Els pigments rojos i grocs de la Cova del Parpalló (Arqueologia mediterrània, 41/2016)

La Cova del Parpalló, al Montdúver, en el terme municipal de Gandia és coneguda com un dels jaciments prehistòrics més rellevants de l’àrea peninsular mediterrània des de fa més de cent anys, quan ja fou visitada per Joan Vilanova i Piera (1821-1893). En el 1913 fou explorada per Henri Breuil (1877-1961). La primera investigació exhaustiva, però, anà a càrrec del Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València que, sota la direcció de Lluís Pericot (1899-1978) hi va fer tres excavacions entre el 1929 i el 1931. En el 1958 i el 1959 en feren dues campanyes també remarcables. El fet que la cova fos intensament habitada durant bona part del període paleolític superior ha fet que se n’hagi trobat materials corresponents a diferents estatges culturals (aurinyacià o gravetià, solutrià, solutreoaurinyacià final i magdalenià), corresponents a una antiguitat que va dels 26.000 als 11.000 anys. Les peces més conegudes de la cova del Parpalló són les plaquetes de pedra del període solutrià, amb gravats pintats de bòvids, cèrvids, èquids. Un grup d’investigadors de l’Institut de Ciència dels Materials (Clodoaldo Roldán i Sonia Murcia) i del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València (Valentín Villaverde i Isabel Ródenas) publicaven ahir a PloS One un article on analitzen els pigments vermells i gros utilitzats en aquest “art portàtil”. Arriben a la conclusió que aquests pigments derivaven d’òxids de ferro naturals, com l’hematita i la goetita.

Una de les mostres més conegudes de l’art portàtil de la Cova del Parpalló és aquesta plaqueta amb un gravat de cèrvola, corresponent al solutrià mitjà. La peça de la imatge es troba en el Museu de Prehistòria de la Diputació de València, encara que altres peces s’exposen al Museu Arqueològic de Gandia

La ciència dels materials en l’arqueologia

Aquesta recerca fou concebuda d’una banda pel físic Clodoaldo Roldán i pel prehistoriador Valentín Villaverde. A través dels projectes de Villaverde sobre el paleolític mitjà i final de la regió central mediterrània ibèrica s’aconseguí finançament del del Ministerio de Economía i de la Conselleria d’Educació. En la investigació també participaren, de la part del Departament de Prehistòria, Isabel Ródenas Marín i de la part de l’Institut de Ciència dels Materials, Sonia Murcia Mascarós.

Les plaquetes de la Cova del Parpalló

La Cova del Parpalló i la Cova de les Meravelles, totes dues en l’actual terme municipal de Gandia, són reconegudes especialment per les troballes d’art paleolític portàtil, en forma de plaquetes decorades amb dibuixos gravats i/o pintats. De la Cova de Parpalló s’han recuperat 5612 plaquetes calcàries, de les quals hi ha un total de 6245 superfície amb gravats i/o pintures. Hi ha unes 2000 plaquetes amb restes de pigments, de les quals s’han identificat 194 motius no-figuratius (motius geomètrics, signes, etc.) i 81 dibuixos zoomòrfics. En les diferents èpoques tenim diferents proporcions de tècniques utilitzats: motius lineals (amb traços més o menys gruixuts), superfícies pintades, combinació de dibuixos i gravats, monocromisme i bicromisme, etc. Algunes plaquetes semblen haver estat utilitzades com a paleta en el processament dels pigments.

Els pigments utilitzats en les plaquetes són de color negre, roig i groc. En l’anàlisi de pigments prehistòrics s’utilitzen diverses tècniques: microscopia electrònica d’escaneig amb microanàlisi, difracció de raigs X, espectroscòpia de Raman, emissió de partícules induïda per raigs X, espectrometria de masses de plasma acoblada inductivament, etc. El refinament d’aquestes tècniques permet treballa amb mostres com més va més petites. Però en el cas de col·leccions com la del Parpalló, cal l’ús de tècniques mínimament invasives i que preservin la integritat dels pigments. I, a més, sense moure-les de les condicions de conservació del museu. És el cas de les versions portàtils i no-agressives de tècniques com l’espectroscòpia de fluorescència de raigs X (EDXFR), la colorimetria i l’espectrofotmetria. Fou així com Roldán et al. (2013) analitzaren els pigments negres utilitzats en les plaquetes i trobaren que eren basats en el manganès i en el carbó vegetal

Mostres analitzades

Roldán et al., com en l’article anterior, es limiten a plaquetes amb motius decoratius, siguin zoomorfs (urs, cèrvids, cavalls, íbex, etc.) o signes més o menys abstractes (amb forma de plomes, branques, pintes; o superfícies, línies i punts indefinits). Les anàlisis, com hem dit, es van fer al Museu de Prehistòria de València, previ permís de la directora Helena Bonet.

L’anàlisi d’espectrometria EDXFRF i de colorimetria es realitzà damunt de 73 cares amb motius rojos (de 67 plaquestes diferents) i de 15 cares amb motius grocs (de 14 plaquetes diferents). També es recolliren mostres de pols procedent de diverses plaquetes amb colors roigs i grocs per fer-hi una anàlisi de reflectància d’infraroig (FT-IR).

L’espectrometria EDXFR permet una estimació de composició elemental de la mostra. Val a dir que no són detectats els elements més lleugers (Z<14).

La colorimetria permet situar els colors observats en l'escala tricròmica CIE L*a*b*. Roldán et al. comparen els valors obtinguts en les zones pigmentades amb les zones sense pigmentar, i alhora les comparen amb la coloració exercida per pigments minerals coneguts (hematita pura, goetita pura)

La composició dels pigments

Les dades indiquen que el ferro és l’element característic tan dels pigments rojos com dels grocs. La composició elemental, a grans trets, es manté en els diferents períodes analitzats (gravetià, solutreà i magdalenià), la qual cosa suggereix que la matèria primera devia procedir de la mateixa àrea, possiblement dels entorns de la mateixa cova. Si és cert que hi ha algunes peces que presenten un perfil elemental (particularment la presència de manganès, arsènic o plom) que indica l’ús de matèries primersmés específiques.

En els pigments rojos dominaria l’hematita (Fe2O3) i en els pigments grocs la goetita (FeO(OH)). Aquests òxids de ferro són els que donen la pigmentació característica. Juntament amb els òxids de ferro, s’hi detecta la presència de carbonats càlcics, quars, argiles, típics d’altra banda en les terres roges i grogues d’on es prepararien els pigments. No hi ha indicis d’ús de materials orgànics en el procés de confecció del pigment.

Lligams:

A Unique Collection of Palaeolithic Painted Portable Art: Characterization of Red and Yellow Pigments from the Parpalló Cave (Spain). Clodoaldo Roldán García, Valentín Villaverde Bonilla, Isabel Ródenas Marín, Sonia Murcia Mascarós. PLoS One 11: e0163565 (2016).

Institut Universitari de Ciència dels Materials.

Cova del Parpalló.

Museu de Prehistòria de València.

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: