ERC, ELS BORBONS I ALGUNA PRECISIÓ PERSONAL

150327 SOBREQUÉS2El grup municipal d’ ERC, ha fet una proposició a l’Ajuntament de Barcelona perquè s’elimini els noms dels carrers de la ciutat relacionat amb dinastia borbònica. “Barcelona lliure de nomenclatura borbònica”. A més, el cap dels republicans barcelonins, vol modificar el nom de quatre espais més, com per exemple “Palau Reial”, o “Saló de la Reina Regent”.

És indubtable que ERC s’ha distingit sempre per la defensa de la identitat catalana, i sobretot per la democràcia, sent el partit més perseguit per les dictadures, i que a les primeres eleccions democràtiques, l’ Esquerra, no estava encara legalitzada, mentre que el PCE de Carrillo sí, i això no ho recorda ningú. També és indubtable que Alfred Bosch, és un gran escriptor i polític.

Però, malgrat tot el dit  anteriorment, ERC de Barcelona i Alfred Bosch, no han estat del tot encertats. Perquè no tots els enemics de la nació catalana han estat ni els borbons, ni els reis. Per exemple, Azaña, president de la República Espanyola va dir “la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómo.” O el president republicà Negrín: “Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones, que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco” O l’escriptor Miguel de Unamuno – d’ idees republicanes- , que al 1919 va dir que “el catalán es una lengua espingarda y el español  un màuser”

Efectivament la dinastia borbònica no ha estat amiga dels catalans, i es mereixen bescantar-los, per exemple en la toponímia urbana, però també molts altres noms de personalitats gens proclius a Catalunya, també la frase “Barcelona lliure de nomenclatura borbònica”, no és del tot adient. Però com va escriure Josep Ferrater Mora: “La resistència de la vida catalana s’assembla menys a una enterca oposició que a una flexible fermesa.”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
17 comments on “ERC, ELS BORBONS I ALGUNA PRECISIÓ PERSONAL
  1. yeagov ha dit:

    Quan dels noms dels carrers s’ha de parlar convé fer una ullada a la pàgina del nomenclàtor. Allà podem saber perquè un carrer es diu com es diu i quins altres noms ha tingut al llarg de la seva història.
    Estic d’acord amb Esquerra que s’han d’eliminar del nomenclàtor certs personatges sinistres. En bona part això ja s’ha fet.
    Espartero va arribar a tenir dos carrers a la ciutat: El carrer del Duc de la Victòria, ara simplement Carrer del Duc, i el Passatge del Duc de la Victòria, ara carrer de Francesc Pujols. El carrer Ferran va dedicar-se originalment a Ferran VII, però el 1910 el van deixar simplement en Ferran. Ha tingut altres noms al llarg de la seva història, i com que actualment no es diu a quin Ferran està dedicat n’hi ha que creuen que podria estar dedicat a Ferran d’Antequera.
    Per tenir un carrer a la nostra ciutat cal complir diverses condicions: Haver mort fa almenys cinc anys, dos només si el personatge va rebre la medalla d’or de la ciutat. Per això resulta incomprensible que Joan Carles I tingui una plaça estant encara viu.

  2. rexval ha dit:

    Dubte molt que Azaña digueras aixpo. Qui va bombardejar Barcelona va ser Espartero, el de la cançó: “Vivan los cojones del caballo de Espartero”. A aquest senyor se li atribueix aquesta frase: ” “Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantenerla a raya”.”

    i efectivament, s’han fet estudis de les voltes que va ser bombardejada la ciutat, més o menys cada 50 vegades.

    Jo també llevaria la nomenclatura borbònica de València. Massa borbons en una ciutat que tradicionalment ha estat republicana i que va ser capital de la II República Espanyola quan Madrid va ser bombardejada de dia i de nit tots els dies.

    Segons els feixistes tipus José Antonio, Calvo Sotelo and company, preferien “una España roja a una rota”, per això el règim del 78 va legalitzar el PCE – “previo pago y traición” que els partits republicans, tots, no solament ERC. Després se n’hagueren de fotre, ja que quan els legalitzaren van eixir una quants alcaldes republicans, destacant el de Segorb, on la tricolor va estar onejant al balcó durant anys.

    • Jo no dubto que la dinastia borbònica ha estat refractària a Catalunya, però no només ells, a Espanya, gent de qualsevol ideologia, no ens han estimat mai, en l’excepció de determinades situacions cojunturals.

      • rexval ha dit:

        He confirmat la farse d’Espartero. Tot un terrorista. També va bombardejar Morella, la capital d’una comarca bellíssima d’interior, Els Ports. La primera vegada que hi aní em vaig proposar pujar al castell, ja que l’havia vist en un quadre i m’agradà molt, i per veure el paisatge. Una bona pujada. Això sí, després de comprovar els efectes dels seus canons ens quedàrem boca-badats. Ni una pedre va deixar aquest fill de sa mare al seu lloc. Va destruir un conjunt d’importància artística, cultural i històrica “para que a los morellanos no les diera por rebelarse otra vez”. La veritat és que eren un punt estrtègic que defensava molt bé la ciutat. Ni una maleïda pedra hi va deixar.

        Mentrestant, els espanyols li composaven coples, seguidilles, etc. com aquellla de los cojones de su caballo. En “Las cosas del querrer”, el cantaor la canta.

  3. Josep ha dit:

    “tot el dit” és inintelligible

  4. Josep ha dit:

    Està clar que no volen canviar el nom de la plaça d’Espanya.

  5. Josep ha dit:

    La frase “malgrat tot el dit anteriorment” és ininteŀigible.

  6. Tens raó, podia haver estat més clar, volia dir “a pesar de l’argumentació anterior” per exemple

  7. yeagov ha dit:

    Els nomenclàtors de les ciutats són una cosa viva, especialment en un país on en un període de poc més de 2 segles,han governat tres dinasties (Borbons, Bonaparte i Saboya), hi ha hagut règims monàrquics, dictadures, dues repúbliques, etc. S’han produït mig centenar d’aixecaments militars, tres guerres carlines i una guerra civil.
    Divertit és el cas del carrer Casanova. Aquest carrer dedicat a Rafael de Casanova, Conseller en Cap de Barcelona. El carrer rep aquest nom abans del 1900. Una de les primeres coses que van fer els franquistes va ser eliminar del nomenclàtor tots aquells personatges catalanistes, a Casanova, però el van mantenir, algú va enredar als franquistes dient-los que el carrer estava dedicat a Giacomo Casanova, que va passar per Barcelona el 1768 i va ser empresonat 42 dies per seduir la dona del capità general de l’exèrcit.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: