Una auditoria de la petjada energètica i de carboni de la pesca d’arrossegament (Ecologia mediterrània, 29/2022)

Amb el consum de combustibles fòssils com a principal causa de l’escalfament global a través de les emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle, l’acord del París assenyala uns objectius de reducció d’aquestes emissions. Per guiar aquest procés és necessari disposar de dades objectives sobre les diferents activitats econòmiques. Antonello Sala, de l’Istituto per le Risorse Biologiche e le Biotecnologie Marine (IRBIM-CNR) és el primer autor d’una auditoria energètica i de la petjada de carboni en la pesca d’arrossegament que apareix aquesta setmana en forma d’article a la revista Scientific Data. Sala et al. pensen que un monitoratge coherent del perfil energètic dels vaixells pesquers a través d’una auditoria energètica pot identificar efectivament fonts d’ineficiència i informar intervencions de correcció. Han aplicat així auditories energètic a una flota de prova de deu vaixells, representatius de tres tipus de pesca d’arrossegament de la Mediterrània: 1) arrossegament de parelles a aigües intermèdies; 2) arrossegament de fons; 3) arrossegament ràpid. Aquesta activitat pesquera empra uns 2,9 litres de combustible per quilogram de peix desembarcat, encara que hi ha considerable variació segons el tipus de vaixell. Això comporta una petjada de carboni de 7,6 kg·CO2 per quilogram de peix capturat. Sala et al. recorden que la reducció de la petjada de carboni ha d’orientar-se a tota la cadena de producte.

Sistema de recollida de dades emprat en la investigació a bord de la pesca d’arrossegament

La pesca d’arrossegament a la Mediterrània

Aquesta recerca fou concebuda per Antonello Sala (CNR-IRBIM, Ancona) i Emilio Notti (CNR-IRBIM, Ancona). Les dades foren recollides per Sala, Notti i Fabrizio Moro (CNR-IRBIM, Ancona). Les anàlisis foren a càrrec de Sala, Notti, Lucio Labanchi (MABLY scarl, Salerno) i Rosaria Sabatella (NISEA, Salerno). La recerca es finançà en part amb el projecte ICEEF de la Comissió Europea. Sala i Notti redactaren el primer esborrany de l’article, en el que participaren després Jann Martinsohn i la resta de co-autors. Els autors agraeixen els comentaris crítics de Jon Lansley (FAO-NFIFO) i Tarub Bahri (FAO-NFSIR). Especialment reconeixen la tasca d’armadors, patrons i tripulants. L’article fou tramès a la revista el 21 d’octubre del 2019. Seguí un llarg període de revisió, que no conclogué favorablement fins el 15 de juny d’enguany.

Quan diem que som davant d’un canvi climàtic antropogènic, ens referim a que és causat per factors humans com la reducció de boscos, la ramaderia intensiva o, particularment, la crema de combustibles fòssils. L’Acord de París es compromet a limitar l’escalfament global a 2 K d’augment de la temperatura mitjana respecte dels nivells pre-industrials. Per fer-ho cal una reducció ràpida i dràstica de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

La pesca marina activa esmerça una gran quantitat d’energia per unitat d’aliment capturat. L’ús de combustible juga un rol central en la sostenibilitat econòmica d’aquesta activitat. Així el sector requereix una maximització de l’eficiència energètica. El consum de combustible comporta entre el 60% i el 90% de les emissions d’aquesta activitat. Els vaixells de pesca d’arrossegament de la Mediterrània deixen molt a desitjar en termes d’eficiències energètica: raons econòmiques i ecològiques coincideixen en assenyalar la necessitat d’una millora en aquest àmbit.

El consum de combustibles no tan sols comporta emissions de diòxid de carboni (CO2) sinó també d’altres gasos d’efecte hivernacle: monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen (NOx), diòxid de sofre (SO2) i compostos orgànics volàtils (VOCs). L’Acord de París es preocupa especialment de les emissions de CO2 que resulten del consum de combustibles fòssils. Una major eficiència energètica en la pesca d’arrossegament comportaria avantatges en aquest àmbit, però també reduiria l’impacte sobre els ecosistemes aquàtics.

Les auditories energètiques persegueixen esclarir els usos d’energia d’una activitat o negoci, i identificar estratègiques per reduir-ne el consum.

L’auditoria energètica permet d’establir una línia de base del consum energètic, d’estimar el consum energètic de cada component i d’atribuir-ho a cada activitat específica (navegació, cerca de peix, remolc).

Auditories realitzades entre el juny del 2008 i el juliol del 2018

Sala et al. presenten dades d’un monitoratge de deu vaixells. Dos d’ells són un exemple d’arrossegadors de fons (“bottom otter trawlers”, OTB), set són arrossegades d’aigües intermèdies (“midwater pair trawlers”, PTM) i un és un arrossegador de raig Rapido (“Rapido beam trawler”, TBB).

En una setmana habitual, els vaixells OTB i TBB salpen dilluns al matí i retornen el dijous al matí. Els vaixells PTM fan sortides diàries, de dilluns a dijous, salpant de bon matí i retornant al vespre. D’acord amb la normativa vigent a la Mar Adriàtica no es pot pescar de divendres a diumenge.

L’auditoria es duia a terme en quatre fases: 1) entrevistes preliminars amb els pescadors, per recollir informació sobre les característiques del vaixell, sobre les espècies cercades, la tripulació, la maquinària, etc.; 2) instal·lació d’un kit de mesura en el vaixell; 3) monitoratge dels components del consum energètic durant les sortides; 4) post-processament i anàlisi de dades.

El kit de mesura inclou dos mesuradors de flux per al consum de combustible, un mesurador de la potència d’eix, un analitzador de la potència hidràulica i elèctrica, dues cèl·lules de càrrega per mesurar la resistència d’arrossegament i dos recollidors de dades de geolocalització.

Sala et al. feren una feina prèvia per establir la forma més acurada de mesura el consum de combustible. Les dades de geoposicionament permeten seguir les trajectòries i velocitats dels vaixells. La mesura de potència de l’eix reflecteix el sistema de propulsió de la nau.

Els resultats de l’auditoria

El vaixell RBT dedicat a la pesca del llenguado (Solea solea) i del corn amb pues (Bolinus brandaris) és el menys eficient dels deu vaixells estudiats.

Els vaixells PTM, dedicats a la pesca del seitó (Engraulis encrasicolus) i de la sardina (Sardina pilchardus) i altres petits peixos pelàgics, són els més eficients de l’estudi, encara que PTM3 i PTM5 són relativament ineficients.

Els vaixells PTM i TBB tenen una demanda de potència i una potència tèrmica de combustible cremat superior a la dels vaixells OTB.

Analitzats per ofici, la pràctica més intensiva energèticament és la dels vaixells OTB dedicats a la pesca de gamba en l’Estret de Sicília (OTB03-OTB07), amb un consum de 11,4 litres de combustible per quilogram capturat. Els pesquers adreçats a una barreja d’espècies demersals consumeixen 4,2 litres de combustible per quilogram capturat. El pesquer RBT de la Mar Adriàtica consum entre 2,5 litres de combustible per quilogram de llenguado capturat i 5,4 litres per quilogram de corn amb pues.

En fer aquestes estimacions convé tindre en compte que no tota la captura pescarà es destina al consum humà. Per exemple, al sector nord de la Mar Adriàtica bona part de la captura de seitó i de sardina s’adreça a les granges de tonyina.

En general, els vaixells més grans descarreguen captures més abundoses però també tenen un major consum de combustible. De fet, si es normalitza per unitat d’esforç, els vaixells petits són més eficients en termes de consum de combustible.

L’impacte global de la flota pesquera

A començament de la dècada passada, la flota pesquera mundial feia un consum anual de 40.000 milions de litres de combustible i emetia 179 milions de tones d’equivalents de CO2, a raó de 2,2 kg CO2-eq per quilogram de captura. Les xifres de l’auditoria de Sala et al. indiquen que la majoria de l’activitat pesquera d’arrossegament de la Mediterrània, exceptuant alguns métiers pelàgics, té un consum encara superior de combustible per quilogram de captura. Això és especialment certs pels métiers associats a la captura de gambes i llenguados. La urgència d’implementar mesures d’eficiència en el consum de combustible dels pesquers mediterranis es fa notar, doncs, no tan sols en la viabilitat econòmica del sector sinó també en el seu impacte climàtic.

Lligams:

Energy audit and carbon footprint in trawl fisheries. Antonello Sala, Dimitrios Damalas, Lucio Labanchi, Jann Martinsohn, Fabrizio Moro, Rosaria Sabatella & Emilio Notti. Scientific Data 9: 428 (2022)

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: