L’absència de seropositius del virus de la peste des petits ruminants en 910 mostres del sud d’Espanya (Virologia mediterrània, 19/2020)

En plena pandèmia de la malaltia coronavírica-19 (covid-19) el sintagma “proves serològiques” s’ha fet habitual, tant per referir-se als tests de presència d’antígens virals com als tests de presència anticossos específics contra el virus. Si la tècnica d’elecció per al diagnòstic de la infecció és la reacció en cadena de la polimerasa prèvia retrotranscripció (RT-PCR), basada en la detecció i amplificació de l’ARN genòmic del virus, els estudis poblacionals de detecció d’anticossos ajudaran a determinar quina és la taxa d’atac (el percentatge de persones que han estat infectades pel virus). La inspecció serològica és, al capdavall, una eina fonamental en la vigilància de malalties infeccioses. Ho és fins i tot per constatar l’absència real de virus infecciosos d’interès mèdic o veterinari. Per exemple, la “peste des petits ruminants” (PPR, en l’acrònim francès), provocada per un Morbillivirus (PPRV), que afecta ramats de cabres i ovelles, és considerada una malaltia absent a Espanya. Ara bé, aquest virus circula pel nord d’Àfrica. Com podem ésser segurs que no circula també per a Espanya? La resposta es troba en la realització d’inspeccions serològiques. A la revista Transboundary and Emerging Diseases es publica la primera inspecció serològica a España sobre el PPRV, encapçalada per David Cano-Terriza, que ha examinat la presència anticossos anti-PPRV en 910 mostres de sèrum de remugants domèstics, salvatges i captius del període 2015-2017. En cap de les mostres no han detectat anticossos anti-PPRV, i això indicaria de manera més fonamentada que Espanya és un país lliure de PPR.

La pesta de petits remugants fou descrita per primera vegada a la Costa d’Ivori en el 1942. Entre els símptomes hi ha l’adopció d’un arquejament d’esquena, indicatiu d’una defecació dolorosa. També hi ha afectacions de la mucosa oral, nasal i ocular, afeccions respiratòries i febre.

Una inspecció serològica sobre el PPRV a Espanya

David Cano-Terriza és professor del Departament de Salut Animal de la Universidad de Córdoba. Débora Jiménez-Martín és investigadora del mateix Departament. Saúl Jiménez-Ruiz és investigador del Departament de Salut Animal de la Universidad de Córdoba i del Grupo de Salud y Biotecnología del Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (IREC), de Ciudad Real. Jorge Paniagua és professor del Departamento de Salud Animal de la Universidad de Córdoba. Javier Caballero-Gómez és investigador del Departamento de Salud Animal i de la Unidad de Enfermedades Infecciosas, Virología Clínica y Zoonosis del Instituto Maimónides de Investigación Biomédica (IMBIC), de Córdoba. Rafael Guerra és veterinari del Parque Zoológico Municipal de Córdoba. Juan José Franco Pueyo treballa a Immunology and Applied Genetics, S.A. (INGENASA), de Madrid. Ignacio García-Bocanegra és professor titular del Departamento de Salud Animal de la Universitad de Córdoba.

En aquest estudi, Cano-Terriza et al. volen valorar la circulació del virus de la peste des petits ruminants (PPRV) a Espanya. La pesta de petits remugants és una malaltia altament infecciosa, que és presenta com una síndrome d’estomatitis-pneumoenteritis, amb una alta mortalitat (30-70%) en 5-10 dies després de l’aparició de febre. Descrita per primera vegada a la Costa d’Ivori en el 1942, s’ha difós des de llavors a 70 països d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia. És considerada una de les malalties de difusió transfronterera més rellevant, pel seu impacte sobre els ramats (la malaltia no és transmet a humans) però també sobre remugants salvatges (com la saiga de Mongòlia des del 2017).

La circulació del PPRV al nord d’Àfrica converteix a Espanya en una àrea de risc de possible introducció del virus. Cano-Terriza et al. analitzaren entre el 2015 i el 2017, un total de 910 mostres de sèrum de remugants, procedents de ramats domèstics, de ramats salvatges i d’individus del Parc Zoològic de Còrdova. Les anàlisis es feien amb un kit comercial d’INGENASA de detecció d’anticossos anti-PPRV per enzimoimmunoassaig (ELISA).

L’absència de PPRV a Espanya en la seroinspecció de 2015-2017

Cap de les 910 mostres donaren positiu de presència d’anticossos anti-PPRV. L’interval de confiança de prevalença serològica seria de 0,0-0,3%. Els resultats indiquen l’absència de PPRV circulant en poblacions de petits remugants d’Espanya. Ara bé, és preocupant que aquest sigui el primer estudi de serovigilància de PPR a Espanya. Cano-Terriza insisteix en la importància de mantindre i estendre la vigilància epidemiològica del PPR en els països europeus de la Conca Mediterrània.

Lligams:

Serosurvey of Peste des Petits Ruminants in southern Spain. D. Cano‐Terriza, D. Jiménez‐Martín, S. Jiménez‐Ruiz, J. Paniagua, J. Caballero‐Gómez, R. Guerra, J.J. Franco, I. García‐Bocanegra. Transbound Emerg. Dis. (2020).

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia
One comment on “L’absència de seropositius del virus de la peste des petits ruminants en 910 mostres del sud d’Espanya (Virologia mediterrània, 19/2020)
  1. […] mana, i hem de seguir aquesta setmana, com l’anterior, en l’àmbit de la serovirologia. I és que aquesta setmana s’ha fet públic el report […]

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: