Estil de vida i mortalitat: resultats prospectius de l’Estudi Moli-sani (Epidemiologia mediterrània, 16/2019)

El passat mes de juliol comentàvem les conclusions de Ruggiero et al. sobre els determinants socioeconòmics i psicosocials de l’adhesió dels italians a la dieta mediterrània d’acord amb l’estudi INHES (Italian Nutrition & Health Survey). L’INHES és la translació a nivell nacional de Moli-sani, un estudi observacional i prospectiu de cohort (24.325 participants) de la regió de Molise per escatir els factors de risc de malaltia cardiovascular i tumors en la població adulta. L’estudi, liderat per Licia Iacoviello, arrencà l’1 de març del 2005, i conclogué el 30 d’abril del 2010. El seguiment posterior de la cohort, però, encara ofereix noves dades epidemiològiques. En aquest sentit, els investigadors de Moli-sani publiquen ara un article al Journal of Internal Medicine sobre l’impacte de quatre factors d’estil de vida (no fumar; seguir una dieta mediterrània; fer activitat física; no presentar obesitat abdominal) en la mortalitat general, de la gent gran, dels diabètics i de persones amb malalties cardiovasculars. Les dades mostren un impacte considerable, tant en la població general com en aquests tres grups de risc. L’associació entre estils de vida i el risc cardiovascular, segons mostra aquest estudi, es pot seguir substancialment a través de marcadors inflamatoris o de dany cardíac.

Un pla de cavetiell, catalogat com un dels productes agroalimentaris tradicionals del Molise

Una anàlisi longitudinal de 22.839 individus de l’Estudi Moli-sani

Marialaura Bonaccio és membre del Departament d’Epidemiologia i Prevenció de l’Instituto (IRCCS) Neurologico Mediterraneo (Neuromed), de Pozzilli (Isernia, Molise). D’aquest mateix departament són Simona Costanzo, Amalia De Curtis, Mariarosario Persichillo, Chiara Cerletti, Maria Benedetta Donati, Giovanni de Gaetano i Licia Iacoviello. Iacoviello també és professora del Departament de Medicina i Cirúrgia del Centre de Recerca en Epidemiologia i Medicina Preventiva (EPIMED) de la Universitat d’Insúbria, a Vares (Lombardia). Augusto Di Castelnuovo és actualment membre de Mediterranea, del Cardiocentro de Nàpule. Aquests autors, de part de la totalitat del col·lectiu de “Moli-sani Study Investigators” signen aquesta recerca sobre l’associació d’estils de vida (considerats de manera combinada) i el risc de mortalitat en persones d’alt risc.

Aquest grup d’investigadors ha convertit, per dir-ho així, la regió del Molise en un laboratori epidemiològic. Moli-sani arrencà en el 2005, i fou pioner en l’ús de noves tecnologies de comunicació (SMS) i d’un sistema completament computeritzat a partir del qual es generà un banc de dades biològiques (“MoliBank”).

Entre el març del 2005 i l’abril del 2010 ingressaren en la cohort de Moli-sani 24.325 persones. Els criteris d’inclusió era que fossin residents de la regió i majors de 35 anys. Com a criteris d’exclusió es fixaren: gestació en el moment de recrutament, problemes de comprensió o de voluntat de participar-hi, patir politraumatismes o situacions comatoses o, de manera més general, el refús de signar el formulari de consentiment informat.

Per contactar les persones potencialment recrutables s’utilitzà un mètode aleatori sobre els padrons municipals. Hom començà d’entrada per les tres principals ciutats de la regió, Campobasso, Termoli i Isernia, però finalment quedaren coberts els 136 municipis. A les persones seleccionades se’ls enviava una lletra de convit, seguida dies després d’una trucada telefònica. Si el participant consentia, se’l feia una revisió mèdica sense cap cost (ni per ell ni pel servei nacional de salut).

Les mostres de sang s’extreien al matí, en dejuni, i amb un mínim de 6 hores d’abstinència de fumar. En el formulari de consentiment s’indicava que d’aquestes mostres de sang es farien anàlisis d’ADN i que conservarien en el banc de dades biològiques.

L’objectiu de Moli-sani era investigar factors de risc, genètics i ambientals, de malalties cardiovasculars, cerebrovasculars i tumorals. Durant un seguiment de deu anys es consignaven:
– malalties cardiovasculars primàries: casos primaris fatals i no-fatals de malaltia coronària (angina inestable, infart de miocardi, revascularització coronària, mort sobtada per atac de cor) i malaltia cerebrovascular.
– càncer: casos primaris fatals i no-fatals de càncer, avaluats per creuament de dades amb el registre d’altes hospitalàries i el registre regional de defuncions.
– fallida cardíaca: casos primaris fatals i no-fatals de fallida cardíaca, avaluats per creuament de dades amb el registre d’altes hospitalàries i el registre regional de defuncions.
– fibril·lació atrial: casos primaris fatals i no-fatals de fibril·lació atrial, avaluats per creuament de dades amb el registre d’altes hospitalàries i el registre regional de defuncions.
– diabetis: casos primaris de diabetis, avaluats per creuament de dades amb el registre d’altes hospitalàries, registre regional de defuncions i registre de prescripcions farmacològiques. L’aparició de la diabetis es defineix per una glucèmia igual o superior a 126 mg/dL o per l’ús de tractament farmacològic específic.

Si Moli-sani recrutà un total de 24.325 participants, Bonaccio et al. fan ara l’anàlisi longitudinal de 22.839 d’ells. Dins d’aquests participants, distingeixen en el moment del recrutament, tres subgrups (no excloents) de risc:
– persones de 65 o més anys d’edat: 5.200 participants.
– diabètics: 2.127 participants.
– persones diagnosticades amb malaltia cardiovascular: 1.180 participants.

D’acord amb les dades recollides en el recrutament, Bonaccio et al. puntuen aquestes 22.839 persones d’acord amb la següent escala d’estil de vida saludable (HLS):
– 1 punt si s’abstenen de fumar.
– 1 punt si segueixen una dieta mediterrània (valorat amb una escala d’adhesió a la dieta mediterrània d’acord amb el test de freqüències alimentàries).
– 1 punt si declaren la realització d’activitat física.
– 1 punt si no presenten, en l’examen mèdic, obesitat abdominal.

Creuant les dades de mortalitat dels 22.839 participants i de la seva puntuació en l’HLS, Bonaccio et al. calculen les ratios de risc (HR) a través de la regressió multivariable de Cox.

1237 morts en un seguiment de 8,2 anys

De mitjana, els 22.839 participants havien estat seguits durant 8,2 anys. En aquesta cohort es produïren 1237 defuncions.

Si hom compara els participants amb una HLS de 4 amb els que tenien una puntuació de 0-1, Bonaccio et al. constaten que els primers tenien un risc inferior de mortalitat global (HR de 0,39-0,72). Aquesta reducció de risc es produïa també si hom desglossa la mortalitat en mortalitat per malaltia cardiovascular (HR de 0,32-0,91), per càncer (HR de 0,39-1,00) i per altres causes (HR de 0,19-0,81).

Dels participants de més de 65 anys, cada punt de l’escala HLS s’associa amb una reducció del risc de mortalitat total del 20%.

Dels participants diabètics, cada punt de l’escala HLS s’associa amb una reducció del risc de mortalitat total del 22%.

Dels participants amb malaltia cardiovascular, cada punt de l’escala HLS s’associa amb una reducció de la mortalitat total del 24%.

Els biomarcadors

L’estudi Moli-sani contemplava tres grups de biomarcadors mesurats en sang:
– biomarcadors tradicionals, com ara els nivells de lípids en sang.
– biomarcadors inflamatoris, com ara els nivells de proteïna C-reactiva.
– nous biomarcadors, com ara marcadors de dany cardíac (troponines i altres proteïnes de la musculatura cardíaca alliberades al corrent sanguini).

Els biomarcadors analitzats podien explicar fins el 24% de l’associació entre l’escala HLS i el risc total de mortalitat en la població general de Moli-sani.

Aquestes xifres mostren que els quatre estils de vida analitzats tenen un impacte considerable en la supervivència d’una població adulta mediterrània, tant en la població general com en subgrups d’alt risc (gent gran, diabètics, persones amb malalties cardiovasculars). Aquesta associació té una base inflamatòria i de dany miocàrdic.

Lligams:

Impact of combined healthy lifestyle factors on survival in an adult general population and in high-risk groups: prospective results from the Moli-sani Study. M. Bonaccio, A. Di Castelnuovo, S. Costanzo, A. De Curtis, M. Persichillo, C. Cerletti, M. B. Donati, G. de Gaetano, L. Iacoviello. J. Intern. Med. doi: 10.1111/joim.12907 (2019).

The Moli-sani Study.

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: