La morbilitat associada a una dieta subòptima en el món contemporani (Nutrició mediterrània, 14/2019)

La Bill & Melinda Gates Foundation financen Global Burden of Disease (GBD), un projecte dedicat a l’estudi dels factors de morbilitat, incapacitació i mortalitat de la població humana de tots els països, de totes les edats i sexes, durant els darrers trenta anys. A la revista The Lancet han aparegut alguns dels articles que recullen resultats del GBD 2017. Aquesta setmana apareix l’article del Grup de Dieta del GBD 2017, redactat per Ashkan Afshin, que fa referència als efectes sobre la salut dels principals riscos nutricionals. Aquesta anàlisi sistemàtica cobreix 195 països i un període que va del 1990 al 2017. Per al GBD 2017 Diet, la dieta subòptima és un factor de risc evitable de malalties no-contagioses amb un important pes sobre la mortalitat i morbiditat globals. Una dieta subòptima és aquella que presenta diversos factors de risc d’acord amb el coneixement que ens aporten les ciències nutricionals. En aquest estudi, Afshin et al. se centren en la població major de 25 anys, i combinen les dades sobre l’alimentació de cada grup humà amb els riscos associats amb alguns patrons alimentaris per tal de calcular la mortalitat i els anys d’incapacitació. És així com estimen que, en el 2017, una dieta subòptima contribuí a la mort d’11 milions de persones i provocà 255 milions d’anys d’incapacitat ajustada a la longevitat. Els factors de risc alimentaris més rellevants serien una alta ingesta de sodi (3 milions de morts i 70 milions d’anys d’incapacitació), una baixa ingesta de grans integrals (3 milions de morts i 82 milions d’anys d’incapacitació) i una baixa ingesta de fruita (2 milions de morts i 65 milions d’anys d’incapacitació).

Taxa de mortalitat per 100.000 habitants (A) i taxa d’anys d’incapacitat ajustats a la longevitat (B) atribuïbles a la dieta en el 2017. L’Europa Llatina és una de les zones amb menor impacte sobre la salut dels riscos alimentaris

Els mals hàbits alimentaris i la salut

L’epidemiologia nutricional, en forma d’estudis observacionals de llarg termini o d’assaigs a curt termini, forneix una gran quantitat de dades sobre la relació entre hàbits alimentaris i malalties cròniques. Entre els factors nutricionals protectors més assenyalats figura una bona ingesta de fruita i de verdures, i evitar la carn processada o els greixos trans. Entre les malalties cròniques més rellevants associades a hàbits alimentaris destaquen les malalties coronàries isquèmiques, la diabetis i el càncer colo-rectal.

El Grup de Dieta del GBD 2017 aplegà dades de diverses fonts sobre el consum de 15 aliments i nutrients entre la població adulta (major de 25 anys) de 195 països, estructurada per sexe i edat. D’acord amb les dades de risc d’aquests factors nutricionals estimà l’impacte dels hàbits alimentaris sobre la mortalitat deguda a malalties no-contagioses. També s’avaluà la relació entre dieta i desenvolupament sòcio-econòmic, amb una perspectiva que cobreix el període del 1990 al 2017.

Quinze factors de risc en la dieta

El GBD 2017 seleccionà quinze factors de risc en la dieta:
– 1.- una dieta baixa en fruita. El nivell òptim de consum de fruita és de 200-300 grams per dia, incloent-hi fruita fresca, congelada, cuita, en conserva, assecada, però excloent-hi els sucs de fruita i els fruits salats o en vinagreta.
– 2. una dieta baixa en verdures. El nivell òptim de consum de verdures és de 290-430 grams per dia. S’hi inclouen verdures fresques, congelades, cuites, en conserva o assecades, bo i excloent llegums i verdures salades o en vinagreta, així com sucs, fruits secs, llavors i verdures d’alt contingut en midó (com patates o panís).
– 3. una dieta baixa en llegums. El nivell òptim de consum de llegums és de 50-70 grams per dia. S’inclouen llegums frescos, congelats, cuits, en conserva o assecats.
– 4. una dieta baixa en grans sencers. El nivell òptim de consum és de 100-150 grams diaris. S’inclou segó, germen i endosperma en les proporcions naturals, procedents de flocs de cereals, pa, arròs, pasta, galetes, magdalenes, etc.
– 5. una dieta baixa en fruits secs i llavors. El nivell òptim de consum és de 16-25 grams diaris.
– 6. una dieta baixa en llet. El nivell òptim de consum és de 350-520 grams diaris, incloent-hi llet desnatada, semidesnatada o sencera, però excloent-hi la llet de soja i altres derivats vegetals.
– 7. una dieta alta en carn vermella. El nivell òptim de consum és de 18-27 grams diaris. S’entén com a carn vermella la bovina, porcina, ovina i caprina, però se n’exclou l’aviram, el peix, els ous i totes les carns processades.
– 8. una dieta alta en carn processada. El nivell òptim de consum és de 0-4 grams diaris. Inclou tota la carn fumada, curada, salada o preservada per mitjans químics.
– 9. una dieta alta en begudes ensucrades. El nivell òptim de consum és de 0-5 grams diaris. Inclou begudes carbonatades, energètiques i begudes de fruita, però excloent-hi els sucs elaborats en un 100% de fruites o verdures.
– 10. una dieta baixa en fibra. El nivell òptim de consum és de 19-28 grams per dia. S’inclou fibra de tot origen, com ara fruites, verdures, grans, llegums, etc.
– 11. una dieta baixa en calci. El nivell òptim de consum és de 1,0-1,5 grams per dia. S’inclou calci de tot origen, com ara llet, iogurt, formatge.
– 12. una dieta baixa en àcids grassos omega-3 d’origen marí. El nivell òptim de consum és de 200-300 mg per dia. S’avalua en quantitat ingerida d’àcids eicosapentanoic (EPA) i docosahexanoic (DHA).
– 13. una dieta baixa en àcids grassos poliinsaturats. El nivell òptim de consum és el 9-13% de tota l’aportació energètica diària. S’inclou el consum d’àcids grassos omega-6 de tot origen, principals d’olis vegetals com l’oli de soja, de panís, de càrtam.
– 14. una dieta alta en àcids grassos trans. El nivell òptim de consum és el 0,0-1,0% de tota l’aportació energètica diària. Inclou greixos trans de tot origen, com ara olis vegetals parcialment hidrogenats i productes de remugants.
– 15. una dieta alta en sodi. Es mesura en la quantitat de sodi excretat en l’orina durant 24 hores, que òptimament hauria d’ésser de 1-5 grams diaris.

Aquests factors foren escollits per la seva rellevància d’acord amb estudis epidemiològics i per la disponibilitat de dades sobre el consum en el major nombre possible de països. Les dades sobre hàbits alimentaris preferides eren les enquestes basades en el record del que s’havia menjat en les darreres 24 hores.

Pel que fa als factors de risc, s’utilitzaven les dades de meta-anàlisis publicades d’estudis observacionals prospectius.

Per a la comparació entre els 195 països, es feia servir l’índex socio-demogràfic, que combina renda per càpita, nivell educatiu entre els majors de 15 anys i la taxa de fertilitat total entre les dones de menys de 25 anys.

L’actual alimentació subòptima

En termes globals, el consum de la majoria d’aliments i nutrients saludables és actualment subòptima. Així, el consum mitjà de fruits i llavors és del 12% respecte del nivell òptim. El consum de llet és del 16% respecte del nivell òptim. El consum de grans integrals és del 23% respecte del nivell òptim.

A la vegada, el consum d’aliments i nutrients poc saludables excedeix el nivell òptim. N’hi ha prou a pensar en el nivell mitjà de begudes ensucrades (49 grams per dia), o en el fet que el consum de carn processada és un 90% superior al nivell òptim. En el cas del sodi, amb un nivell d’excreció mitjà de 6 grams per dia, es troba un 86% per damunt del nivell òptim. Pel que fa a la carn vermella, el consum mitjà és un 18% superior al nivell òptim.

Pel que fa a sexes, els homes tenen una major ingesta tant dels aliments saludables com dels pocs saludables. Pel que fa a les edats, els adults d’edat mitjana (50-69 anys) tenen una major ingesta d’uns i altres aliments, mentre que el nivell més baix es troba entre els adults joves (25-49 anys). El major consum de begudes ensucrades els fan els adults joves, i tendeix a caure amb l’edat. També el consum més elevat de llegums passa entre els adults joves, i decau amb l’edat.

Pel que fa a regions, són pocs els casos d’una alimentació òptima. A l’Àsia Central, però hi ha un consum òptim de verdures. Als països de renda elevada d’Àsia-Pacífic, hi ha un consum òptim d’àcids grassos omega-3 d’origen marí. Hi ha consums òptims de llegums al Carib, a l’Amèrica Llatina tropical, al sud d’Àsia i a l’Àfrica Sub-Sahariana. El consum més elevat de carn vermella té lloc a Australàsia, al sud de l’Amèrica Llatina i a l’Amèrica Llatina tropical. El consum més elevat de carn processada s’esdevé als països nord-americans de renda elevada, seguits dels països de renda elevada de l’Àsia-Pacífic i de l’Europa Occidental. El consum més alt de greixos trans s’observa a Amèrica del Nord, a l’Amèrica Llatina central i a la Regió Andina.

Dieta subòptima i mortalitat

El 22% de les morts d’adults del 2017 es poden atribuir a riscos alimentaris, així com el 15% de tots els anys d’incapacitat ajustats a longevitat. Això són 11 milions de morts i 255 milions d’anys d’incapacitat. La majoria són atribuïbles a la malaltia cardiovascular (10 milions de morts i 207 milions d’anys d’incapacitat). Hi segueixen el càncer (900.000 morts i 20 milions d’anys d’incapacitat), la diabetis de tipus 2 (330.000 morts i 24 milions d’anys d’incapacitat).

Paga la pena dir que gairebé la meitat d’aquestes morts (5 milions) es produeixen entre la població adulta menor de 70 anys, la qual suporta 177 milions d’anys d’incapacitat ajustats a longevitat.

Si es mira per regions, la mortalitat associada a una dieta subòptima assoleix els nivells més elevats a Oceania (678 morts i 17.804 anys d’incapacitat per 100.000 habitants). Els valors més baixos de mortalitat associada a la dieta subòptima es produeixen als països de renda elevada de l’Àsia-Pacífic (97 morts per 100.000 habitants). Els valors més baixos d’incapacitació associada a la dieta subòptima es registren a Australàsia (2.182 anys d’incapacitat per 100.000 habitants).

Més de la meitat de la mortalitat associada a una dieta subòptima i vora dos terços de les incapacitacions s’expliquen per tres factors alimentaris: un consum elevat de sodi (3 milions de morts anuals i 70 milions d’anys d’incapacitat), un consum baix de grans integrals (3 milions de morts anuals i 82 milions d’anys d’incapacitat) i un consum baix de fruites (2 milions de morts anuals i 65 milions d’anys d’incapacitat). La baixa ingesta de grans integrals és el principal factor d’incapacitat associat a l’edat per a homes i dones, i és el principal factor de mortalitat en aquest sentit per a les dones.

Dieta i índex sòcio-demogràfic

Són els països amb un nivell sòcio-demogràfic baix o mitjà els que presenten majors índex de mortalitat i d’incapacitat ajustada a l’edat per factors alimentaris. Si en aquests països, la xifra de mortalitat per aquests factors és de 340 morts per 100.000 habitants, en els països amb un nivell sòcio-demogràfic elevat aquesta xifra baixa a 140 morts per 100.000 habitants.

El 1990, les morts atribuïbles a una dieta subòptima foren 8 milions i el nombre d’anys d’incapacitat ajustada a edat de 184 milions. Això suposa que en 27 anys hi ha hagut un augment, que s’explica d’altra banda pel creixement i l’envelliment de la població global. De fet, si hom ajusta per població i edat, cal remarcar que entre el 1990 i el 2017 hem passat de 406 morts per 100.000 habitants a 275 morts per 100.000 habitants, i de 8536 anys d’incapacitat per 100.000 habitants a 6080. Sembla que aquestes reduccions es deuen a la caiguda de la mortalitat general en aquest període, ja que les proporcions de morts atribuïbles a una dieta subòptima s’hi mantenen.

Una millora de la dieta podria evitar una de cada cinc morts

Acostar-nos globalment a una dieta òptima podria evitar 1 de cada 5 morts actuals. Tractar el dèficit actual de grans sencers i de fruites o l’excés de sodi tindria un impacte rellevant entre tots els grups d’edat, sexes i desenvolupament sòcio-demogràfic.

Algú arrufarà el nas quan llegeix en el comunicat de premsa de l’IHME que una dieta pobra mata més gent globalment que el tabac o una pressió alta. És clar que cal afegir que només una porció de la població és fumadora (1100 milions) o hipertensa (1300 milions). Que de 1100 milions de persones fumadores, morin 6 milions cada any és un impacte considerable. Tot i amb tot, i atenent al fet que tota la població ha d’alimentar-se, és del tot cert que hi ha una necessitat urgent de millor els hàbits alimentaris de la població. No podem tampoc oblidar l’impacte que té sobre la salut global el fet que hi hagi 800 milions de persones exposades a la fam crònica (amb una aportació calòrica insuficient) i 2000 milions de persones exposades a deficiències en micronutrients (Gödecke et al., 2018).

Els excessos en la ingesta de sodi, sucre i greix són els focus més habitual en les programes de conscienciació de la població general envers una dieta més saludable. Per al Grup de Dieta GBD 2017, però, caldria centrar-se especialment en promoure una limitació del sodi en la dieta, i nivells més elevats de gra integral, fruita, fruits secs i llavors, verdures i àcids grassos omega-3. Cadascun d’aquests factors, ens diuen, és responsable del 2% de la mortalitat global. D’aquesta manera, raonen que seria més beneficiosa una campanya de promoció de la ingesta d’aliments saludables que no pas centrar-se en alertar contra els excessos en la ingesta de sucres i de greixos. Al mateix temps, recorden que aquesta política de promoció d’una bona alimentació només seria efectiva amb accions sobre tot el sistema alimentari, és a dir que incloguin la perspectiva de la producció, distribució i consum dels aliments saludables.

Entre els instruments d’intervenció, citen les campanyes en els mitjans de comunicació de masses, l’etiquetatge d’aliments i de menús, les estratègies sobre els preus (a través de subsidis i taxació), les polítiques de menjadors escolars i la conscienciació alimentària en el lloc de treball. Missatges i intervencions sobre nutrients concrets, per exemple el sodi, ofereixen l’avantatge de la claredat i de la simplicitat. Però per assolir una dieta òptima cal tractar diversos factors, i entendre l’alimentació en un context d’ecologia humana més ampli.

Lligams:

Health effects of dietary risks in 195 countries, 1990–2017: a systematic analysis forthe Global Burden of Disease Study 2017. GBD 2017 Diet Collaborators. Lancet 10.1016/S0140-6736(19)30041-8 (2019).

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia
One comment on “La morbilitat associada a una dieta subòptima en el món contemporani (Nutrició mediterrània, 14/2019)
  1. […] setmana passada parlàvem dels còmputs del Grup de GBD Diet sobre la morbilitat i mortalitat mundials associades a una dieta […]

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: