Alimentació, aptitud física i composició corporal de 917 adolescents sevillans (Nutrició mediterrània, 35/2019)

En aquest apartat sovint comentem estudis que es mouen en la intersecció entre la nutrició i l’activitat física com a factors en la qualitat de vida. Una alimentació inadequada i una manca d’activitat física són sovint argüits com a factors en l’obesitat i el sobrepès. O, dit d’una altra manera, la preparació física i una dieta saludable són considerades eines per previndre i tractar l’obesitat ja des de la infantesa i l’adolescència. Quatre investigadors sevillans, Pablo Galan-Lopez, Antonio J. Sánchez-Oliver, Francis Ries i José Antonio González-Jurado, des d’una perspectiva de ciències de l’esport, han analitzat les associacions entre variables d’aptitud física, de composició corporal i d’adhesió a la dieta mediterrània, entre els adolescents de 13 a 16 anys. A través de centres públics i concertats aconseguiren de recrutar 917 adolescents sevillans. En un article a la revista Nutrients expliquen els resultats d’aquest estudi transversal. En comparar nois i noies no troben diferències quant a l’adhesió a la dieta mediterrània, però sí les troben en la composició corporal i en l’aptitud física (superior en els nois). En canvi, l’adhesió a la dieta mediterrània sí que varia d’acord amb l’edat: els adolescents de 16 anys la segueixen més que els de 13. Tant els nois com les noies que mostren una adhesió mitjana o alta a la dieta mediterrània també exhibeixen uns valors superiors en els tests físics de resistència.

Una major adhesió a la dieta mediterrània s’associa amb una major puntuació en els tests de resistència entre els adolescents sevillans

Un estudi transversal d’estudiants de 13-16 anys de centres públics i concertats de Sevilla

Aquesta recerca fou concebuda per Pablo Galan-Lopez, Antonio Jesús Sánchez Oliver i Francis Ries. Tots tres són investigadors de la Universidad de Sevilla. Galán-López és membre del grup de recerca de Deporte y Sociedad, del Departamento de Educación Física y Deporte. El professor Sánchez-Oliver és membre del grup de recerca de Rendimiento Física y Deportivo, del mateix departament. Ries és professor titular de Didáctica de la Expresión Corporal i és el responsable del grup de “Deporte y Sociedad”.

Aquests mateixos tres investigadors realitzaren el disseny metodològic. L’anàlisi formal la feren Galan-Lopez i José Antonio González Jurado, professor de la Escuela de Ciencias del Deporte, de la Universidad Pablo de Olavide, de Sevilla.

La recerca fou finançada en part a través dels projectes de la Universitat de Sevilla per a la contractació i estàncies de personal investigador en formació. Ries i González-Jurado administraren els recursos destinats a aquesta investigació. Del tractament de dades s’encarregaren Galan-Lopez i Ries. Els quatre autors elaboraren l’esborrany que fou tramès a la revista Nutrients el 10 de juliol del 2019. El 22 d’agost, l’article era acceptat, i fou publicat el dia 26.

La població d’estudi són els alumnes dels darrers anys de l’ensenyament obligatori de Sevilla, d’edats compreses entre els 13 i els 16 anys d’edat. La selecció de la mostra es realitzà en cinc centres, de titularitat pública (IES Isbilya) o de gestió concertada (Safa Blanca Paloma, La Salle Felipe Benito, Salesianos de la Trinidad i Salesianas de Nervión). En total, foren seleccionats 991 participants, 491 nois i 500 noies. Hi prengueren finalment part 917 (458 nois i 459 noies). L’edat dels nois (14,82 ± 1,11) i de les noies (14,83 ± 1,09) era similar. El centre més representat era l’IES Isbilya (38,6%), seguit dels Salesianos de la Trinidad (20%), La Salle Felipe Benito (18,2%), Salesianas del Nervión (16,5%) i Safa Blanca Paloma (6,8%).

Com a criteris d’inclusió s’havien fixat: l’edat (entre 13 i 16 anys), el consentiment informat signat per pares o tutors, l’assistència regular a les classes d’educació física sense cap impediment, l’absència de qualsevol limitació cognitiva, física o motora. El consentiment informat de pares o tutors, incloïa el caràcter voluntari de la participació i de la possibilitat dels adolescents d’abandonar-lo en qualsevol moment de l’estudi. L’estudi fou registrat per la web de l’ètica en la recerca biomèdica d’Andalusia amb entrada 0310-N-17.

L’adhesió a la dieta mediterrània fou avaluada amb el qüestionari KIDMED. Aquest formulari consisteix en 16 qüestions, 12 de les quals puntuen de manera positiva i 4 de manera negativa. Els valors poden anar de 0 a 12, i cal dir que Galan-Lopez et al. es trobaren amb una puntuació de 0. Es considera una adhesió molt baixa la puntuació entre 0 i 3, mitjana la de 4 a 7, i alta la de 8 a 12.

L’aptitud física fou avaluada amb la bateria ALPHA-Fitness. La resistència cardiovascular s’avaluà amb la cursa de llançadora de 20 metres. La força màxima en les extremitats superiors s’obtingué amb una dinamòmetre de mà (prensió manual). S’inclogué també un test d’agilitat i velocitat de 4 x 10 metres. Per valorar el percentatge de greix corporal s’utilitzà la impedància bioelèctrica, tècnica més ràpida que la mesura clàssica de plecs cutanis.

Tant el qüestionari KIDMED com la bateria de proves físiques es realitzaven durant les classes d’educació física. La bateria de tests físics s’organitzà com a circuit, i es completava en el curs de 90 minuts.

L’anàlisi descriptiva partia de les mitjanes i les desviacions estàndards. Per comprovar la normalitat i homoscedasticitat de les variables aplicaren els tests de Kolmogorov-Smirnoff i de Levene. Les diferències entre nois i noies s’estudiaren amb un model lineal generalitzat multivariat que emprava l’edat com a covariat. Amb una anàlisi multivariada de model lineal generalitzat s’estudiava l’efecte de dos factors (sexe i edat) sobre l’adhesió a la dieta mediterrània. Amb una ANOVA es comparà el nivell d’adhesió a la dieta mediterrània amb diferents variables de composició corporal i d’aptitud física.

Una major adhesió a la dieta mediterrània s’associa amb un nivell superior de resistència cardiovascular

El pes corporal dels participants era de 56,75 ± 13,48 kg, significativament més elevat entre els nois (59,00 ± 14,69 kg) que entre les noies (54,49 ± 11,73 kg).

L’altura era de 1,65 ± 0,10 m, també significativament superior entre els nois (1,67 ± 0,11) que entre les noies (1,61 ± 0,49).

L’índex de massa corporal es calcula com la relació entre el pes i el quadrat de l’alçada. En els participants el valor global és de 21,67 ± 4,53, un valor que no difereix entre els nois (21,45 ± 4,16) i les noies (21,89 ± 4,86).

Les dades d’impedància mostren un percentatge de greix corporal de 22,36 ± 8,49% entre els participants. Aquest valor és superior en les noies (26,88 ± 6,55%) respecte dels nois (17,82 ± 7,76%).

El perímetre de cintura dels participants era de 72,01 ± 10,16 cm. El valor era superior en nois (74,34 ± 10,84 cm) respecte de les noies (69,68 ± 8,84 cm).

En el test d’aptitud física, els nois puntuaven de manera significativa millor que les noies:
– en la prensió manual, el valor global era de 24,34 ± 6,50 kg. Els nois arribaven a 27,07 ± 7,23 kg, mentre que les noies feien 21,62 ± 4,19 kg.
– en el salt, el valor global era de 149,24 ± 33,18 cm. Els nois arribaven a 166,28 ± 31,96 cm, mentre que les noies es quedaven a 132,02 ± 24,56 cm.
– en la prova de 4 x 10 m, el valor global era de 12,55 ± 1,50 s. Els nois reduïen la xifra a 11,92 ± 1,39, mentre que les noies quedaven en 13,19 ± 1,34.
– en la prova de resistència, la puntuació global era de 5,15 ± 2,16. Els nois arribaven a 6,09 ± 2,37, i les noies a 4,22 ± 1,40.

El nivell d’adhesió a la dieta mediterrània era de 5,83 ± 2,32 en l’índex KIDMED. Els valors eren similars en nois (5,93 ± 2,31) i noies (5,73 ± 2,33).

L’adhesió a la dieta mediterrània disminuïa entre els participants de més edat. Si els valors a 13 anys són de 6,32 ± 2,35 (en els nois d’aquesta edat arriben a 6,54 ± 2,29), en els 16 anys ja han davallat a 5,33 ± 2,22.

El nivell d’adhesió a la dieta mediterrània s’associa positivament amb l’estatura entre les noies. Aquesta és l’única diferència significativa trobada entre l’adhesió a la dieta mediterrània i les variables antropomètriques.

Pel que fa a l’aptitud física, l’única diferència significativa, observada tant en nois com en noies, és que una major adhesió a la dieta mediterrània s’associa a una millor puntuació en el test de resistència cardiovascular.

Un perfil dels adolescents sevillans

En termes generals, els participants de l’estudi mostraven un nivell d’aptitud física entre mitjà i baix, amb un valor encara inferior entre les noies. Pel que fa a l’adhesió a la dieta mediterrània, el 57% mostren una adhesió mitjana i un 26% una adhesió alta.

Per Galan-Lopez és necessari el desenvolupament de programes de salut pública, de campanyes de conscienciació i la creació d’ambients de pràctica de l’activitat física i de dietes saludables. Un tractament integral dels dos factors, segons ells, és més efectiu que fer-lo per separat.

Lligams:

Mediterranean Diet, Physical Fitness and Body Composition in Sevillian Adolescents: A Healthy Lifestyle. Pablo Galan-Lopez, Antonio J. Sánchez-Oliver, Francis Ries, José Antonio González-Jurado. Nutrients 11, 2009 (2019).

 

Arxivat a Cultura i Societat

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: