En els mamífers la capacitat reproductiva pateix una senescència paral·lela a la capacitat física general. No obstant, en algunes espècies la taxa de senescència reproductiva del sexe femení supera a la de l’envelliment somàtic, de forma que apareix una etapa post-reproductiva al final de la vida. Aquesta menopausa i post-menopausa ha estat descrita en diverses espècies d’odontocets i en una única espècie externa a aquest grup: la humana. Els biòlegs evolutius consideren que aquest tret ha estat fonamental per al desenvolupament social, amb la generació d’unes àvies que ja no poden esdevindre elles mateixes noves mares però sí que poden ajudar a la criança i a tots els aspectes de la gestió grupal. Els canvis físics i socials, però, que comporta aquesta menopausa tenen un impacte sobre la qualitat de vida. Tatiana Papazian, de la Universitat Sant Josep de Beirut, ha coordinat un estudi, que apareix publicat a la revista PLoS One, sobre la relació entre les incomoditats vinculades a la menopausa i la qualitat de vida de 1113 dones libaneses, relacionant-les amb variables d’activitat física, antropomètriques, mèdiques, sociodemogràfiques i d’estil de vida. Les participants havien d’omplir un qüestionari sobre símptomes menopàusics (MENQOL), un altre sobre activitat física (IPAQ) i les investigadores els prenien mesures antropomètriques. En el MENQOL les puntuacions més altes es trobaven en els dominis físic i psicosocial, encara que hi havia diferències entre les dones perimenopàusiques (amb una puntuació més alta en el domini vasomotor) i les dones postmenopàusiques (amb una puntuació més alta en el domini sexual). Gairebé la meitat de les participants tenien baixa activitat física, i aquest fet es relacionava negativament amb els dominis vasomotor, psicosocial, físic i sexual. La severitat dels símptomes menopàusics s’associa a diferents factors socials (nivell educatiu, nombre de persones a la llar, estatus marital) i personals (índex de massa corporal, consum de tabac, consum d’alcohol). El grup de Papazian considera que l’activitat física pot jugar un paper protector en atenuar els símptomes climatèrics i millorar així la qualitat de vida de les dones de mitjana edat.
El darrer quart de la vida de la dona libanesa
Aquesta recerca fou concebuda per Tatiana Papazian, del Departament de Nutrició i del Laboratori de Farmacologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Sant Josep de Beirut. L’obtenció de dades fou a càrrec d’Aya El Hajj, Nina Wardy i Sahar Haidar, del Departament de Nutrició. Dana Bourgi, Mounia El Haddad i Daisy El Chammas, del mateix Departament, contribuïren respectivament a l’obtenció de dades i a la investigació. Nada El Osta, del Departament de Prostodòntica i del Laboratori de Recerca Craniofacial, contribuí a l’obtenció de dades, l’anàlisi formal, el programari i la validació. Lydia Rabbaa Khabbaz, del Laboratori de Farmacologia, supervisà i validà l’estudi juntament amb Papazian. El Hajj redactà el primer esborrany de l’article, revisat després per Papazian. L’article fou tramès a PLoS l’11 de setembre del 2019. L’edició fou encomanada a Anderson Saranz Zago, del Universitat de l’Estat de Sao Paulo, i l’acceptació es produí el 2 de març.
Els símptomes climatèrics o menopàusics s’associen a canvis hormonals. Els nivells d’estrogen i progesterona, que s’havien mantingut elevats des de la pubertat, i que més enllà de les funcions reproductives tenen un paper protector en la salut cardíaca, òssia, etc., cauen progressivament a mitjan de la cinquena dècada de la vida femenina, la qual cosa es manifesta amb alteracions físiques, psicològiques i emocionals (fogots, nerviosisme, depressió, insomni, fatiga general). La menopausa, pròpiament, és el final de la funció ovàrica, no sols com a gònada sinó també com a glàndula endocrina.
Això té un impacte en la qualitat de vida, entesa com ho defineix l’OMS, com l’estat de benestar complet físic, mental i social. En el 1996 es desenvolupà el Qüestionari de Qualitat de Vida Específic de la Menopausa (MENQOL), que repassa la situació en el darrer mes en els dominis vasomotor, psicosocial, físic i sexual. L’activitat física pot millorar la puntuació en el MENQOL.
En el Líban l’esperança de vida de la dona és de 78 anys, de manera que l’estat menopàusic cobreix gairebé una quarta part de la vida.
Un estudi observacional transversal
El Hajj et al. han realitzat el seu estudi en dones libaneses de 40 a 60 anys d’edat, procedents de diversos districtes, i recrutades en diversos centres (clíniques mèdiques, llocs de treball, bancs, escoles, llars). Romanien excloses les dones que experimentaven una menopausa induïda (casos d’histerectomies, ovariectomies, radioteràpia, quimioteràpia), així com dones gestants o lactants. També foren excloses dones amb malalties mentals, trastorns cognitius o minusvalidesa física.
El treball de camp es realitzà entre el gener i l’abril del 2018, prèvia aprovació del comitè corresponent de la universitat. Les participants prestaren un consentiment escrit previ. En total es distribuïren 1528 qüestionaris, però entre les que no volgueren participar, les no-libaneses, les libaneses nascudes a l’exterior o les que tenien dificultats per llegir àrab, el nombre de qüestionaris recollits de forma completa fou de 1113.
El MENQOL administrat, en llengua àrab, inclou 29 punts:
1) domini vasomotor (punts 1-3)
2) domini psicosocial (punts 4-10)
3) domini físic (punts 11-26)
4) domini sexual (punts 27-29).
Cada qüestió del MENQOL s’havia de respondre creuant la casella del “no” o la casella del “sí”. En cas d’assenyalar aquesta darrera casella calia omplir una escala de 0 a 6 (de símptoma no-preocupant a extremadament preocupant).
En l’IPAQ les participants havien d’assenyalar la quantitat d’exercici realitzat en una setmana típica. El resultat assenyala si l’activitat física és baixa, moderada o alta.
L’equip de recerca prenia les mesures antropomètriques (altura, pes, circumferència de cintura, circumferència de malucs), les dades sociodemogràfiques i mèdiques en entrevistes cara a cara. L’índex de massa corporal es mesurada per la divisió entre el pes en quilograms i el quadrat de l’altura en metres. L’índex d’amuntegament es computa com la ratio entre el nombre total de co-residents a la llar (exceptuant els nou-nats) dividit pel nombre total de cambres (excloent-hi la cuina i els lavabos): un valor inferior a 1 indica una llar amb alts recursos econòmics.
Pel que fa a l’estatus menopàusic, s’aplicaven els criteris de l’OMS:
– les dones amb sagnat menstrual regular durant el darrer any eren classificades com a pre-menopàusiques.
– les dones amb sagnat menstrual irregular durant el darrer any eren classificades com a peri-menopàusiques.
– les dones sense sagnat menstrual durant el darrer any o més eren classificades com a post-menopàusiques.
D’acord amb l’índex de massa corporal, les dones eren classificades entre:
– infrapès, amb valor inferior a 18,5.
– normopès, amb valor entre 18,5 i 24,9.
– sobrepès, amb valor entre 25 i 29,9.
– obesitat, amb valor superior a 30.
D’acord amb la circumferència de cintura (feta amb una cinta en l’àrea més estreta de la cintura per damunt del melic, a mitja distància entre la costella més baixa i la cresta ilíaca) valors superiors a 80 cm eren considerats indicadors d’obesitat abdominal.
D’acord amb la ratio entre la circumferència de cintura i de maluc (mesurada en la localitat més ampla del maluc), un valor superior a 0,85 es considera indicador de síndrome metabòlica.
Les variables contínues eren descrites amb mitjanes i desviacions estàndards. Les variables categòriques eren descrites amb percentatges. Sobre les variables contínues es feien tests de Kolmogorov-Smirnov per comprovar-hi la normalitat de distribució. La comparació de percentatges es feia amb el test de Xi-quadrat. La comparació de variables contínues entre diversos grups es feia amb tests de Tukey post hoc, i entre dos grups s’aplicaven test de t de Student i de Mann-Whitney. Les relacions entre variables contínues s’estudiaven amb coeficients de correlació de Pearson i Spearman.
A través d’anàlisis de regressió múltiple es retiraren diverses variables del model:
– l’edat, que era altament correlacionada amb l’estatus menopàusic.
– la professió, que era altament correlacionada amb el nivell d’educació.
Les dades obtingudes
L’edat de les 1113 dones participants era de 49,5 ± 5,7. Un 81,7% eren casades. Un 45% tenien una ocupació laboral. Un 45,8% tenien un títol universitari. L’índex mitjà d’amuntegament a la llar era de 0,9 ± 0,4 (vora 1 persona per cambra). L’índex de massa corporal era de 26,7 ± 5,4 kg·m-2. La circumferència de cintura era de 90,3 ± 13,1 cm i la de maluc de 103,7 ± 13,9 cm i una ratio de 0,9 ± 0,1.
L’edat mitjana de la menarquia de les dones de l’estudi és de 12,6 ± 1,5 anys, i la de la menopausa de 47,9 ± 4,5 anys. De les 1113 dones de l’estudi, un 46,2% eren premenopàusiques, un 13,2% perimenopàusiques i un 40,7% postmenopàusiques.
En termes de severitat, els símptomes climatèrics més reportats eren: els fogots (48,9%), l’ansietat i el nerviosisme (68,9%), problemes de memòria (52,9%), dolor muscular i articular (72,3%), sensació de cansament o esgotament (73%), dolor lumbar (65%) i canvis en el desig sexual (43,4%).
De les participants, un 45,4% declaraven una baixa activitat física, i un 44% moderada. Les dones pre- i perimenopàusiques declaraven més activitat que les postmenopàusiques. Les dones amb un baix nivell d’activitat física tendien a presentar una major puntuació MENQOL (és a dir, una major simptomatologia de desconfort). L’activitat física es correlaciona negativament amb símptomes negatius en tots els dominis del MENQOL.
Activitat física per millorar la qualitat de vida
El nivell educatiu i socioeconòmic té un impacte sobre els símptomes físics i psicosocials de la menopausa: són les dones amb menys estudis i que viuen en llars més atapeïdes les que declaren una simptomatologia més feixuga. Aquesta diferència es deuria, segons El Hajj et al., a la major capacitat de trobar solucions o d’accedir en millors condicions al sistema de salut, però també als sentiments associats d’autoestima, independència i d’autoconfiança.
Les dades d’índex de massa corporal, de circumferència de cintura i de ratio entre cintura i malucs de les 1113 dones estudiades és superior als valors recomanats per a les dones de 40-60 anys. Per El Hajj et al. això ratifica la preocupació sobre l’impacte del sobrepès i l’obesitat abdominal en les dones libaneses de mitjana edat, que poden constituir una de les principals causes de lumbàlgies i de malestar psicològic.
El Hajj et al. troben que el consum d’alcohol s’associa amb una puntuació més favorable en el domini sexual. Ara bé, aquest consum d’alcohol té un impacte negatiu en altres àmbits, associant-se amb una major incidència de fogots o de suades.
Un bon nivell d’activitat física s’associa amb una major qualitat de vida, amb una disminució de símptomes vasomotors, psicosocials, físics i sexuals. El Hajj et al. pensen que l’activitat física té un efecte en el balanç endocrí del sistema nerviós autònom i en l’alliberament d’opioides endògens, la qual cosa contribueix a una estabilització de la temperatura corporal, de la taxa cardíaca, de la freqüència respiratòria, una menor sensibilitat al dolor, etc. Però l’activitat física també podria contribuir a millorar l’autoestima i a un son de millor qualitat.
El Hajj et al. consideren que una manera d’estudiar millor aquestes relacions és amb un estudi longitudinal, és a dir amb un seguiment de les participants. També milloraria complementar les dades d’IPAQ amb les d’un acceleròmetre, és a dir d’un dispositiu personal que registri els moviments que es fan al llarg del dia. En tot cas, assenyalen que el seu estudi ja remarca la importància d’estratègies de promoció de salut i de l’activitat física en dones de mitjana edat.
Lligams:
– Menopausal symptoms, physical activity level and quality of life of women living in the Mediterranean region. Aya El Hajj, Nina Wardy, Sahar Haidar, Dana Bourgi, Mounia El Haddad, Daisy El Chammas, Nada El Osta, Lydia Rabbaa Khabbaz, Tatiana Papazian. PLOS One15: e0230515 (2020).
Des de la Mediterrània 