La Secció d’Epidemiologia i Prevenció de l’Istituto Neurologico Mediterraneo (Neuromed), de Pozzilli, realitza projectes d’epidemiologia descriptiva i d’intervenció, amb especialment esment per als factors de risc i de prevenció, siguin genètics o adquirits, de les malalties càrdio-cerebro-vasculars, neurodegeneratives i tumorals. Un d’aquests estudis és l’Italian Nutrition & Health Survey (INHES) que entre el 2010 i 2013 recrutà 7.430 participants adults (majors de 20 anys) de tot Itàlia. L’INHES, en certa forma, era la translació nacional de Moli-sani, una cohort de 14.402 participans sans de la regió de Molise. La combinació de Moli-sani i d’INHES resultà en la publicació d’un article a Nutrition & Diabetes el 2016 que constatava l’associació positiva entre el consum de pasta i l’adhesió a la dieta mediterrània, i una associació negativa amb l’índex de massa corporal, la mida de la cintura i la relació entre cintura i maluc, així com una prevalença inferior de sobrepès i obesitat. Aquesta setmana apareix a l’European Journal of Public Health un altre article derivat de dades de l’INHES en el que s’avaluen els principals determinants socioeconòmics i psicosocials de l’adhesió a la dieta mediterrània en la població adulta italiana. Les dades indiquen que els factors més fortament determinants són l’edat (a més edat, més adhesió), l’àrea geogràfica (com més al sud, més adhesió) i el nivell educatiu (com més nivell educatiu, més adhesió).
El Grup d’Epidemologia i Prevenció de Neuromed, fotografiat el maig del 2016. En el centre hi ha Giovanni de Gaetano, responsable del grup, i a la dreta de tot Licia Iacoviello, cap del Laboratori d’Epidemiologia Molecular i Nutricional del centre
Italian Nutrition & Health Survey
La doctora en medicina Licia Iacoviello és membre del Departament d’Epidemiologia e Prevenzione de l’Istituto Neurologico Mediterraneo (Neuromed). Aquest centre havia estat fundat el 2 de febrer del 1976 com a Casa di Cura Sanatrix, amb seu a Venafro (Isernia, Molise). En el 1995 adoptà el nom actual, i es traslladà a la veïna Pozzilli. És inscrit com a Istituto di Ricovero e Cura a Carattere Scientifico (I.R.C.C.S.) en el camp de la neurocirurgia, neurologia i neurorehabilitació.
Iacoviello també és membre del Departament de Medicina i Cirurgia del Centre de Recerca en Epidemiologia i Medicina Preventiva de la Universitat d’Insúbria, a Vares.
En aquesta recerca sobre els determinants socioeconòmics i psicosocials de l’adhesió a la dieta mediterrània participen especialment, com a membres de Neuromed, el professor Giovanni de Gaetano (responsable de la Secció d’Epidemiologia i Prevenció), Emilia Ruggiero (que des de l’any passat hi fa la tesi doctoral), Augusto Di Castelnuovo, Simona Costanzo, Mariarosario Persichillo, Francesca Bracone, Chiara Cerletti, Maria Benedetta Donati i Marialaura Bonaccio.
El col·lectiu d’investigadors de l’estudi INHES és integrat per una vintena de col·laboradors. A banda dels ja esmentats (Iacoviello, Bonaccio, Cerletti, Costanzo, de Gaetano, Di Castelnuovo, Donati, Perisichillo), cal afegir-hi A. Bonanni, F. Zito, L. Aurisano, P. Barisciano, V. Bonaccio, F. Bracone, F. D. Aversa, F. De Lucia, G. Galuppo, T. Panzera, F. Petrucci, A. Sciarretta, A. Verna i M. Olivieri).
Les dades de l’INHES cobreixen les tres àrees principals d’Itàlia, el sud, el centre i el nord. En total hi ha dades de 7430 participants, tots ells majors de 20 anys. Foren recrutats entre el 2010 i el 2013. La informació nutricional es recollia amb l’European Food Propensity Questionnaire (EFQP). L’EFQP comença demanant les dades de naixement, el sexe i si hom ha modificat la seva dieta en els darrers 12 mesos. Segueixen després una sèrie de qüestions sobre freqüències alimentàries respecte a 1) pa i productes làctics, 2) fruites i verdures, 3) arròs, pasta i ou, 4) carn i peix, 5) plats mixtos, 6) pastissos i dolços, 7) begudes, 8) greixos, per concloure després amb qüestions sobre racions, i suplements i medicacions.
L’adhesió a la dieta mediterrània es basava en el MedDietScore, programa informàtic desenvolupat per Panagiotakos et al. (2006). En aquest sistema de puntuació els aliments es classifiquen en onze grups: cereals, verdures, fruites, ous, carn, peix, greixos, plats preparats, salses, begudes no-alcohòliques i begudes alcohòliques.
Ruggiero et al. estudiaren les associacions a través d’anàlisi de regressió logística multivariable. D’això en resulta l’oportunitat relativa (OR) que expressa com de fortament la presència o absència d’una característica s’associa amb la presència o absència d’una altra característica en una determinada població. Per a cada OR s’estima alhora un interval de confiança del 95%, i és d’aquesta manera que classifiquen cada OR segons si el seu interval cau en el rang positiu, en el rang negatiu o entre tots dos. Es fixen únicament en els dos primers dels tres casos.
Factors d’adhesió a la dieta mediterrània
Si hom compara els participants del Sud d’Itàlia amb els participants del Nord, s’hi troba una oportunitat relativa de l’1,34 (amb un interval de confiança del 95% que va de 1,18 a l’1,53). Això vol dir que l’adhesió a la dieta mediterrània és superior al Sud respecte del Nord.
Si hom compara els participants joves (de 20 a 34 anys) amb els participants grans (majors de 75 anys), l’oportunitat relativa és de 2,40 (amb un interval de 1,61-3,58). És clar que l’adhesió a la dieta mediterrània cau entre els més joves.
Si hom compara els participants que reberen educació post-secundària amb el grup de menys assoliment educatiu, l’oportunitat relativa és de 1,77 (amb un interval de 1,40-2,24). L’adhesió a la dieta mediterrània és superior doncs entre les persones amb estudis superiors respecte els qui no feren més que estudis primaris.
Si hom compara els participants que reportaren esdeveniments vitals adversos amb els que no, l’oportunitat relativa és de 0,55 (interval 0,46-0,67). Així doncs, aquests esdeveniments s’associen amb una menor adhesió a la dieta mediterrània.
Si hom compara els participants que reportaren estrès relacionat amb la família amb els que no, l’oportunitat relativa és de 0,44 (interval 0,28-0,69). Aquest estrès, doncs, s’associa amb una menor adhesió a la dieta mediterrània.
Ruggiero et al. també reporten una sèrie de comportaments alimentaris que s’associen negativament amb l’adhesió a la dieta mediterrània. Esmenten especialment el fet de consumir més begudes alcohòliques en el cap de setmana que no pas en els dies entre setmana.
Lligams:
– Socioeconomic and psychosocial determinants of adherence to the Mediterranean diet in a general adult Italian population. Emilia Ruggiero, Augusto Di Castelnuovo, Simona Costanzo, Mariarosaria Persichillo, Francesca Bracone, Chiara Cerletti, Maria Benedetta Donati, Giovanni de Gaetano, Licia Iacoviello, Marialaura Bonaccio. Eur J Public Health cky127 (2018).
Des de la Mediterrània 