La base genètica de la diversitat en l’eficiència hídrica de la garnatxa (Agronomia mediterrània, 39/2021)

El material bàsic de la selecció artificial en agronomia és la variabilitat heretable de trets d’interès. De fet, fou la selecció artificial d’agricultors i ramaders la que inspirà la teoria de la selecció natural de Darwin i Wallace. De retruc, el desenvolupament de la biologia evolutiva, juntament amb el de la genètica quantitiva, ha il·luminat les estratègies de millora de plantes i animals domèstics, i les eines de la genètica molecular tenen un impacte ja consolidat. En el cas de la vinya, la selecció artificial es fixa especialment en paràmetres agronòmics i de composició del raïm, sempre en un context ambiental concret. Històricament, quan parlàvem de climes pensàvem en quelcom estàtic, una inferència estatística de la variabilitat interanual, però en els darrers anys ha augmentat la consciència sobre la variabilitat climàtica natural i, encara molt més, sobre l’impacte de les activitats antropogèniques en el clima. En el nostre entorn mediterrani, aquest canvi climàtic antropogènic es manifesta en una major irregularitat de les precipitacions. És lògic que l’eficiència de l’ús d’aigua sigui un criteri ben rellevant en la selecció de genotips de vinya. Però com hem d’avaluar aquesta eficiència? Ens ofereixen una resposta des del Grup de Recerca de Biologia Vegetal sota Condicions Mediterrànies, de la Universitat de les Illes Balears. Ignacio Buesa és el primer autor d’un article a la revista Physiologia Plantarum en el que classifiquen 13 genotips de garnatxa segons l’eficiència hídrica al llarg de tres temporades.

Tretze genotips de garnatxa

Els autors de l’article són els investigadors del Grup de Recerca la UIB sobre Biologia Vegetal en Condicions Mediterrànies Ignacio Buesa, José Mariano Escalona, Ignacio Tortosa i Hipólito Medrano; Cyril Douthe, de l’INAGEA-UIB; així com del Departamento de Agronomía, Biotecnología i Ciencias Alimentarias de la Universidad Pública de Navarra, Diana Martín, Maite Loidi i Luis G. Santesteban. Escalona també és membres d’INAGEA, institut de recerca dedicat a l’economia agroambiental i de l’aigua.

Buesa et al. inclouen en el seu estudi 13 genotips diferents de la cultivar garnatxa. El nom de garnatxa deriva de la localitat lígur de Vernasa, però el seu origen podria trobar-se a Aragó o a Sardenya. Ja tenia un nom en el segle XVIII, especialment al Llenguadoc, i des d’allà passaria al sud de la Vall del Roine, on es consagraria ja en el segle XIX. En el segle XX, després de la fil·loxera, guanyà pes a la Rioja.

Buesa et al. han avaluat l’eficiència en l’ús d’aigua dels tretze genotips durant tres anyades en camps experimentals, atenent a paràmetres de fulla, de raïm i de planta.

La variabilitat en l’eficiència hídrica és prou constant malgrat que les fluctuacions interanuals

Els tres anys de l’estudi mostren una variabilitat considerable. Això es trasllada a una variabilitat interanual en l’eficiència hídrica registrada en els cultius. Amb tot, Buesa et al. constaten una consistència remarcable en el comportament de cada genotip, de tal manera que la variabilitat genètica té un efecte significatiu en l’eficiència hídrica de fulles, raïms i plantes.

A través de regressions específiques de genotip, Buesa et al. identifiquen, a més, diferències significatives en la resposta intrínseca d’eficiència en l’ús d’aigua de cada genotip, manifestades en l’estatus hídric de la vinya.

Els indicadors fisiològics més rellevants

D’acord amb Buesa et al. els indicadors fisiològics més rellevants alhora de seleccions genotips de garnatxa més ben adaptats a la previsibles condicions ambientals del futur serien:
– la relació entre la fotosíntesi neta i la conductància estomatal.
– la discriminació d’isòtops de carboni (13C/12C) en el raïm.

Aquests indicadors fisiològics poden ser avaluats en el laboratori per predir l’eficiència en l’ús d’aigua d’un genotip concret de vinya.

Lligams:

Intra-cultivar genetic diversity in grapevine: water use efficiency variability within cv. Grenache. Ignacio Buesa, José M. Escalona, Tortosa Ignacio, Diana Marín, Maite Loidi, Luis G. Santesteban, Cyril Douthe, Hipólito Medrano. Physiol. Plant. (2021)

Biologia de les plantes en condicions mediterrànies, pàgina web del grup de recerca de la UIB.

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: