Primers resultats d’ENE-COVID19: la prevalença d’IgG anti-SARS-CoV-2 és de vora el 5% a Espanya (Immunologia mediterrània, 20/2020)

L’actualitat mana, i hem de seguir aquesta setmana, com l’anterior, en l’àmbit de la serovirologia. I és que aquesta setmana s’ha fet públic el report preliminar de l’estudi nacional de sero-epidemiologia de la infecció per SARS-CoV-2 a España (ENE-COVID19). En la pandèmia de la malaltia coronavírica 2019 (covid-19), causada pel sarbecovirus SARS-CoV-2 (= HCoV-19), Espanya és un dels països més afectats amb 584 defuncions de casos confirmats de covid-19 per cada milió d’habitants (aquesta xifra només la superen San Marino, Bèlgica i Andorra). Les xifres oficials reporten un total de casos acumulats de 272.646, dels quals 58.845 serien infeccions actives. Ara bé, aquests casos representen únicament els “positius detectats”, és a dir els diagnosticats amb una tècnica de detecció de l’ARN viral en mostres naso/oro-faríngies (la reacció en cadena de polimerasa, PCR). Com que la majoria de casos presenten símptomes poc específics, o que passen desapercebuts pels propis pacients, cal pensar que el nombre seria molt superior. Però com de superior? El nombre de casos registrats a Espanya és de 5831 casos per cada milió d’habitants, o el que és el mateix un 0,58% de la població espanyola ha estat diagnosticada efectivament de covid-19. La xifra és dues o tres vegades superior si afegim els casos sospitosos. L’ENE-COVID-19 ens ofereix una estimació de la “taxa d’atac”, és a dir del nombre de persones que han estat infectades pel SARS-CoV-2 a partir de la presència en la sang d’anticossos IgG específics contra aquest virus. Per a la primera ronda de ENE-Covid19, corresponent al període de 27 d’abril a 11 de maig, es recrutaren 60983 participants per a la mostra nacional i 3234 per a l’estudi específic insular. Aquests participants són el 74,7% de les persones contactades, i 62,3% de les inicialment elegibles. D’acord amb aquesta mostra la prevalença estimada d’anticossos IgG contra el SARS-CoV-2 seria a Espanya d’un 5,0% (amb un interval de confiança entre el 4,7% i el 5,4%). Aquesta prevalença és semblant en homes (5,0%) i en dones (5,1%), però varia amb grups d’edat, de tal manera que és inferior en persones joves. Aquesta estimació és notable en el sentit que indicaria que la xifra de població susceptible al virus és del 95%, amb tot el que comporta de cara a brots exponencials en el futur com el que ja s’ha viscut en els mesos de març-abril. De fet, per començar, només el 83% dels participants d’aquesta ronda que declaraven haver tingut una PCR positiva per SARS-CoV-2 presentaven anticossos IgG. La prevalença d’IgG anti-SARS-CoV-2 correlaciona amb haver patit alguns dels símptomes associats a la covid-19: el 43% dels participants que reportaven haver patit anòsmia eren seropositius, mentre que dels no referien cap símptoma el percentatge de seropositius era menor al de la mitjana general (un 2,5%). La prevalença d’IgG anti-SARS-CoV-2 és més elevada a la Meseta Central, on supera el 10%, mentre que són les regions peninsulars més perifèriques (Astúries i Múrcia) i els territoris africans d’Espanya (Ceuta, Melilla i Canàries) els que tenen prevalences inferiors, de menys del 2%. La simptomatologia associada al covid-19 també es concentra a la Meseta Central, amb prevalences que s’acosten al 20%. La prevalença d’IgG anti-SARS-CoV-2 és major en les grans ciutats de més de 100.000 hab. (6,4%) respecte de la mitjana nacional. Els responsables de l’ENE-Covid19 insisteixen que aquestes dades reflecteixen els resultats de la banda d’IgG dels tests ràpids, i que seran més robustos quan es consideren els valors d’IgG mesurats per immunoassaig. D’altra banda, les onades posteriors ajudaran a entendre l’evolució de la prevalença, és a dir la dinàmica de la infecció i de la immunitat. Des dels Ministeris de Ciència i Innovació i de Sanitat, del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i de l’Institut de Salut Carles III tenen paraules d’agraïment per les 60.000 persones integrades en aquesta cohort dinàmica per haver decidit proporcionar temps, informació i mostres.

Els anomenats tests ràpids de covid-19 són tests serològics que detecten anticossos específics contra el SARS-CoV-2 mitjançant una immunocromatografia

Un ampli estudi longitudinal sero-epidemiològic, de base població

L’ENE-Covid19 és un estudi longitudinal sero-epidemiològic que té com a objectiu estimar la prevalença d’infecció per SARS-CoV-2 a través de la determinació anticossos específics contra aquest virus en la població espanyola. De base poblacional, l’estudi cerca proporcionar informació per a cadascun dels 19 territoris autònoms i de les 50 províncies, per edat i per sexe. Ho farà en tres onades temporals diferents, la primera de les quals es correspon a les dues setmanes que van del 27 d’abril a l’11 de maig.

L’estudi fou aprovat pel Comitè d’Ètica del Instituto de Salud Carlos III. Hi col·laboren el Ministeri de Sanitat, el Instituto de Salud Carlos III i els sistemes de salut dels 19 territoris autònoms. A través d’un conveni, l’Institut Nacional d’Estatística ajudà en la selecció de la mostra de participants, i orientarà en la interpretació demogràfica de les dades.

La direcció científica de l’ENE-Covid-19 recau en l’ISCIII. El Centro Nacional de Epidemiología dissenyà l’estudi i realitza l’anàlisi epidemiològica dels resultats. El Centro Nacional de Microbiología, com a laboratori de referència, seleccionà els mètodes de mesura d’anticossos, n’organitzà l’estudi de fiabilitat i realitzarà una part de les determinació d’IgG per immunoassaig. La Escuela Nacional de Sanidad desenvolupà la plataforma de formació per al personal implicat en el treball de camp. Aquest treball de camp correspon als serveis sanitaris de les comunitats i ciutats autònomes, a través de les xarxes d’atenció primària.

Un mostreig bietàpic estratificat

Per a cadascuna de les unitats geogràfiques (nacional, autonòmica i provincial), es tingué en compte la densitat de la població municipal, prenent les llars com a unitat de mostreig. D’entrada s’assumia una taxa crua de prevalença d’anticossos anti-SARS-CoV-2 del 5% o superior. Així, amb ajut de l’INE, se seleccionaren 1500 unitats censals, i en cadascuna d’elles 24 llars, corresponents a un total de 90.000 persones. Es preveia que hom podria contactar i obtindre consentiment de dues terceres parts d’aquestes persones, és a dir unes 60.000 persones, que serien dividides en dos subcohorts dinàmiques consecutives.

Per a la mesura d’anticossos anti-SARS-CoV-2 s’empraren dos tipus de test:
– un test ràpid d’immunocromatografia (Orient Gene IgM/IgG, Zhejiang Orient Gene Biotech), que permet l’obtenció de resultats in situ, que són comunicats als participants. Aquest mètode no requereix venopunció, ja que n’hi ha prou amb una gota de sang.
– una determinació d’anticossos IgG mitjançant immunoassaig. Aquesta tècnica sí que requereix una mostra més elevada de sang, extreta per venopunció. Només els participants que accedien a aquesta extracció entraven en aquesta prova. L’immunoassaig és més sensible que la immunocromatografia.

Segons el fabricant, la immunocromatografia Orient Gene té una sensibilitat del 88% per a IgM i del 97% per a IgG. Segons els laboratoris encarregats per l’ENE-Covid19, la sensibilitat seria del 73% per a IgM, del 79% per IgG i del 85% per a qualsevol resultat positiu dels dos; l’especificitat seria del 98% per a IgM i del 100% per a IgG. Això explica que hi hagi una quota de falsos negatius, és a dir de persones seronegatives que sí tenen anticossos contra el SARS-CoV-2. De moment, en 16.953 mostres que han estat assajades per immunocromatografia i per immunoassaig el grau de concordança és del 97,3%.

Llegir una immunocromatografia no és absent de subjectivitat, sobretot pel que fa a la banda de les IgM. És per això que en aquest report preliminar d’ENE-Covid-19 es consideren els resultats IgG+.

De 102.803 individus seleccionats a 60.983 participants amb test vàlid

Les 35.893 llars seleccionades es corresponen a 102.803 individus. D’aquests, 4.989 no foren elegibles per mancar de llar individual (1167), per haver mort (320) o per haver canviat de domicili (3502). Dels 97.814 individus elegibles, 16.201 no foren contactats. Dels 81.613 individus elegibles contactats, 14.549 es negaren a participar. Dels 67.064 participants, n’hi hagué 6.081 sense test vàlid, bé que perquè no es realitzà (5.945) o perquè el test no fou vàlid (136). Així doncs, hi hagué 60.983 participants amb test vàlid, dels quals foren exclosos d’aquesta anàlisi preliminar 86 per mancar variables demogràfiques completes. Queden, doncs, 60.897 participants en aquesta primera ronda preliminar.

En la recollida de mostres, ompliren qüestionaris sobre si havien tingut contactes amb pacients de covid-19 o casos sospitosos, o si ells mateixos havien donat positiu en una RT-PCR, o havien tinguts símptomes com ara febre, calfreds, cansament, mal de gola, tos, sensació de manca d’aire, mal de cap, nàusees/vòmits/diarrea o anòsmia.

La prevalença provincial d’anticossos IgG anti-SARS-CoV2

Les províncies que superen el 10% de prevalença d’anticossos IgG anti-SARS-CoV-2 són Sòria (14,2%), Conca (13,5%), Segòvia (12,6%), Albacete (11,6%), Madrid (11,3%), Ciudad Real i Guadalajara (10,9%).

De les províncies mediterrànies, la prevalença més elevada és la de Barcelona (7,1%). Pel que fa a les altres els valors són els següents:
– Balears: 2,4%.
– Girona: 2,5%.
– Tarragona: 1,6%.
– Castelló: 2,8%.
– València: 2,3%.
– Alacant: 2,7%.
– Múrcia: 1,4%.
– Almeria: 1,8%.
– Granada: 2,4%.
– Màlaga: 4,4%.
– Cadis: 1,7%.
– Ceuta: 1,1%.
– Melilla: 1,9%.

Lligams:

Estudio nacional de sero-epidemiología de la infección por SARS-CoV-2 en España. Informe preliminar 13 de mayo de 2020.

 

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: