Uns bons altaveus

Tot i que de vegades no se li dona la importància que té, els altaveus són un component clau per a una bona audició musical. Cal que siguin capaços de reproduir correctament des dels sons més greus als més aguts. Un altaveu pot  reproduir una gamma de sons que depèn de diversos factors. En general, altaveus més grans són més aptes per a la reproducció dels sons més greus i altaveus més petits per a sons més aguts.

Bafle s-_MG_1805, d'eiko (Flickr)

Bafle, “s-_MG_1805” d’eiko (Flickr)

És per això que els bafles d’un determinat nivell de qualitat incorporen dins de la seva caixa combinacions de diferents tipus d’altaveus que conjuntament poden reproduir amb certa fidelitat tots els sons, des del més agut al més greu, i un circuit conegut amb el nom de filtre d’encreuament, o filtre “crossover”,  que destria del senyal d’àudio la part que ha de reproduir cadascun dels altaveus.

En els models de gamma més alta normalment són 3 els altaveus que hi ha dins del bafle, un altaveu de mida mitjana que reprodueix els tons mitjos, un altaveu més gran que es coneix com a woofer especialitzat en la reproducció dels sons més greus i un altaveu més petit que es coneix com a tweeter especialitzat en la reproducció dels aguts. Les diferències entre uns i altres no es limiten a les dimensions, sinó que s’utilitzen materials i formes constructives diferents.

Els models de gamma mitja incorporen habitualment al seu interior tan sols dos altaveus, un petit tweeter per a la reproducció dels aguts i un altaveu més gran per a reproduir la resta de l’espectre sonor; és habitual que el filtre crossover sigui reduït en aquests models a un simple condensador, que s’utilitza per a que tan sols la part del senyal d’àudio corresponent als sons aguts arribi al tweeter.

Els models més econòmics incorporen un sol altaveu dins del bafle capaç de reproduir correctament els tons mitjos però no els tons més aguts ni  els més greus. Alguns d’aquests models, per una qüestió d’aparença estètica incorporen un fals tweeter.

Alguns bafles presenten també, com podem veure a la part superior del bafle de la imatge, una obertura que pot ser rodona o rectangular i que és la part exterior d’un tub que s’endinsa fins a un cert punt a l’interior del bafle. Les dimensions de l’esmentat tub es calculen de manera que els sons més greus hi ressonen i es potencien. És el que es coneix com a sistema bass-reflex. El bass-reflex pot utilitzar-se en alguns bafles per compensar, fins a cert punt, el fet de no disposar de cap altaveu de tipus woofer, especialitzat en la reproducció dels sons greus.

El material i la rigidesa de la pròpia capsa del bafle pot impactar també bastant en el resultat final. Si la capsa no és de fusta o d’un material d’una rigidesa similar, sinó que és per exemple d’un plàstic molt prim, pot introduir vibracions indesitjades durant la reproducció de determinats sons.

Tot i que hi ha altaveus amb connectivitat Bluetooth molt assequibles, si volem una bona qualitat de so, els preus es disparen. Si ja disposem d’algun aparell de música vell o uns altaveus d’ordinador amb una bona qualitat de so però volem que tinguin connectivitat Bluetooth, podem aprofitar-los dotant-los de Bluetooth per un preu mòdic utilitzant el que es coneix com un receptor o adaptador Bluetooth. Ens estalviarem diners i contribuirem a la reducció de la generació de deixalles electròniques.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , , , , , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: