Adhesió a la dieta mediterrània i densitat òssia (Nutrició mediterrània, 7/2022)

Sovint en aquestes planes parlem d’estudis de la dieta mediterrània enfocats a la salut cardiovascular i cognitiva. No són tan freqüents les investigacions que fan referència a la salut òssia. En aquest sentit, Sakineh Shab Bidar, professora associada del Departament de Nutrició Comunitària de la Universitat de Ciències Mèdiques de Teheran, ha coordinat una revisió sistemàtica d’estudis observacionals sobre la matèria, i n’ha analitzat la dosi-resposta en el sentit de veure la relació entre l’adhesió a la dieta mediterrània i la densitat mineral òssia. Els resultats apareixen en forma d’article a l’European Journal of Clinical Nutrition. Els vuit estudis seleccionats en aquesta revisió (set de transversals i un de cohort) engloben un total de 13.209 participants, i permeten de concloure que una major adhesió a la dieta mediterrània s’associa a un augment petit però significatiu de la densitat òssia general i, en particular, a la regió lumbar de la columna, al coll del fèmur, al maluc i al trocànter.

Tècniques d’imatge permeten determinar la densitometria òssia, per exemple a nivell del coll del fèmur.

Una recerca a PubMed, Scopus i Web of Science

Signen aquesta revisió Maryam Noori (estudiant de medicina de la Universitat de Teheran), Ahmad Jayedi (dietista del Centre de Recerca en Determinants Socials de la Salut de la Universitat de Ciències Mèdiques de Semnan, i del Departament de Nutrició Comunitària de la Universitat de Ciències Mèdiques de Teheran), Tauseef Ahmad Khan (de la Toronto 3D Knowledge Synthesis & Clinical Trials Unit del St. Michael’s Hospital, i del Department of Nutritional Sciences de la Faculty of Medicine de la University of Toronto), Sajjad Moradi (del Centre de Recerca Halal de Teheran i del Departament de Ciències Nutricional de la Universitat de Ciències Mèdiques de Kermanshah) i Sakineh Shab-Bidar (de la Universitat de Ciències Mèdiques de Teheran).

Jayedi i Shab-Bidar conceberen i dissenyaren l’estudi. Noori i Jayedi conduïren la recerca sistemàtica, examinaren els articles i n’extragueren les dades. Jayedi i Khan realitzaren les anàlisi. Noori, Jayedi i Moradi redactaren el primer esborrany de l’article, que fou revisat per Shab-Bidar i Khan. L’article fou tramès al European Journal of Clinical Nutrition el 25 d’agost del 2021. Després d’un procés de revisió, conclòs el 23 de gener del 2022, l’article fou acceptat el dia 27 i publicat el 16 de febrer.

L’objectiu de la revisió era fer un exam sistemàtica de la literatura científica i assajar la relació dosi-resposta entre l’adhesió a la dieta mediterrània i els valors de densitat mineral òssia en adults.

La recerca en les bases de dades PubMed, Scopus i Web of Science es realitzà a data del 4 de març del 2021.

Sobre els estudis seleccionats, Noori et al. tenien la intenció de fer una metaanàlisi de la dosi-resposta d’efecte aleatori per tal d’estimar el canvi en la densitat mineral òssia (total i zonal) per cada augment de 2 punts en l’índex d’adhesió a la dieta mediterrània.

Vuit estudis amb 13.209 participants

De la revisió sistemàtica de la bibliografia científica, Noori et al. inclogueren en l’anàlisi final set estudis transversals i un estudi de cohort. En total, en aquests vuit estudis es presentaven dades corresponents a un total de 13.209 participants.

Cada augment de 2 punts en adhesió a la dieta mediterrània s’associava a:
– un augment de la densitat òssia de la regió lumbar de la columna vertebral de 0,009 grams/cm2 (segons dades de set estudis).
– un augment de la densitat òssia del coll del fèmur de 0,006 grams/cm2 (segons dades de set estudis).
– un augment de la densitat òssia del maluc de 0,005 grams/cm2 (segons dades de quatre estudis).
– un augment de la densitat òssia de trocànter de 0,005 grams/cm2 (segons dades de tres estudis).
– un augment de la densitat òssia mitjana de tot l’esquelet de 0,007 grams/cm2 (segons dades de quatre estudis).

Els estudis analitzats valoren la densitat òssia mitjana de la columna lumbar, del coll del fèmur, de la cintura pelviana i del trocànter (el tubercle del fèmur proper a l’articulació pelviana)

Hi ha una relació lineal positiva entre l’adhesió a la dieta mediterrània i la densitat mineral òssia del maluc i del trocànter. En el cas de la columna lumbar, del coll femoral i del conjunt de l’esquelet la relació és també positiva, però no lineal, de manera que hi ha un augment més fort en la densitat mineral òssia en la part inferior de l’escala d’adhesió de la dieta mediterrània.

Noori et al. observen que aquestes associacions es mantenen tot i controlar per massa corporal, nivell d’activitat física, estatus de fumador o no-fumador i la ingesta calòrica. Una major adhesió de la dieta mediterrània s’associa, doncs, a un petit augment en la densitat mineral òssia general i local (columna lumbar, coll del fèmur, maluc i trocànter). La promoció d’un patró alimentari mediterrani pot contribuir, ni que sigui de manera modesta, a la salut òssia, particularment en aquelles persones que segueixen una dieta ben allunyada d’aquest patró alimentari.

Lligams:

Mediterranean dietary pattern and bone mineral density: a systematic review and dose-response meta-analysis of observational studies. Maryam Noori, Ahmad Jayedi, Tauseef Ahmad Khan, Sajjad Moradi & Sakineh Shab-Bidar. Eur. J. Clin. Nutr. (2022).

Arxivat a Ciència i Tecnologia
A %d bloguers els agrada això: