Un altaveu pot reproduir una gamma de sons que depèn de diversos factors. En general, altaveus més grans són més aptes per a la reproducció dels sons més greus i altaveus més petits per a sons més aguts. És per això que els bafles d’un determinat nivell de qualitat incorporen dins de la seva caixa combinacions de diferents tipus d’altaveus que conjuntament poden reproduir amb certa fidelitat tots els sons, des del més agut al més greu, i un circuit conegut amb el nom de filtre d’encreuament, també conegut com a filtre “crossover“, que és el que destria del senyal d’àudio la part que ha de reproduir cadascun dels altaveus i els la lliura.
A la imatge anterior podem veure l’etiqueta enganxada a la part posterior d’un bafle Philips 29AH471/00 amb dades tècniques del bafle (la seva impedància i la potència que admet) i l’esquema del filtre d’encreuament i les connexions als diferents altaveus que incorpora al seu interior.
De vegades, en bafles econòmics amb tan sols dos altaveus, un de petit per a la reproducció dels aguts i un de més gran per a la resta de l’espectre sonor, es redueix el filtre d’encreuament a un simple condensador que s’utilitza per a que tan sols la part del senyal d’àudio corresponent als sons aguts arribi a l’altaveu petit del bafle.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 