Duran i Lleida, ha manifestat que la “qüestió catalana” no es soluciona només mitjançant una reforma constitucional, sinó que passa per una disposició addicional que reconegui la identitat catalana. A més diu que des d’ Unió “sempre estaran disposats a parlar sobre una possible reforma de la constitució”. És a dir, no es pot impulsar una “reforma oberta de la constitució” sinó que primer “cal posar-se d’acord sobre quins són els tems que requereixen una reforma constitucional”
Aquest home, no deixa mai de sorprendre’ns, no pel llest o tonto que pugui ser, sinó perquè ens pren per carallots a tots els catalans i catalanes. Duran i Lleida, expert en estratègies que la gent corrent diria: “Ahir deia blanc, i avui diu negre”, continua amb aquesta estratègia. Molts cops s’ha parlat d’una reforma constitucional, molts cops s’ha dit que fan falta majories àmplies, i que per tant, s’haurien de ficar d’acord els dos partits majoritaris a l’estat (PP i PSOE), i que només es fiquen d’acord quan es tracta d’anar contra Catalunya, que ZP ja va parlar d’aquesta reforma, i la reforma del senat, i al final el més calent a l’aigüera. Que a Madrid tenen unes tisores especialment pensades contra Catalunya, i que retallen estatus d’autonomia, lleis i projectes de lleis catalanes, per justes i entenimentades que siguin (decret de pobresa energètica o la llei dels dipòsits bancaris). Que ja no val cap mena d’entesa amb aquesta gent que fan la guitza, no ja al govern català, sinó al seu poble, sinó que el que toca és la sobirania de Catalunya, i que ara, l’home que pràcticament ha trenca un partit històric – el seu partit- UDC, ens vingui amb aquestes falòrnies? O és molt ruc, o ens pren per rucs als catalans, o està molt ben pagat des de Madrid.
Potser Duran i Lleida, passarà a la història com un Lerroux, un comte de Santa Coloma, però que no ens vingui ara amb més falòrnies, i dediquem tots, al fill d’ Alcampell els versos Emili Guanyavés: “Si no minven els greuges bregarem sense descans: bastarà el record dels avis per fer-nos créixer com gegants. Fora Tirans!!”
Autor: Francesc Rebolledo
"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)
Molt bé pel vostre article, de veritat. Aquest homenot, en Duran se la deu veure a venir, la garrotada electoral vull dir.
Sobre la modificació de la “carta magna” com ara la denominen molt sovint, només cal remetre’ns a les declaracions d’avui al telenotícies, del “fill pòstum d’en francu” políticament parlant, conegut com en mariano rajoi amb les seves declaracions sobre la modificació de la constitució.
Jo em pregunto, com pot ser aquest fariseu amb dèficit extraordinari de neurones sanes, defecte heretat del nan i assassí del bigoti, traspassades a fraga iribarne, fills d’una ideologia que els portà al 1978 a negar-se a firmar aquesta constitució, per què ara defensin aferrissadament com si fos l’Alcorà ? Res, com Vós heu dit al final: “Si no minven els greuges bregarem sense descans: bastarà el record dels avis per fer-nos créixer com gegants. Fora Tirans!!”
Gràcies
Jo sempre he cregut que el somni de Tirant és ser ministre a Madrid. Ho té molt difícil perquè abans li donen el càrrec a Rivera.
Estic d’acord, però si mirés en positiu, podria ser ministre de Catalunya, però diuen alguns que ja ho té bé, ho té molt bé, a Xile…
No sé què coi passa a Xile, però sí a Escòcia:augmenta l’independentisme perquè Cameron és un mentider que va fer moltes promeses per demostrar com i quant volia als escocesos. “Do’nt go , please! I love Scotland… tot mentida, no ha complert les promeses i ara els independentistes volen tornar a fer un segon referèndum al marge del que els Cameron and company vulguen dir o “concedir”. La llibertat no ens la “dóna” ningú, senzillament la “prenim” q2uan ens ve de gust.
Doncs si Cameron no ha donat als escocesos l’autogovern que va prometre si guanya el NO, s’hauria de tornar a fer el referèndum
Això pretenen els escocesos. En la premsa ja es parla que crearien una moneda pròpia.
El Cameron ens va enganyar a tots. Ara veurem com reacciones els escocesos, que és molt important per al procés català.
A Xile ? Coi ! No sabia res d’això.
Ep! Jordi! que jo tampoc en sé res… ;)
Es Chile un país muy largo
mil cosas pueden pasar
si es que no nos preparamos
dispuestos para luchar.
Tenemos las manos duras
tenemos con qué pelear.
Tenemos razones puras,
tenemos por qué luchar.
Unámonos como hermanos
que nadie nos vencerà,
si quieres esclavizarnos
jamás lo podrán logra.
Sta. Mª de Iquique. Quilapayún. Chile.
I això què és? l’hime de Xile?
Es tracta d’un fragment de la cantata Santa Marí de Iquique, de Quilapayún, tot un clàssic:
Mira 36:30
Molt agraït
Ja, ja, ja, ja !!! Coi, Vós ho heu dit al comentari d’ahir. O és que hi ha un malentès ?
No, però “diuen que diuen que diuen” que “algú” té bo a Xile…