La supervivència al càncer infantil a Egipte (Oncologia mediterrània, 40/2020)

En la secció d’epidemiologia del International Journal of Cancer apareixia aquesta setmana un gran estudi retrospectiu amb dades de 14.808 pacients de l’Hospital Oncològic Infantil d’Egipte, a El Caire. L’article al IJC és encapçalat per Ranin Soliman, que és la cap de la Unitat d’Economia i Valor de la Salut de l’Hospital, i que és alhora investigadora de la University of Oxford. Aquest estudi retrospectiu s’emmarca en l’esforç de generar evidència científica per tal de millorar els resultats mèdics bo i optimitzant recursos.

L’Hospital Oncològic Infantil d’Egipte és conegut també com a Hospital 57357, en referència al compte corrent on accepten donatius. Amb 320 llits, és l’hospital de càncer infantil més gran del món. El compte corrent 57357 acompanyà el projecte ja des del 1998, quan es recollien fons per obrir-lo en qüestió de cinc anys. L’objectiu de la inauguració no s’assolí fins el 2007. L’hospital es manté gràcies a petits donatius de ciutadans egipcis (p.ex. a través del zakat dels musulmans), i a una política de pagaments de les famílies usuàries d’acord amb la seva capacitat.

Avaluació de la taxa de supervivència en el període del 2007-2017

Soliman et al. constaten la situació del càncer infantil a Egipte, un país de 100 milions d’habitants, molt densament poblat (1200 habitants per km2 habitat), altament urbanitzat, i molt jove. El 40% de la població d’Egipte té menys de 18 anys, que és l’edat de tall que diferencia el càncer infantil del càncer adult. Només aquests factors ja expliquen el gran nombre d’infants amb càncer, agreujat per la insuficiència d’assistència i recursos sanitaris. A nivell epidemiològic aquestes mancances es manifesten, segons Soliman et al., en la dificultat de recórrer registre nacional de càncer per fer una avaluació de les tendències en la taxa de supervivència dels pacients oncològics pediàtrics a Egipte.

Soliman et al. utilitzen la cohort de nens amb càncer més gran disponible a Egipte, que és la de l’Hospital 57357. Aquesta cohort abasta la primera dècada de funcionament de l’hospital (2007-17), i inclou 15.779 menors d’edat amb càncer tractats en aquest centre. Aquesta xifra deu representar gairebé la meitat de tots els nens amb càncer d’Egipte durant aquella dècada.

Aplicant-hi una sèrie de criteris d’inclusió i d’exclusió, d’aquesta cohort, Soliman et al. estudien dades corresponents a 14.808 pacients. Per avaluar-hi la taxa de supervivència en cinc anys fan ús del mètode de Kaplan Meier d’estimació no-paramètrica d’observacions incompletes. Per determinar l’existència d’una tendència en aquesta taxa durant el període del 2007-2017, utilitzen una regressió de Cox sobre cada any de diagnòstic i per a diferents períodes de diagnòstic.

A través d’una estandardització de les dades per edat, Soliman et al. comparen la taxa de supervivència d’aquest cohort egípcia amb cohorts de referència d’Anglaterra i dels Estats Units, que representarien la situació òptima actual d’oncologia pediàtrica.

Els resultats: una supervivència del 72,1% en els cinc anys posteriors al diagnòstic

La taxa de supervivència a 5 anys de la cohort estudiada és estimada en 72,1% (amb un interval de confiança del 95% entre el 71,3 i el 72,9%). Les dades mostren una evolució positiva al llarg de la dècada, amb un augment estatísticament significatiu per cada any de diagnòstic. Així doncs, si en el quinquenni del 2007-2012 la taxa de supervivència a 5 anys era del 69,6%, en el quinquenni següent havia millorat en 5 punts percentuals per arribar al 74,2%.

Aquesta millora en la taxa de supervivència no és homogènia per als diferents tipus de tumors. Es registren millores significatives en leucèmies, limfomes, tumors del sistema nerviós central, neuroblastoma, hepatomablastoma i sarcoma d’Ewing.

Les xifres també posen de manifest les diferències entre Egipte i països de renda alta com Anglaterra o Estats Units. La taxa de supervivència a 5 anys d’Egipte és 9 punts percentuals inferior a la d’Anglaterra i 11,2 punts percentuals inferior a la dels Estats Units. Aquesta diferència s’observa per a majoria de càncers.

Les dades, doncs, mostren com la millora en 5 punts percentuals en la taxa de supervivència és insuficient per fer desaparèixer la diferència respecte dels països amb renda alta. Soliman et al. assenyalen els obstacles actuals en l’atenció sanitària d’aquests pacients, i enumeren una sèrie de recomanacions per a la pràctica mèdica i la política sanitària.

Lligams:

Temporal trends in childhood cancer survival in Egypt, 2007–2017: a large retrospective study of 14,808 children with cancer from the Children’s Cancer Hospital–Egypt. Ranin Soliman, Alaa Elhaddad, Jason Oke Wael Eweida, Iman Sidhom, Sonia Ahmed, Hany Abdelrahman, Emad Moussa, Mohamed Fawzy, Manal Zamzam, Wael Zekri, Hanafy Hafez, Mohamed Sedky, Amr Abdalla, Mahmoud Hammad, Hossam Elzomor, Sahar Ahmed, Madeha Awad, Sayed Abdelhameed, Enas Mohsen, Lobna Shalaby, Heba Fouad, Nourhan Tarek, Sherif Abouelnaga, Carl Heneghan. Int. J. Cancer (2020).

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: