Crit i nit

Llibre de meravelles, de Vicent Andrés EstellésLes famílies de dol per a tota la vida.
La guerra, la postguerra… Recorde aquella mare
que no li volien dir que el fill havia mort
en el front de Terol: Simplement li digueren
“ha desaparegut”. I va passar la guerra
esperant el seu fill. I va acabar la guerra
i esperava el seu fill. I va parar taula,
li va posar també llençols nous en el llit,
i esperava a la porta. No ha sabut res del seu fill.
¿Morí? No s’ha sabut. Sols, desaparegut.
Es va tancar en casa amb pany i clau. Recorde
els seus crits. Els veïns tocaven la porta,
i no obria la porta. On estava el seu fill?
Si fou mort, ¿on fou mort? Oh, coses de la guerra!
Qui va a saber això! Les famílies de dol
per a tota la vida. La guerra, la postguerra…

Vicent Andrés Estellés

Aquest poema, Crit i nit, forma part del poemari Llibre de meravelles (1971), de Vicent Andrés Estellés (1924-1993).

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Crit i nit
  1. Tomàs ha dit:

    Brutal la història explicada. El pitjor de tot és que això no és ficció, aquesta va ser la cruel realitat que varen viure milers de famílies.

    Esperem que ni a nosaltres ni a les properes generacions els hi toqui passar per res que ni de lluny s’assembli a això.

  2. Maria Boix ha dit:

    Històries com aquesta, moltíssimes el segle passat. És vergonyós, però molta gent ho ha oblidat. A l’escola s’hauria d’explicar bé què va passar i intentar entre tots que no tornem a caure en els mateixos errors i horrors.

  3. Oriol López ha dit:

    Encara hi ha famílies que no saben ni què va passar amb els seus desapareguts ni on són enterrats els seus morts. Mentrestant, i per a més escarni, es continuen honorant els genocides en els noms d’alguns carrers i places.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: