La difusió potencial del virus hemorràgic Crimeà-Congo a la Mediterrània Occidental (Ecovirologia mediterrània, 52/2019)

El maig del 1944, conclogué reeixidament l’ofensiva soviètica per recuperar Crimea. Fou en aquest context que es declarà un brot epidèmic de febre hemorràgica. Es determinà llavors que l’agent infecciós era un virus transmès a partir de picades de paparres. Aquesta “febre hemorràgica crimeana” fou reportada també en altres regions de la Unió Soviètica, com ara a Samarcanda el juny del 1967: d’aquest brot l’equip de recerca de Mikhail Chumakov isolà un virus, que fou compartit per diverses col·leccions virològiques. En el 1969, Jordi Casals (1911-2004), en el laboratori de Yale, determinà la similitud antigènica entre el virus de la febre hemorràgica crimeana isolat per Chumakov a Samarcanda i el virus de la febre hemorràgica del Congo isolat per Ghislaine Courtois a Stanleyville el 1956. Aquesta identificació fou un dels èxits dels estudis de Casals, que gairebé li costaren la vida en aquell mateix any del 1969, de classificar els diferents virus responsables de febres hemorràgiques. El Comitè Internacional de Taxonomia de Virus aprovà el nom de “virus de la febre hemorràgica congo-crimeana”, però el grup de Chumakov protestà i es revertí en el 1973 a la denominació actual de “virus de la febre hemorràgica Crimeà-Congo” (CCHFV en l’acrònim anglès). Des de llavors hom ha identificat la presència d’aquest virus en altres zones del Vell Món, i s’ha calculat que el seu origen s’hauria produït en la segona meitat del II mil·lenni a.C. Un grup d’investigadors del Departament d’Entomologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Ain Shams d’Abbasia, al Cairo, encapçalat per Mohammed Okely, ha publicat a la revista Acta Tropica un estudi sobre les àrees del Vell Món amb condicions ambientals proclius a la difusió del CCHFV. Okely et al. reconeixen la capacitat del CCHFV d’escampar-se a la regió mediterrània occidental. En la distribució potencial del CCHFV participarien set espècies diferents de paparres.

A partir de les dades de distribució del virus CCHFV i de les paparres que en poden fer de vectors i la modelització ambiental, Okely et al. fan una predicció de les àrees més adients a la difusió del virus: les zones temperades de la Conca Mediterrània i de l’Àfrica Austral

Els nítxols ecològics del CCHFV i de les paparres que en són vectors

Aquesta recerca fou concebuda per Mohamed Okely Elhawary i Abdallah M. Samy. El laboratori de Samy, del Departament d’Entomologia de la Universitat Ain Shams, d’Abbasia (Cairo), treballa en prediccions sobre la difusió d’arbovirus (els virus transmesos a través d’artròpodes, particularment de mosquits), combinant feina de camp i de laboratori, i modelació ecològica i geogràfica. Okely i Samy desenvoluparen la metodologia i el programari necessaris. En l’obtenció de dades participaren, a més d’ells dos, Rabia Anan i Sohair M. Gad Allah, del mateix Departament. Okely en va fer l’anàlisi formal. Okely, Anan i Gad-Allah feren els gràfics corresponents. La redacció del primer esborrany de l’article fou a càrrec d’Okely, i els altres tres autors en feren la revisió. L’article fou tramès a Acta Tropica el 4 de novembre, amb Okely i Samy com a autors corresponents. Després d’una revisió feta el 20 de desembre, l’article fou acceptat i publicat el dia 23.

La febre hemorràgica crimeana-congo (CCHF) constitueix una de les principals amenaces sanitàries en nombroses regions d’Àfrica (Uganda, Sudan), Europa (Kosovo) i Àsia (Turquia, Kazakstan, Iran, Pakistan, Índia). L’agent causal, el CCHFV, pertany al gènere Orthonairovirus, de la família dels nairovírids, situada dins del grup V de la classificació de Baltimore (virus d’ARN monocatenari de sentit negatiu). Dins de la partícula vírica hi ha un genoma format per tres segments (S, M, L). Fins a 31 espècies diferents de paparres poden ésser infectades, i és a través de les paparres que el virus afecta un ventall de poblacions de mamífers, tant salvatges com domèstiques. En humans apareix com a conseqüència d’una picada de paparra infectada i, després de 1-3 dies d’incubació, comença la malaltia, primer amb símptomes de refredat, que fins a un 75% es compliquen pròpiament en una febre hemorràgica (hemorràgies nasals, en els vòmits i en la femta), en el qual cas la taxa de mortalitat pot arribar al 30%. La major exposició a la malaltia la tenen els treballadors agrícoles, particularment els exposats a ramats. La malaltia també es pot contraure per exposició a la sang o teixits d’animals portadors, com passa amb treballadors d’escorxadors, o de persones malaltes, com passa amb personal sanitari, però aquesta via de contagi té un impacte menor que la de la picada directa de paparres.

Okely et al. realitzen anàlisis de modelació de nítxol ecològic tant per al CCHFV com per a les principals espècies de paparres que en són vectors: Amblyomma variegatum, Dermacentor marginatus, Hyalomma marginatum, Hyalomma rufipes, Hyalomma truncatum, Riphicephalus appendiculatus i Rhipicephalus evertsi eversti.

“Amblyomma variegatum”

L’anàlisi abasta tot el Vell Món, és a dir Afràsia. Els models d’idoneïtat ambiental mostren que el CCHFV troba les millors condicions de distribució a l’Europa central i meridional, a l’Àfrica nord-occidental, a l’Àsia Central i a la regió mediterrània occidental.

Pel que fa a les espècies de paparres analitzades, D. marginatus i H. marginatum troben les regions ambientalment més favorables a l’Europa meridional i central i a l’Àfrica del Nord. La resta d’espècie són de distribució eminentment africana.

Modelització de les zones ambientalment més favorables per a la presència de sis espècies de paparres que fan de reservori i de vector del CCHFV

Okely et al. han comprovat la robustesa dels seus models. Pel que fa a les combinacions de vector-virus, la similitud de nítxol és elevada, amb l’excepció de les combinacions amb A. variegatum, R. evertsi evertsi i R. appendiculatus.

El primer cas conegut de febre hemorràgica crimeana-congo a la Península Ibèrica no es produí fins l’agost del 2016, encara que des d’anys anteriors el CCHFV havia estat descrit bé directament en paparres o a través de la presència d’anticossos anti-CCHFV en humans i animals domèstics. El cas d’agost del 2016 s’hauria degut a una picada produïda a la província d’Ávila, però la persona afectada, un home de 62 anys, no desenvolupà símptomes fins a tornar al seu domicili, a la província de Cáceres: aquest home es morí de la malaltia el 25 d’agost, i una de les infermeres que el va atendre s’hi va contagiar. Els mapes d’Okely et al. ens mostren fins a quin punt la Mediterrània Occidental és un lloc adient per a la difusió d’aquesta malaltia, si bé altres factors ecològics i socials fan que no hi hagi els brots epidèmics que sí es registren en altres contrades que, en principi, no serien tan favorables ambientalment a la difusió del virus i de les paparres que el transmeten.

Lligams:

Mapping the environmental suitability of etiological agent and tick vectors of Crimean-Congo Hemorrhagic Fever. Mohammed Okely, Rabia Anan, Sohair Gad-Allah, Abdallah M. Samy. Acta Tropica 105319 (2019).

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: