La modulació a través de la dieta dels riscos genètics de patir càncer de mama (Nutrició mediterrània, 15/2019)

La setmana passada parlàvem dels còmputs del Grup de GBD Diet sobre la morbilitat i mortalitat mundials associades a una dieta subòptima. Aquesta anàlisi sistemàtica depenia de les dades obtingudes sobre estudis epidemiològics. D’estudis epidemiològics que vinculin, per exemple, les relacions entre aliments i nutrients individuals amb el risc de patir de càncer de mama n’hi ha una gran quantitat, però les metaanàlisis resultants constaten la dificultat d’extreure’n conclusions quan apareixen indicis aparentment contradictoris. Amb una perspectiva global, el National Institute of Environmental Health Sciences posà en marxà “The Sister Study”, en el que el subjecte d’estudi eren les germanes de pacients amb càncer de mama que no havien patit la malaltia. Entre el 2003 i el 2009, es recrutaren 50.884 dones dels Estats Units i de Puerto Rico, d’edats compreses entre 35 i 74 anys, i que tenien una germana a la que s’havia diagnosticat càncer de mama. La cohort obtinguda participa en revisions periòdiques sobre el seu estadi de salut i aspectes d’estil de vida. Investigadors d’aquest projecte, coordinats per Yong-Moon Mark Park i Dale P. Sandler, publiquen un article on determinen associacions entre puntuacions sobre dietes recomanades i la incidència de casos de càncer de mama invasiu. En la cohort de Sister Study havien aparegut durant el 2015 1700 d’aquests casos. L’índex alimentari que mostrava una major associació amb el risc era el DASH, que reflecteix recomanacions alimentàries per combatre la hipertensió. Un índex sobre adhesió a la dieta mediterrània, en canvi, no mostrava associació amb la incidència de càncer de mama invasiu.

Factors alimentaris i incidència de càncer de mama

Aquesta anàlisi sobre la cohort de The Sister Study fou dissenyada per Joshua Petimar i Yong-Moon Mark Park. Petimar és membre del Research Group to Evaluate Nutrition Policy, dels Departaments of Nutrition and Epidemiology de la Harvard TH Chan School of Public Health, de Boston. Park és membre de l’Epidemiology Branch del National Institute of Environmental Health Sciences (NIEHS), l’organisme responsable de The Sister Study.

Petimar fou qui realitzà l’anàlisi i interpretació de les dades, i qui escrigué l’esborrany de l’article. En la interpretació de les dades l’ajudaren, a més del propi Park, Stephanie A. Smith-Warner, Teresa T. Fung i Dale P. Sandler. Smith Warner i Fung són de la Harvard TH Chan School, mentre que Sandler és del NIEHS. Tots feren contribucions a l’esborrany, però del contingut final se’n responsabilitzen Petimar, Park i Sandler.

L’estudi fou finançat, en part, per l’Intramural Research Program of the NIH (ZO1-ES-044005, amb Sandler de responsable), mentre que Petimar té un projecte propi (T32 HL 098048). D’altra banda, Smith-Warner rep un ajut de la Breast Cancer Research Foundation. Els autors tenen paraules d’agraïments per totes les participants de Sister Study i pel personal d’aquest projecte, amb especial esment pels comentaris de les doctores Donna D. Baird i Katie M. O’Brien.

El fet que el consum d’alcohol sigui un factor de risc per al càncer de mama és ben establert. També és conegut que en els casos de càncer de mama on el tumor és negatiu per al receptor d’estrògens (càncer de mama ER-) el consum de fruites i verdures podria constituir un factor protectiu. Però més enllà d’aquestes relacions, poc hi ha de clar.

L’aproximació de Petimar et al. és diferent. Per comptes de fixar-se en aliments concrets, es fixen ens índex alimentaris associats a recomanacions nutricionals. Es tracta, doncs, d’un estudi sobre patrons alimentaris de caràcter més general, que poden reflectir els efectes combinats de múltiples nutrients. De fet, hom ha estudiat intensament la relació entre l’adhesió a la dieta mediterrània i el risc de patir càncer de mama, però no s’han trobat associacions clares. Petimar et al. consideren necessari considerar altres patrons alimentaris, i també diferenciar entre els diferents tipus hormonals i molecular de càncer de mama.

Petimar et al. examinen tres índexs alimentaris:
– Dietary Approaches to Stop Hypertension (DASH).
– Alternative Healthy Eating Index-2010 (AHEI-2010).
– Alternative Mediterranean Diet (AMED).

Aquests tres índexs alimentaris s’associen amb reduccions del risc de patir malaltia cardiovascular, diabetes i alguns tipus de càncer.

El seguiment de la cohort Sister Study

La cohort Sister Study inclou un total de 50.884 dones. Aquestes dones entraren en l’estudi entre el 2003 i el 2009. Eren germanes de pare i mare de pacients amb càncer de mama, però elles mateixes no havien estat mai diagnosticades d’aquesta malaltia en el moment de començar l’estudi. En el moment d’entrar en l’estudi, amb exàmens personals i entrevistes telefòniques, s’havien recopilat un historial d’aspectes mèdics, d’estil de vida i reproductius. Cada any es fa una actualització de l’estat de salut, i cada dos o tres anys han d’omplir qüestionaris sobre dades de salut i d’estil de vida. És remarcable el nivell de seguiment que han fet les dones participants, que es troba en més del 92%.

En revisar les dades, Petimar et al. exclouen les participants amb un historial de càncer en el moment d’iniciar l’estudi (amb l’excepció de casos de càncer de pell no-melanòmic), o les que en aquell moment eren mares gestants o lactants. També exclouen les participants de les que no hi havia dades d’ingesta alimentària o les que reportaven una ingesta calòrica molt extrema (tant per sota de 500 kcal/d o per damunt de 3.500). S’exclogueren, a més, les participants que havien estat diagnosticades amb càncer de mama en el primer any de seguiment. Amb aquestes exclusions i altres per manca de dades, en l’anàlisi de Petimar et al. s’inclouen 45.626 dones.

En el moment d’entrada en l’estudi aquestes dones omplien un qüestionari de freqüència alimentària (1998 Block110-item FFQ). Per fer-ho havien de recordar la ingesta d’aliments i begudes durant el passat any anotant nou possibles freqüències (que anaven de “mai” a “cada dia”) i racions (amb 3 o 4 opcions quantitatives per cada ítem). D’aquestes freqüències alimentàries, a través de l’USDA Food Patterns Equivalents Database (FPED) es podria calcular la ingesta de 37 grups alimentaris, expressats en termes de copa (237 mL) o d’onza (28 g).

L’índex DASH es calcula a partir de vuit components de la dieta. N’hi ha cinc (fruites; verdures; grans sencers; fruits secs i llegums; i productes làctics baixos en greix) que reben puntuacions positives. Els altres tres (carn vermella i processada; begudes ensucrades; sodi) reben puntuacions negatives. En total, la puntuació DASH pot anar de 8 a 40.

L’índex AHEI-2010 es basa en 11 aliments i nutrients. N’hi ha sis (verdures; fruites; grans sencers; fruits secs i llegums; àcids grassos poliinsaturats; àcids grassos poliinsaturats omega-3) que reben puntuacions positives. N’hi ha quatre (begudes ensucrades; carn vermella i processada; àcids grassos trans; sodi) que reben puntuacions negatives. I d’un, la beguda alcohòlica, s’atorga la màxima puntuació a un consum moderat (de 0,5 a 1,5 begudes diàries). En total, el rang AHEI-2010 va de 0 a 110.

L’índex AMED contempla 9 components. N’hi ha set que reben puntuacions positives (verdures, fruites, llegums, fruits secs, grans sencers, peix, i la ratio entre àcids grassos monoinsaturats i àcids grassos saturats). La carn vermella i processada rep puntuació negativa, mentre que les begudes alcohòliques reben la màxima puntuació en cas de consum moderat. El rang de puntuacions de l’AMED va de 0 a 9.

En els qüestionaris anuals, les participants indicaven si se’ls hi havia diagnosticat càncer de mama. En cas d’oferir una resposta positiva se’ls demanava permís per sol·licitar l’historial mèdic corresponent. Petimar et al. empren les dades de Sister Study Data Release 5.0.2, que abasta el període des de l’inici fins l’agost del 2015. De tots els casos de càncer de mama inclosos en l’estudi s’accediren a registres mèdics complets de més del 80%.

Per classificar els casos de càncer de mama s’empraven les següents característiques:
– receptor d’estrogen (ER) per distingir entre positius (ER+) i negatius (ER-).
– receptor de progesterona (PR) per distingir entre positius (PR+) i negatius (PR-).
– factor de creixement epidèrmic humà-2 (HER2) per distingir entre positius (HER2+) i negatius (HER2-).

Es considerava com a resultat primari el càncer de mama invasiu. Com a resultats secundaris se’n consideraven 5 combinacions especifíques: ER+, ER-, ER+/PR+, ER-/PR- i ER-/PR-/HER2-.

De les participants incloses en l’estudi es calculà el temps de participació en la cohort, tenint en comptes els casos de mort, de diagnòstic de càncer de mama invasiu, de pèrdua de seguiment o de manteniment en la cohort a 14 d’agost del 2015. També es prenia nota de l’estadi menopàusic. S’exclogueren com a casos les participants a les que s’havia diagnosticat un càncer de mama localitzat (in situ).

L’estimació dels riscos es feia a través de la regressió proporcional de Cox. Els riscos s’ajustaven a les edats de les participants. Els models multivariables tenien en compte: la raça/etnicitat, l’educació, el nivell de renda, l’índex de massa corporal (kg/m2), l’altura, l’activitat física, el tabaquisme, l’ingesta total d’energia, nombre de parents en primer grau amb un historial de càncer de mama, nombre de parts, l’edat al primer part viu, l’edat a la menarquia, l’edat a la menopausa, l’ús de contraceptius orals, l’ús de teràpies de substitució hormonal, el temps de vida passat com a mare lactant, el temps des de la mamografia més recent i el consum d’alcohol.

Resultats basats en un total de 1700 casos de càncer de mama invasiu

Petimar et al. documenten 1.700 casos de càncer de mama invasiu en la cohort de Sister Study, d’entre un total de 346.361 exàmens anuals. Els casos es corresponen a 1-12 anys de participació en la cohort (amb una mitjana de 7,6 anys).

De les tres escales alimentàries estudiades (DASH, AMED i AHEI-2010) les majors puntuacions tendeixen a aparèixer entre les dones més grans, les dones blanques, les que han rebut una educació universitària, són físicament actives, tenen un índex de massa corporal baix, i les que han alletat en el passat. Hi ha una correlació moderada entre les tres escales (0,52-0,66).

Pel que fa al DASH, les dones situades en el quartil superior mostren, comparades amb les dones del quartil inferior, un risc inferior (22%) de patir càncer de mama invasiu. La disminució del risc és més elevada quan es contempla el càncer de mama ER- (39%) que no pas amb el càncer de mama ER+ (19%).

Pel que fa a l’AHEI-2010 i AMED, les associacions entre la puntuació i el risc de patir càncer de mama invasiu són més febles.

La puntuació DASH i el risc de patir càncer de mama invasiu

En aquesta població de dones amb una història familiar de càncer de mama, assolir una puntuació DASH elevada, és a dir seguir les recomanacions alimentàries per combatre la hipertensió, redueix el risc de patir càncer de mama invasiu, especialment el càncer de mama negatiu per a receptors hormonals.

El càncer de mama ER-, d’acord amb diversos estudis nutricionals, sembla associar-se a un consum insuficient de fruita, verdures, grans sencers, fruits secs i llegums. Hom suposa que aquesta associació és vehiculada per l’acció antioxidant, antiimflamatòria i immunomoduladora de carotenoids i flavonoids. Hom també ha pensat que una dieta rica en fibra pot ajudar a reduir els nivells circulants d’estrogen i d’androstenediona.

L’índex DASH es diferencia de l’AHEI-2010 i de l’AMED en el sentit que el primer compta positivament la ingesta de productes làctics baixos en greix. La ingesta d’aquests productes podria tindre un efecte protector contra el risc de patir càncer de mama a partir de l’acció del calci (antiproliferativa, prodiferenciadora i proapoptòtica) sobre les cèl·lules glàndules mamàries.

Una altra característica diferencial del DASH és que no recompensa el consum moderat de begudes alcohòliques. És il·lustratiu que una modificació de l’AHEI-2010 en el que s’elimina la puntuació associada a l’alcohol afavoreix que aquesta escala es correlacioni inversament amb els casos de càncer de mama ER-/PR-.

Les dades semblen indicar que els factors alimentaris modulen més el risc de patir càncer de mama quan són tumors negatius per a receptors hormonals. Els càncer de mama positius per a aquests receptors respondrien més aviat a factors hormonals que no pas alimentaris, i s’associarien més a factors reproductius (nombre de parts, edat al primer fill, edat a la menarquia, ús de teràpia de substitució d’hormones, etc.).

Els autors recorden que aquest estudi s’ha fet en una població nord-americana. Així remarquen que fins i tot les dones que presenten una major puntuació en AMED no són un exemple general de seguiment de la dieta mediterrània. Estudis similars en països mediterranis, com el PREDIMED, sí semblen trobar una associació entre el seguiment de la dieta mediterrània i una reducció del risc de càncer de mama (Toledo et al., 2015)

Lligams:

Dietary index scores and invasive breast cancer risk among women with a family history of breast cancer. Joshua Petimar, Yong-Moon Mark Park, Stephanie A. Smith-Warner, Teresa T. Fung, Dale P. Sandler. Am. J. Clin. Nutr. pii: nqy392 (2019).

The Sister Study.

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: