L’avaluació de la qualitat de l’aigua del riu Aksu (Hidrologia mediterrània, 5/2017)

Mitjançant la combinació de variables físiques (canvi de temperatura, terbolesa, sòlids totals), químiques (oxigen dissolt, pH, fosfat total, nitrats) i biològiques (coliformes fecals, demanda bioquímica d’oxigen) s’ha definit l’índex de qualitat de l’aigua (WQI, en l’acrònim anglès). Molts factors ambientals contribueixen als valors de WQI en una conca hidrogràfica, i un d’ells és la construcció d’embassaments. La província turca d’Isparta, a l’antiga Pisídia, es troba al bell mig de la “Göller Bölgesi”, la regió dels llacs. La regió és creuada pel riu Aksu (Κεστρoς), nascut a les muntanyes del Taure i alimentat entre d’altres pel llac Kovada. El principal embassament del riu Aksu és el de Karacaören-1. Encara que la finalitat principal de la presa és la producció elèctrica, l’embassament de Karacaören-1 també ha estat considerat com a font d’aigua potable per a la província litoral d’Antalya. En aquest sentit, Şehnaz Şener, Erhan Şener i Ayşen Davraz, de la Universitat Süleyman Demirel d’Isparta, han generat un mapa de la qualitat de les aigües de la Conca de l’Aksu, que publiquen en forma d’article a la revista Science of The Total Environment.

L’embassament de Karacaören-1 al riu Aksu (Kestros)

Un riu de 145 km de llargada

Erhan Şener és professor adjunt del Departament d’Enginyeria Geològica de la Süleyman Demirel Üniversitesi, a Çünür (Isparta), departament també al qual també és adscrita Şehnaz Şener. La cap del departament és la professora titular Ayşen Davraz, que treballa en el Centre de Teledetecció de la Universitat.

Amb l’objectiu d’avaluar la qualitat de l’aigua del riu Aksu i, en particular, de l’Embassament de Karacaören-1, Şener et al. han aplicat l’índex de qualitat de l’aigua (WQI) a un sistema d’informació geogràfica a dos mostreigs realitzats l’octubre del 2011 i el maig del 2012. L’estudi cobreix 21 localitzacions diferents del curs del riu Aksu (145 km des del naixement a les Muntanyes del Taure fins a la desembocadura a la localitat homònima, a l’oest d’Antalya).

La Conca del riu Aksu

El mapa de WQI de la Conca

Şener et al. contrasten les dades obtingudes amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i de les autoritats turques. El rang de WQI obtingut va de 35,6133 a 337,5198. La qualitat de l’aigua de l’Embassament de Karacaören-1 és generalment bona, però no es pot dir el mateix ni del nord de la Conca, a la muntanya, ni tampoc del sud, ja en la província d’Antalya. Els problemes de la qualitat de l’aigua en aquestes zones es deuen a la pol·lució, tant puntual com difusa.

Els dos paràmetres que millor informen de la qualitat de l’aigua en la Conca de l’Aksu són, d’una banda, de la demanda química d’oxigen (COD en l’acrònim anglès) i, de l’altra, la concentració de magnesi (Mg). La COD, que mesura el consum d’un agent oxidant que realitza la mostra, és un indicador de la concentració de matèria orgànica. El Mg és un indicador de la duresa de l’aigua.

Lligams:

Evaluation of water quality using water quality index (WQI) method and GIS in Aksu River (SW-Turkey). Şehnaz Şener, Erhan Şener, Ayşen Davraz. Sci Total Environ 584-585: 131-144. (2017).

Arxivat a Ciència i Tecnologia

I tu, què en penses? Deixa'ns el teu comentari!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: