El canvi climàtic pot afectar la distribució de tipus de vegetacions i d’espècies d’arbres. Hom ha estudiat particularment els efectes del canvi climàtic sobre poblacions vegetals en la distribució latitudinal i altitudinal. En línies generals, l’escalfament climàtic empeny la distribució de les espècies cap a latituds més extremes (cap al nord en l’hemisferi nord) i a altituds més elevades. Però en el canvi climàtic, a més de l’elevació de les temperatures, hi ha un canvi en els patrons de precipitació. Això pot produir canvis, doncs, també en un gradient longitudinal. Un exemple d’això ens l’ofereix un article publicat a la revista Science of The Total Environment que estudia dades dendrocronològiques de 77 boscos de pi negre de la Conca Mediterrànies. En aquesta recerca, encapçalada per Gabriel Sangüesa-Barreda, de la Escuela de Ingeniería de la Industria Forestal, Agronómica y de la Bioenergía, de Soria, es mostra com els impactes del canvi climàtic sobre el creixement del pi negre de la Mediterrània no són homogenis, ja que existeix un contrast entre la Mediterrània Occidental i la Mediterrània Oriental. Aquest impacte diferencial provocà que, a partir dels anys 1970, hi hagués una desincronització en el creixement del pi negre de totes dues zones. La causa de la pèrdua de la sincronia prèvia es trobaria en diverses sequeres que afectaren en períodes diferents la Mediterrània Occidental o la Mediterrània Oriental.
L’anàlisi dendrocronològica de 1202 pins negres de 77 boscos diferents d’arreu de la Conca Mediterrània mostra, a partir dels anys 1970, una asincronia en els patrons de creixement entre les regions occidentals (vermella) i orientals (blava). Aquesta asincronia s’explica pel que fet que les dues regions han patit sequeres en períodes diferents.
Una base de dades de 77 boscos de pi negre de la Conca Mediterrània
Gabriel Sangüesa Barreda és investigador al Departamento de Ciencias Agroforestales de la EiFAB-iuFOR, escola adscrita a la Universidad de Valladolid, i que té la seu al Campus Duques de Soria.
Sangüesa també treballa al Instituto Pirenaico de Ecología (IPE), organisme del CSIC amb seu a Zaragoza. També és membre de l’IPE-CSIC, Jesús Julio Camarero.
Raúl Sánchez-Salguero és professor d’ecologia al Departamento de Sistemas Físicos, Químicos y Naturales de la Universidad Pablo de Olavide, a Sevilla. També és professor d’ecologia d’aquest mateix departament Juan Carlos Linares Calderón.
Emilia Gutiérrez Merino és professora d’ecologia al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona. D’aquest mateix departament és Montserrat Ribas Matamoros.
M. del Mar Génova Fuster és professora de producció vegetal del Departamento de Sistemas y Recursos Naturales de la Universidad Politécnica de Madrid, i membre del grup de recerca de Historia y dinámica del paisaje vegetal, d’aquest mateix centre.
Pedro Antonio Tíscar Oliver treballa al Centro de Capacitación y Experimentación Forestal Vadillo-Castril, a Cazorla.
José Antonio López Sáez és investigador del Grupo de Arqueobiología del Instituto de Historia (CCHS-CSIC), amb seu a Madrid.
Aquests autors utilitzen els anells de creixement dels arbres per reconstruir el context ecològic en el que han viscut al llarg dels anys (dendroecologia). Així doncs, han construït una base de dades sobre l’amplada d’anells del pi negre o pinassa (Pinus nigra) que abasta un total de 1202 arbres de 77 boscos diferents de la Conca Mediterrània.
Àrea de distribució de “Pinus nigra”. A la zona oriental (1) trobem la subespècie “Pinus nigra nigra”, caracteritzada per una hipodermis foliar més gruixuda: dins d’ella s’hi troben les varietats “nigra” (1a), “pallasiana” (1b) i “caramanica” (1c). A la zona occidental (2) trobem la subespècie “Pinus nigra salzmannii”, i les varietats salzmannii (2a), corsicana (2b) i mauretanica (2c).
A partir d’aquesta base de dades, Sangüesa-Barreda et al. analitza els patrons biogeogràfics de creixement, i estudia la relació entre aquest creixement i diverses variables ambientals:
– temperatura mitjana.
– precipitació.
– sequeres.
– patrons de circulació atmosfèrica. En aquest sentit, posen especial esment a l’oscil·lació nord-atlàntica (NAO, definida com la diferència de pressió atmosfèrica a nivell del mar entre les estacions de Lisboa i de Reykjavík), a l’índex d’oscil·lació austral (SOI, definit per la diferència de pressió atmosfèrica a nivell del mar entre Tahiti i Darwin) i a l’índex d’oscil·lació mediterrània (MOI, definit per la diferència de pressió atmosfèrica entre Alger i El Cairo).
Pi negre de Còrsega. Les poblacions d’aquesta illa es troben a mig camí entre les occidentals i les orientals
Gradients longitudinals en els patrons de creixement de pi negre
Sangüesa-Barreda et al. avaluen el nivell de sincronia espacial i temporal del creixement entre les poblacions de pi negre de la Mediterrània Occidental (Espanya i Marroc) i les de la Mediterrània oriental (Balcans, Anatòlia). En tots dos casos, el creixement s’associa a temperatures i precipitacions semblants. No obstant, la diferència entre patrons climàtics de totes dues regions s’associa a una diferència entre els patrons de creixement.
De les tres oscil·lacions estudiades, la més rellevant sobre el creixement dels pins negres és la MOI. De fet, aquesta oscil·lació mediterrània afecta significativament el creixement de les poblacions de pi negre.
Sangüesa-Barreda daten la desincronització entre el creixement de les poblacions orientals i occidentals de pi negre en els anys posteriors a la dècada dels 1970. En aquella dècada es produïren diverses sequeres regionals que afectaren de manera diferent la Mediterrània Occidental i l’Oriental. Aquesta desincronització s’acompanya d’un desplaçament climàtic (anys 1970 i 1980) i d’una alteració en les relacions entre el creixement del pi negre i les variables climàtiques, que tingué com a resultat una reducció global del creixement dels boscos de pi negre. Aquests canvis s’iniciaren a la Mediterrània Occidental abans d’arribar a l’Oriental.
Per Sangüesa-Barreda, aquestes diferències longitudinals indiquen la necessitat d’anàlisis bioclimàtiques i biogeogràfiques integrals que abastin tota l’àrea de distribució de l’espècie d’estudi. Tan sols d’aquesta manera hom pot contemplar les diferències d’impacte en els gradients altitudinal, latitudinal i longitudinal de la tendència actual cap a l’escalfament i l’aridització climàtiques.
Lligams:
– Droughts and climate warming desynchronize Black pine growth across the Mediterranean Basin. Gabriel Sangüesa-Barreda, J. Julio Camarero, Raúl Sánchez-Salguero, Emilia Gutiérrez, Juan Carlos Linares, Mar Génova, Montserrat Ribas, Pedro Antonio Tíscar, José Antonio López-Sáez. Sci. Total Environ. 697: 133989 (2019).
Des de la Mediterrània 