JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ

Fernandez_Diaz_consejoJorge Fernández Díaz, ministre de l’interior, després de l’operació contra el jihadisme dels mossos d’esquadra del passat dimecres, ha declarat que Catalunya “és un dels focus on el jihadisme té més riscos potencials.” També ha recalcat que a Catalunya hi ha unes cinquanta mesquites salafistes “de la línia més radical.” A part d’altres abominacions que vinculen el sobiranisme català amb el terrorisme jihadista.

Sempre, des d’ Espanya, s’ha desqualificat Catalunya. És indubtable que l’actuació de la policia catalana ha estat brillant: tretze mesos d’investigació i seguiments, desarticulació d’una cèl·lula terrorista amb intenció d’atemptar. Aquest sol punt, hauria de ser el que hauria de lluir, doncs tampoc no hi ha manera. Ha de ser la desqualificació, el ninguneig, el silenci de determinats punts la que hagi hagut de dominar aquesta brillant actuació. Tan se val que en d’altres llocs de l’estat hi hagi igualment punts de jihadisme, han hagut de fer només “interpretació negativa” – com deia un exentrenador del Barça.

No és el primer cop que ens passa, però que ho faci un polític espanyol establert a Catalunya des que era nen, ho fa més greu i demostra que té molta barra i com va escriure Josep M. De Segarra: “Els tinc grossos i rodons com els Pares Felipons”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
13 comments on “JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ
  1. rexval ha dit:

    El que pense jo d’aquest paio és que és el que és, o siga, no dic res però ho dic tot. I la veritat, en la part de com a catalanoparlant tinc, ja estic fins els mateixos d’aquesta gent. Són racistes i fatxes. Ho demostren contínuament. I és que hi ha cada cosa per per aquí… En un bloc de Puerto Rico vaig una intervenció i respon un “senyor” a que, Deo gratias, no conec. Entre en el seu bloc i em trobe a un tio que és, era, o això diu, “capellán castrense”, un capellà d’eixos que no volen al Papa actual, perquè és “tradicional” i tot d’una peça em solta un rotllo dels “catalanufos” (sic) “maricas” (sic9 que si és fals l’Holocaust, la “unidad de España”, més “catalanufos” , que “Los masones”… i em dona una lliçó a mi, que sóc filòleg, sobre la “gran mentira de los catalanufos separatistas” i s’inventa llengües valencianes i “baleáricas con sus correspondientes modalidades isleñas”… toral perquè popularment diuen “naltros” o “noltros” ja és una llengua diferent. Li dic que no siga ofensiu i que està en un error que “nosaltres” és la paraula del català que té més variants: mosatros, nosatros, moatros, nosatres…” mil solament en el País Valencià, però erre que erre i aquest senyor fatxa anticatalanista d’extrema dreta espanyolista aprofita la meua bona disposició per a posar-me en contacte amb un bloc neonazis de València i Pala que conec perfectament per “catalanista”.

    Quina gentola aquesta. Aconsegueixen que fins els gossos i parladet de Mollerissa o Crevillent es faces independentistes i els envien a fer la mà. Fan fàstic. I va el tio i em posa l’estàtua del Cid de Burgos per a il.lustrar “la llengua valenciana”. Crec que està mal del cap, entre altres coses. Això sí, els seus contactes són perillosos, de comissaria en un país
    normal.

    Bé, perdoneu l’acalorament. Acabe dient que els referits blocs de les llengües que no existeixen s’expressen en castellà, com és habitual, clar.

  2. Jordi Camps i Vergés ha dit:

    Si ens escoltéssim massa aquest androide que fa (que és diferent de ser), de ministre, acabaríem pensant que en francu és l’encarnació de Déu i que Déu va nèixer a Valladoliz.
    Jo quan el veig que fa declaracions i tinc el comandament a la mà, de seguida anul·lo el so o canvio de cadena o emissora.

    • rexval ha dit:

      He comprovar que els que més ataquen Catalunya són els catalans renegats. Aquest senyor va nàixer a Castella, però és català, ja que amb tres anys la seua família s’hi va establir. Hi ha una web que es diu “dolcacatalunya” amb C i no Ç que es dedica a atacar Catalunya, encara que diuen que són catalanes y españoles – en castellà, que tenen seguidors en Valladolid – i diuen que els “roïns” són el NAZIonalistes i bla, bla, bla…
      En portada una gradiosa bandera espanyola monàrquica acompanyada de barretines.

      • Jordi Camps i Vergés ha dit:

        No hi ha més veritat que aquella que corre des de fa anys i que diu: Que l’enemic més gran de Catalunya, el tenim a dintre i no a fora com sembla que ens volen fer veure.
        D’altra banda, allò que més pudor em fa, és que a alguns medis de difusió catalans, en especial TV3, els he sentit dir algunes vegades quan parlen d’ell, ” el ministre català”.
        No hi ha frase més mal intencionada i que em fa mal al cor, és aquella d’en Jordi Pujol de la qual es vantava i que diu: “És català, qui viu i treballa a Catalunya”. Llavors no ens haurem d’estranyar si algun dia des de la caverna, parlant del jidahïsme, o com coi se’n digui, ens titllin als catalans de jidahïstes, amb tot el què s’està veient últimament, ja per la mateixa regla de tres, aquests terroristes també són catalans.

        • rexval ha dit:

          És més del mateix. Volen fer creure que nacionalista = terrorista. En el segon mandat d’Aznar era molt habitual sentir que de les ikastoles eixien els etarres per exemple. És una cosa que els castellans-espanyols tenen en l’ADN. Et contaré un cas personal. Sóc mestre i la meua escola es diu “Jaime I”, en castellà. És vella, de l’època de Franco. Totes les altres es diuen Jaume I , en valencià. Doncs bé. Amb motiu de l’Any Jaume I vaig proposar al Claustre valencianitzar el nom. Els valencians callaren la boca. El de fora la van obrir. Una cordobesa va dir que “eso es de la ETA”, la molt porca amb perdó de les porquetes, i un aragonés alçà una soflama de si els catalans volien furtar-ho tot, que era rey “de Aragón” i es deia “Jaime de toda la vida”. Sóc filòleg i alguna cosa sé. La J castellana apareix en el segle XVI i Jaume I era del XIII. El seu nom, el que consta en les edicions facsímil de la seua Crònica és “Jacme”, que evolucionaria a “Jaume”, en canvi, tant en castellà com en aragonés del XII el nom era “Yagüe”. D’ací ve “Santiago”, de “Santi Yagüe”. Total, que em quedí a soles i l’escola es diu igual que quan Franco.

          En fi, què hi farem…

          • Jordi Camps i Vergés ha dit:

            Molt lamentable el mal que estan fent aquests espanyols, ja que una cosa sí han sapigut fer: Adoctrinar la seva parròquia, o clientela, a més de criar-los analfabets, almenys políticament.
            El català, com a llengua o idioma, té actualment molt mala peça al teler com diem a Catalunya.

            • rexval ha dit:

              És de veres. Molts espanyols creuen – enganyats – que el castellà està en perill a Catalunya quan és tot el contrari, qui està en perill és el català. De totes maneres, ja m’agradaria a mi que al País Valencià tinguérem una situació com a Catalunya. Ací la qüestió és totalment patètica.

              • Gràcies pel teu comentari, però qui té la culpa que la situació del valencià sigui pitjor que la del català?

                • rexval ha dit:

                  Hi ha raons històriques, econòmiques i d’altres tipus. Històriques. La dinastia Trastamara era castellana, el que feu que la cor es castellanitzara tant a València com a Barcelona. Aquest procés ja comença en el XVI donant pas al període conegut coma “Decadència” que s’estén fins a la Renaixença. A diferència de València on la burgesia es va castellanitzar, això no va passar a Catalunya, que és un cas insòlit en un país colonitzat. La classe dominant d’una colònia es converteix a la llengua de la metròpoli. De fons hi ha una base econòmica. La burgesia valenciana era rendista i de base agrària, no presentava interessos distints a la castellana, En canvi, la burgesia catalana era industrial, emprenedora, europeista i sí que tenia uns interessos oposats als del centre. Renaixença. Va produir-se en els tres PPCC i a Occitània. En tots els casos, la cosa no va passar d’un “sa regionalisme” cultural sense massa pretensions, de tipus festiu però no nacional o nacionalista. A Catalunya, on la burgesia parlava català i era catalanista, la Renaixença també va tenir la seu vessant política. El catalanisme no sols era cultural, sinó també polític. Classes populars. Quan es puja en l’escala social s’imita al que està dalt. En el cas valencià, quan una persona de classe baixa s’enriquia no solament es vestia com els senyorets, sinó que aprenia la seua llengua. Això és evident des del XIX. Escalante ho va reflectir en els seus sainets. A Catalunya això no passa, ja que els senyoret que van al Liceu parlaven i parlen en català. Els immigrants volien aprendre català per pujar socialment. A València no tenien ni tenen eixa necessitat. El gran problema dels valencians és que ni tenen consciència nacional ni el valencià té prestigi. L’única illa que difereix és el món acadèmic, intel·lectual i universitari on el català sí té prestigi, però no entre el poble.

                  Resumint. La peça clar és la classe dominat. La valenciana és sucursalista i castellanista mentre que la catalana s’ha mantingut fidel a la llengua del país. El catalanisme polític començà sent federalista. El que volia és que Barcelona tinguera més pes a Espanya i que fora una mena de segona capital o co-capital amb Madrid. Com que això no ha estat possible, l’independentisme ha anat guanyat terreny fins a l’actualitat. En el cas valencià s’aspira a ser la platja de Madrid i es fomenta l’anticatalanisme fent creure que és valencianisme el que és espanyolisme.

                  Si seguim així, ens passarà el mateix que als rossellonesos que s’han afrancesat quasi totalment i el català rossellonés està en perill d’extinció a mot curt termini.

            • Sí, estic d’acord amb tu, parlar contra Catalunya dóna vots però alhora que és contraproduent: arribaria un dia que la convivència serà imposible

              • rexval ha dit:

                Doncs sí, però és que és genètic en els castellans espanyols.

                Mira aquest mapa d’Espanya de 1854 i llig el tipus d’Espanya que som nosaltres: “incorporada o asimilada”, o siga, conquistada i per tant a “assimilar”.

                http://alexasensio.blogspot.com.es/2012/04/bon-dia-jo-tampoc-no-vull-pagar.html

                És curió que el tema “Espanya” al·ludeix a la “Hispania” romana i ens correspon a tots, fins i tot els portuguesos. Camoes, porta nacional portugués, para en “Os Lusíadas” d’Espanha. El problema és que els castellans s’han apoderat del nom, com els USA de tota Amèrica, de manera que ser espanyol significa ser castellà i parlar castellà. I no crec que tinga solució. Afecta a tot castellà, siga de dretes o d’esquerres. Per a ells, un que parala català és estranger i si vol ser espanyol, que parle espanyol.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: