Quin(s) llenguatge(s) de programació aprendre?

Evidentment, la resposta a la pregunta que dona títol a aquesta entrada no té una única resposta i, en tot cas, aquesta depèn del moment i del context.

Per a un nen o una nena de primària que no coneix ben bé què és això de la programació i que no ha programat mai, la millor opció és segurament la que ja estan utilitzant els i les mestres a les escoles, un llenguatge gràfic de blocs per construir els programes i aprendre a programar jugant, genèric com Scratch o Snap!, o especialitzat com App Inventor per a tauletes i mòbils,  ArduinoBlocks per al treball amb l’Arduino, o Godot per a la creació de jocs.

A partir de secundària ja és un bon moment per introduir la programació textual, sense l’ajut dels blocs gràfics. Una molt bona opció és Python (1991), en la seva versió actual, Python 3 (2008), un llenguatge més modern i menys complex a nivell formal que el clàssic C (1972), que ens permet ensenyar i aprendre diversos paradigmes de programació, com la clàssica programació imperativa , la programació funcional i la programació orientada a objectes, i que a la majoria de rànquings actuals, com l’Índex TIOBE (consultat el 3 de maig del 2020), està situat entre els 3 llenguatges més populars, amb C i Java, i creixent any rere any en popularitat.

A nivell general, un cop après Python, podríem continuar amb els altres dos llenguatges més populars, Java i C (o alguna de les seves variants, com C++ o C##).

Python és especialment present al món de la robòtica i la intel·ligència artificial, Java al de les aplicacions per a mòbil i C, entre d’altres àmbits, al dels microcontroladors.

En funció del camp d’aplicació concret en el qual vulguem treballar, per la seva gran preeminència en aquest, es fa gairebé imprescindible aprendre també, per posar-ne tan sols uns exemples, JavaScript i PHP si volem treballar al món de la web, SQL al de les bases de dades, o LD (“Ladder Diagram”, o diagrama de contactes, també conegut com a “Lader logic”, lògica de contactes)SFC (“Sequential Function Chart”) al dels autòmats programables i l’automatització industrial.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , , , , , , , , , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ciència i Tecnologia al Twitter

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS
%d bloggers like this: