La fertilització amb zinc i urea del cultiu d’ordi (Agronomia mediterrània, 11/2019)

Hom calcula que 2.000 milions de persones no ingereixen els nivells de zinc (Zn) que necessita el seu organisme. De fet, un dels problemes de l’agricultura intensiva és que provoca en els cultius deficiències en Zn i en altres oligoelements. L’impacte en l’alimentació humana es produeix a través de cereals de baixa qualitat nutricional. El grup de Demetrio González Rodríguez, del Centro de Estudios e Investigación para la Gestión de Riesgos Agrarios y Medioambientales, de Madrid, fa recerca sobre la contaminació d’agroecosistemes per pràctiques agrícoles, però també estudia aspectes de micronutrients, particularment de Zn i de coure (Cu). Al Journal of the Science of Food and Agriculture publiquen els resultats d’una investigació en cultius experimentals d’ordi sobre una estratègia de fertilització basada en l’aplicació conjunta de Zn i d’urea (com a font de nitrogen). Troben com l’aplicació de 5 kg·ha-1 de Zn augmenta l’eficiència agronòmica de nitrogen del cultiu en 15,5 kg gra·kg-1 N.

Camp d’ordi

Fertilització amb zinc i urea

El professor Demetrio González és membre del Departamento de Química y Tecnología de Alimentos de la Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agronómica Alimentaria y de Biosistemas, i investigador del Centro de Estudios para la Gestión de Riesgos Agrarios y Medioambientales (CEIGRAM), totes dues institucions adscrites a la Universidad Politécnica de Madrid.

Del mateix grup de recerca de “Contaminación de agroecosistemas por prácticas agrícolas” són les professores Patricia Almendros García i Ana Francisca Obrador Pérez, i el catedràtic José Manuel Álvarez Álvarez.

Esquema dels camps experimentals de l’ETSIAAB situats en les immediacions de la seu del CEIGRAM (6)

Gonzalez et al. dissenyaren un experiment en microparcel·les sobre una estratègia de fertilització consistent en l’aplicació conjunta de Zn i d’urea. Volien comprovar si aquesta estratègia permetia fer el cultiu més eficient en termes d’eficiència de nitrogen. Un cultiu més eficient en nitrogen té uns menors requeriments de fertilitzant, la qual cosa ja suposaria uns avantatges des d’un punt de mira ambiental encara que els rendiments de gra i la qualitat nutricional d’aquest gra fos més o menys la mateixa.

Com a espècie d’estudi utilitzaren l’ordi (Hordeum vulgare L.), que constitueix el principal cultiu a Espanya, destinat especialment a l’elaboració de pinsos per a ramaderia. El sòl dels cultius és calcari i se seguiren unes condicions de cultiu aproximadament semblants a la pràctica agronòmica habitual.

Cada microparcel·la era assignada a una de dotze condicions experimentals:
– n’hi havia quatre nivells d’aplicació de Zn. El Zn era aplicat mitjançant l’aspersió de solucions aquoses de sulfat de zinc (ZnSO4).
– n’hi havia tres nivells de fertilització de N, determinats per diferents aplicacions d’urea (CO(NH2)2) en forma granulada.

Completats els experiments, es redactà un esborrany que fou presentat al Journal of the Science of Food and Agriculture el 23 de novembre del 2018. Després de suggeriments, els autors revisaren el text i el tornaren a sotmetre el 26 de febrer. Acceptat el 7 de març, l’article fou publicat el 13 de març.

Un efecte sinèrgic entre el zinc i l’urea

Els resultats de l’experiment indicaven un efecte sinèrgic entre el Zn i l’urea, manifestat en un augment del rendiment i del contingut de Zn en totes les parts vegetals i en el contingut de proteïna del gra. De fet, les parcel·les que havien rebut 5 kg·ha-1 de Zn ja mostraven un augment significatiu de la concentració biodisponible de Zn en el sòl i de la concentració total de Zn en la biomassa del cultiu, valors que s’associaven també amb un augment del contingut proteic del gra d’ordi.

En les microparcel·les sense aportació de Zn es registrava una resposta de l’ordi en forma de remobilització de Zn des del fullam fins als grans. Aquest procés no resultava tan crucial en les microparcel·les amb una bona biodisponibilitat de Zn.

La fertilització amb urea+zinc en els països mediterranis

N’hi havia prou, doncs, amb una aplicació de 0,5 g Zn·m-2 per produir un augment en l’eficiència agronòmica de nitrogen de l’ordi en 15,5 kg de gra·kg-1 N. Aquesta major eficiència de N s’acompanya de tan sols una petita disminució del rendiment i del valor nutricional del gra. Si el Zn contribueix a una major eficiència en l’ús del N, la combinació entre Zn i urea també potencia la biofortificació en termes de contingut del Zn del gra d’ordi.

González et al. consideren que caldrà estudis addicionals per confirmar i estendre aquests resultats. Els experiments s’han fet en una determinada anyada, i en el clima mediterrani de la Meseta Central hi ha una considerable variació interanual en les precipitacions en forma de pluja. Una major o menor precipitació podria modificar quantitativament els resultats obtinguts.

Lligams:

Zinc application in conjunction with urea as a fertilization strategy for improving both nitrogen use efficiency and the Zn biofortification of barley. Demetrio Gonzalez, Patricia Almendros, Ana Obrador, Jose M. Alvarez. J. Sci. Food Agric. doi: 10.1002/jsfa.9681 (2019).

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: