Núvols de ciència oberta i transferència tecnològica

El darrer número del butlletí RECERCAT (accés al videosumari) dedica bona part dels seus continguts a la informàtica en núvol, especialment al Núvol Europeu de Ciència Oberta, posat en marxa a finals de l’any passat, i a algunes de les seves derivades.​​ També parla del Programa de Doctorats Industrials, amb una entrevista a Beatriz Corzo, una de les primeres doctores industrials.

Cloud mountains, de la galeria d’Ales Kladnik a Flickr (CC BY 2.0)

Núvols alts (de coneixement) d’evolució diürna

Quatre són les notícies d’aquest número que s’endinsen en l’estratosfera nuvolosa per tal d’obrir algunes clarianes que permetin dipositar flocs de coneixement a l’espai virtual:

• A la secció Món, el butlletí es fa ressò de la posada en marxa del Núvol Europeu de Ciència Oberta (European Open Science Cloud), un sistema que proporcionarà, a partir d’ara, un entorn segur per emmagatzemar, analitzar i reutilitzar dades de recerca.
• A la secció d’Universitats i centres es presenta una contribució catalana al sistema esmentat en la notícia anterior en els àmbits de la física de partícules, astropartícules i cosmologia. L’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i el Port d’Informació Científica (PIC) de la UAB participen en el projecte europeu ESCAPE (European Science Cluster of Astronomy & Particle Physics ESFRI Research Infrastructures) com a membres líders del projecte científic Cherenkov Telescope Array (CTA) per aportar-hi la seva experiència. Gràcies a aquest projecte, finançat amb 16 milions d’euros, seran accessibles en obert les dades de grans instal·lacions com el LHC (Large Hadron Collider) o el CTA a través del Núvol Europeu de Ciència Oberta.
• A la secció de Ciència també es parla de ciència oberta, per bé que no directament de recerca al núvol. Una de les notícies científiques de l’any serà el desplegament del pla S, una iniciativa per a l’accés obert de les publicacions científiques impulsat per la «Coalition S», un consorci integrat pel Consell Europeu de Recerca (ERC) i les agències de finançament de la recerca de 12 estats  europeus. Les revistes de subscripció podrien canviar els seus models de negoci per adaptar-se a aquest pla. (Per cert, més núvols: en aquesta mateixa notícia també trobareu un experiment de pertorbació estratosfèrica controlada que podria ser un primer pas per contrarestar el canvi climàtic, així com una referència als núvols de gas còsmic que aviat captarà el radiotelescopi més gran del món, el telescopi de ràdio esfèrica d’obertura de 500 metres de la Xina, operatiu a partir del setembre.)
• Finalment, el bit de terminologia del número planteja una qüestió: com n’hem de dir, en català, del cloud computing? L’apunt terminològic del mes ens ho explica.

Altres continguts interessants

A la secció Anàlisi del butlletí trobareu un article que analitza els resultats provisionals de l’enquesta de l’INE sobre activitats en R+D del 2017, i que mostra que la despesa interna en R+D s’incrementà aquell any tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, per bé que moderadament. Un segon article d’aquesta secció està dedicat al darrer informe anual sobre el finançament destinat a activitats d’R+D+I de la Generalitat de Catalunya. Els departaments i els òrgans superiors de la Generalitat de Catalunya, l’any 2017 van finançar activitats d’R+D+I per un import de 791 M€, un 5 % més que l’any anterior.

Parlem de transferència? El Pla de Doctorats Industrials​ és una iniciativa del Govern per facilitar la interacció entre la indústria i la universitat, que proporciona una passarel·la perquè els futurs doctors desenvolupin projectes d’R+D+I en el marc d’una empresa. Per conèixer en primera persona aquest programa d’innovació i transferència del coneixement, en aquest número del butlletí entrevistem Beatriz Corzo, una de les primeres doctores industrials, actualment a càrrec del Departament d’Innovació de l’empresa Sorigué, i que explica la seva experiència:

Cal tenir present que quan un estudiant enllaça la seva formació de grau amb el doctorat corre el risc de no tenir contacte amb el món real de la indústria, de no veure amb claredat l’aplicació d’allò en què t’has format. El doctorat industrial et proporciona aquesta perspectiva.

Un videojoc educatiu sobre la biòloga Creu Casas i Sicart (1913-2007), un portal de divulgació sobre cosmologia i física de partícules, un informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) sobre els reptes del sistema alimentari de Catalunya i el blog del mNACTEC sobre tecnologies de la comunicació són altres dels continguts destacats d’aquest número.

Podeu accedir al número sencer clicant aquí, i si encara no en sou subscriptors, us hi podeu subscriure des d’aquest enllaç.

Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic

Altres articles relacionats

• Del big bang (o gran espetec) a la gran sacsejada (de la Via Làctia)!
• Dues de romans i una de xarxes socials
• La Generalitat impulsa una estratègia per avaluar l’impacte de la recerca a Catalunya (RIACAT)
• Nous avenços contra l’alcoholisme
• Fotons, púlsars i tortugues babaues
• Richard Feynman, un geni atípic 
• Recerca, innovació i esperit emprenedor
• Nous avenços contra el càncer, en el butlletí RECERCAT
• Nova pàgina web amb recursos per al professorat
• Es pot innovar a l’Administració amb un butlletí electrònic?