L’ESPORT ESPANYOL HI PERD

9eded0e57ae64ba35422d5aaa92e1fc71a2cf8d8Javier Tebas,  president de la Lliga de Futbol Professional (LFP)  va dir: “Si se rompe España, se rompe LaLiga. Esperemos no llegar nunca a ese absurdo”,  o “No sólo me preocupa el Barça sino también el Nàstic, el Girona, el Espanyol, el Llagostera, el Sabadell. “  Aquest home, nascut a Costa Rica però d’arrels aragoneses, – amb antecedents polítics sospitosos, ja que va ser  delegat provincial a Osca de las “Juventudes de Fuerza Nueva”-  continua en la línia de del govern espanyol, i altres estaments d’ amenaçar Catalunya en el procés sobiranista. No li preocupen gens ni el F.C. Barcelona, ni la resta de clubs catalans, i per extensió l’esport en general, només li preocupa la “pela”, que no tindrà si Catalunya s’independitza.

En el mundial de natació de Kazán d’aquest any, Espanya va guanyar un total de tres medalles: una plata i tres bronze, tres resultat si el comparem amb Holanda (nou medalles) o Hongria (deu medalles). Doncs de les tres medalles en natació, totes es deuen a nedadores catalanes: Jessica Vall,  va guanyar una medalla de bronze en els dos-cents metres braça. I Ona Carbonell en va guanyar dos, en natació sincronitzada. Cap espanyol no va guanyar res, les tres medalles les van guanyar dos catalanes, i conseqüentment, Catalunya. Una mosca no fa estiu pensaran molts, però si miren en d’altres esports com motor: els germans Márquez, i en molts altres, els catalans dominen el planter espanyol, que es veuria molt disminuït si no hi fossin els esportistes catalans.

Com en d’altres aspectes, si Catalunya s’independitza, qui perd és Espanya, no pas Catalunya. Tebas és una anècdota, un més com Morenés, Margallo, la patronal, el governador del banc d’ Espanya…  els espanyols no volen que Catalunya marxi d’ Espanya, perquè hi perdrien ells, no nosaltres, i això és una realitat, i com va escriure Josep Ferrater Mora: “El català té una irreprimible predilecció per les realitats concretes.”

Autor: Francesc Rebolledo

"Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà." ("La cançó dels cansats", Ovidi Montllor)

Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: