Estil de vida, autoestima i qualitat de salut en alumnes xilens (Psicologia mediterrània, 23/2021)

En aquesta secció parlem sovint de la intersecció entre nutrició, salut i autopercepció, en poblacions de la Conca Mediterrània. No és tan habitual que fem referència a estudis de les altres mediterrànies. Temuco, a Xile, té un clima oceànic plujós, però s’hi nota la influència mediterrània característica de la depressió intermèdia entre els Andes i la Serralada Litoral. Pedro Delgado Floody, del Departamento de Educación Física, Deporte y Recreación de la Universidad de la Frontera, de Temuco, és l’autor corresponsal d’un article que apareix aquesta setmana a la revista Psychology, Health & Medicine, en el que s’analitza l’associació entre estil de vida (activitat física, temps de pantalla i hàbits alimentaris), l’autoestima i la qualitat de vida relacionada amb la salut en nois i noies en edat escolar. L’estudi, descriptiu i tranversal, mostra una associació positiva entre autoestima i qualitat de vida relacionada amb la salut, així com una associació negativa entre el temps de pantalla i la qualitat de vida. L’activitat física i uns bons hàbits alimentaris promouen positivament l’associació entre autoestima i qualitat de vida. Aquests dos aspectes, doncs, són bàsics en les intervencions de promoció de salut entre infants i adolescents.

Fotografia de Temuco des del mirador del Ñielol, feta per Claude Cobar en el 2007

Dos objectius de l’estudi

Els autors de l’estudi són Felipe Caamaño-Navarrete (de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco), Pedro Ángel Latorre-Román (professor del Departamento de Didáctica de la Expresión Corporal de la Universidad de Jaén), Iris Paola Guzmán-Guzmán (de la Facultad de Ciencias Químico Biológicas de la Universidad Autónoma de Guerrero), Juan Párraga Montilla (professor del Departament de Didáctica de la Expresión Corporal de la Universidad de Jaén), Daniel Jerez-Mayorga (investigador de la Facultad de Ciencias de la Rehabilitación de la Universidad Andrés Bello, de Santiago de Chile) i Pedro Delgado-Floody (del Departamento de Educación Física, Deporte y Recreación de la Universidad de la Frontera, de Temuco).

Els autors trameteren el seu article a Psychology, Health & Medicine el 27 de juliol del 2020. Després d’un procés de revisió, l’article fou admès el 19 de maig, i publicat el 9 de juny.

El punt de partida de l’estudi és la importància que té un estil de vida saludable com a factor de benestar. Dins del concepte d’estil de vida hom inclou els hàbits alimentaris i l’activitat física, però també adquireix rellevància en temps recents el temps que hom passa davant de les pantalles. Caamaño-Navarrete et al. contemplen, doncs, aquests tres factors (activitat física, temps de pantalla i hàbits alimentaris) en l’estil de vida, i volen analitzar-ne l’associació amb l’autoestima i la qualitat de vida relacionada amb la salut (HRQoL en l’acrònim anglès). Si el primer objectiu de l’estudi és l’associació entre estil de vida, autoestima i qualitat de salut, el segon objectiu és determinar, en l’associació entre autoestima i qualitat de salut, el paper que tenen els components de l’estil de vida.

Un estudi descriptiu i transversals en 282 noies i 352 nois

Caamaño-Navarrete et al. realitzaren un estudi descriptiu i transversal (en el sentit de fet en un sol punt temporal) sobre nens i nenes en edat escolar. Hi foren inclosos 282 noies (de 11,86 ± 0,82 anys) i 352 nois (de 12,02 ± 0,87 anys). S’hi avaluaren paràmetres d’estil de vida, d’autoestima, de HRQoL i antropomètrics.

Associació positiva entre autoestima i qualitat de vida relacionada amb la salut

Caamaño-Navarrete et al. troben una associació positiva entre l’autoestima i la qualitat de vida relacionada amb la salut (β; 0.04, P = 0.49). Encara més clara és l’associació positiva entre l’activitat física i la qualitat de vida relacionada amb la salut (β; 1.15, P < 0.001).

També és clara l’associació negativa entre el temps de pantalla i la qualitat de vida relacionada amb la salut (β; −1.82, P < 0.001).

Com l’estil de vida influeix en l’associació entre autoestima i qualitat de vida

Si l’autoestima té una associació significativa amb la qualitat de vida relacionada amb la salut (amb un efecte total de 0,48; p < 0,01), val a dir que el temps de pantalla mitjança aquesta associació d’una manera negativa. Per contra, l’activitat física i uns bons hàbits alimentaris mitjancen positivament l’associació entre autoestima i qualitat de vida.

L’activitat física i una alimentació saludable en la promoció de salut en infants i adolescents

L’estil de vida, doncs, connecta la relació existent entre l’autoestima i la qualitat de vida relacionada amb la salut. Una bona activitat física, una elevada adhesió de la dieta mediterrània i un temps reduït davant de les pantalles maximitza aquesta relació. Per Caamaño-Navarrete et al. la promoció d’un estil de vida saludable entre infants hauria de fer part d’intervencions comunitàries i escolars adreçades al benestar.

Lligams:

Lifestyle mediates the relationship between self-esteem and health-related quality of life in Chilean schoolchildren. Felipe Caamaño-Navarrete, PedroÁngel Latorre-Román, Iris Paola Guzmán-Guzmán, Juan Párraga Montilla, Daniel Jerez-Mayorga, Pedro Delgado-Floody. Psychol. Health Med. (2021).

Arxivat a Ciència i Tecnologia
%d bloggers like this: