L’Estudi de les Illes Mediterrànies (MEDIS) va arrencar el 15 de juny del 2005 amb la finalitat d’examinar la salut i la nutrició de la gent gran que viu a les illes de la Mediterrània. Durant més de quinze anys, el MEDIS ha avaluat relacions entre factors sociodemogràfics, clínics, d’activitat física i d’alimentació amb característiques psicològiques i diversos components de risc cardiovascular. La finalitat és elucidar els elements d’envelliment reeixit de la regió mediterrània, i per fer-ho adopta un disseny longitudinal amb seguiments de 5 o 10 anys. El MEDIS és un dels projectes de la Wellness & Lifestyle Science Initiative del Department of Kinesiology and Health de la Rutgers School of Arts and Sciences. Anastasia Papdimitriou, que s’ha doctorat recentment en nutrició clínica en aquest departament, és la primera autora d’un estudi del MEDIS, publicat a la revista Nutrition and Health, que s’adreça a valorar els nivells d’adhesió a la dieta mediterrània en la diàspora grega. En aquest article comparen l’adhesió a la dieta mediterrània entre grecs que viuen a Grècia i grecs que viuen a l’exterior, així com els paràmetres d’envelliment reeixit. Els resultats són paradoxals: mentre que en els grecs de Grècia es registra un abandonament gradual dels patrons alimentaris tradicionals, les comunitats gregues de l’estranger els preserven com a part del patrimoni cultural. En un cas i en l’altre, les dades constaten l’associació entre un bon nivell d’adhesió a la dieta mediterrània i un bon nivell d’envelliment reeixit.
Pèsols amb carxofa (αρακάς με αγκινάρες)
Una comparació entre 252 grecs que viuen a Grècia i 252 grecs que viuen a l’estranger
Signen aquest estudi Anastasia Papadimitriou, Alexandra Foscolou (de la Rutgers i del Departament de Nutrició i Dietètica de l’Escola de Ciències de la Salut de la Universitat Harokopio d’Atenes), Catherine Itsiopoulos (de la School of Allied Health, Human Services and Sport de la La Trobe University, i de la School of Health and Biomedical Sciences de la MIT University, d’Austràlia), Antonia Thodis (de la School of Health Sciences de la Swinburne University, d’Austràlia), Antigone Kouris-Blazos (de LaTrobe University), Laima Brazionis (del Department of Medicine de la University of Melbourne), Amalia C. Sidossis (de la Cambridge Health Alliance, de Boston), Evangelos Polychronopoulos (Harokopio), Peter Kokkinos (director del Center for Exercise & Aging de la Rutgers), Demosthenes Panagiotakos (Harokopio) i Labros S. Sidossis (professor de Rutgers).
Papadimitriou et al. utilitzen dades de 504 participants de MEDIS, seleccionats pel fet que 252 són grecs que viuen a Grècia i els altres 252 són grecs. Fan doncs una anàlisi transversal de paràmetres antropomètrics, clínics, psicològics, sociodemogràfics, alimentaris i d’estil de vida.
El MEDIS valora l’adhesió a la dieta mediterrània pel Mediterranean Diet Score amb una puntuació que va del 0 al 55.
El grau d’envelliment reeixit és valorat a través del Successful Aging Index (SAI), que contempla una puntuació de 0 a 10.
Els grecs de l’exterior presenten una adhesió a la dieta mediterrània superior a la dels grecs de Grècia
Els 252 grecs de la diàspora presenten una adhesió a la dieta mediterrània superior (p < 0,001) a la dels 252 grecs que viuen a Grècia. Aquesta diferència es deu al fet que els primers consumeixen significativament més quantitat de cereals, llegums, verdura i fruita. Val a dir, però, que els grecs de Grècia tenen un consum més elevat de productes làctics (3,8 ± 2,9 vs. 1,9 ± 2,2; p < 0,001) i de patata (2,4 ± 1,6 vs. 1,9 ± 1,5; p < 0,001). Els dos grups tenen freqüències de consum semblants pel que fa a la carn, a l’aviram, al peix, a l’oli d’oliva i a les begudes alcohòliques.
Adhesió a la dieta mediterrània i envelliment reeixit
Entre els grecs de l’exterior hi ha una associació entre el MedDiet Score i el SAI (0,153 ± 0,035; p < 0,001), que també és present, encara que no tan marcadament, entre els grecs de Grècia (0,041 ± 0,014; p = 0,003). No obstant això, no hi ha diferències entre els dos grups pel que fa a aquest índex d’envelliment reeixit.
En tots dos grups es poden constatar quins són els components alimentaris que expliquen l’associació entre la dieta mediterrània i l’envelliment reeixit: llegums, cereals, fruites i verdures.
Papadimitriou constaten, doncs, que l’adhesió a la dieta mediterrània s’associa amb un nivells més elevats d’envelliment reeixit entre persones del mateix origen que viuen en ambients diferents. La tendència a l’abandonament dels patrons alimentaris tradicionals a Grècia és, però, un tret preocupant, alhora que el manteniment d’aquests patrons entre la diàspora il·lustraria el fet que considerar-los part de l’herència cultural ajudaria a fomentar-los de manera general.
Lligams:
– Adherence to the Mediterranean Diet and Successful aging in Greeks living in Greece and abroad: the epidemiological Mediterranean Islands Study (MEDIS). Anastasia Papadimitriou, Alexandra Foscolou, Catherine Itsiopoulos, Antonia Thodis, Antigone Kouris-Blazos, Laima Brazionis, Amalia C. Sidossis, Evangelos Polychronopoulos, Peter Kokkinos, Demosthenes Panagiotakos, Labros S. Sidossis. Nutr. Health (2022)
Des de la Mediterrània 