Recensió del llibre “La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes”, de Josep M. Trigo

Pel·lícules com Don’t look up (2021) o sèries com Salvation (2017-2018) han situat la possibilitat d’un impacte d’un cometa o un asteroide (respectivament) sobre la superfície de la Terra com una de les temàtiques científiques més emergents. 

Meteor Crater d’Arizona. Imatge: Science and more.

També recentment, The New York Times es feia ressò del fet que, gràcies a una nova eina que utilitza la tecnologia computacional, havia estat possible escanejar antigues imatges astronòmiques per trobar asteroides que potencialment podien col·lidir amb la Terra. Segons aquest article, es calcula que hi ha al voltant de 25.000 asteroides pròxims a la Terra amb un diàmetre superior a 140 metres, dels quals només s’ha detectat el 40 %. En cas que una d’aquestes grans roques arribés a la Terra, alliberaria una energia explosiva equivalent a milions de tones de TNT i podria afectar una regió extensa del nostre planeta. No gaire enrere en el temps tenim el superbòlid de Txeliàbinsk, un asteroide de 20 metres que va provocar 1.500 ferits durant la seva desintegració sobre la ciutat russa del mateix nom.

Doncs bé, a La Terra en perill, un llibre que porta per subtítol L’impacte d’asteroides i cometes, Josep Maria Trigo i Rodríguez, astrofísic i investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), on dirigeix el Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries, explica com arriben aquests objectes rocosos i els cometes, amb quina freqüència ho fan, si hi ha evidències de grans col·lisions, quines conseqüències han tingut i fins a quin punt han contribuït a la formació de la Terra. L’autor, especialitzat en asteroides, cometes i meteorits a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles (UCLA), ha participat com a membre de l’equip d’investigació de diverses missions espacials a aquests astres com ara Stardust i DART (Double Asteroid Redirection Test) de la NASA. El llibre, escrit en un to amè i divulgatiu, també ofereix claus de lectura per conèixer com els científics intenten desviar els asteroides i així salvaguardar la vida a la Terra, i ho fa des del rigor científic i sense vocació de generar alarmisme.

El llibre s’estructura en sis capítols. El primer capítol del llibre («Boles de foc que anuncien caigudes de meteorits») introdueix els conceptes més bàsics sobre la creació dels meteors, la terminologia associada als asteroides, els cometes i els meteoroides (meteors i bòlids) i les classes de meteorits principals. L’autor descriu la rellevància i l’oportunitat científica que s’obtenen després d’enregistrar grans boles de foc, cosa que permet obtenir les trajectòries i òrbites d’aquestes roques i, el que és més important, recuperar meteorits.

En el segon capítol («Els cossos progenitors dels meteorits i les seves rutes cap a la Terra»), l’autor fa un interessant recorregut històric sobre l’origen i els principals tipus d’asteroides i meteorits des dels temps de Kepler, amb una menció al destacat treball de recerca de l’astrònom català Josep Comas Solà, descobridor d’onze asteroides. El Dr. Trigo explica de manera intuïtiva com es produeix el transport dinàmic d’asteroides des del seu magatzem principal: el cinturó d’asteroides; allà hi ha milions d’aquests objectes rocosos i metal·lorocosos.

Els capítols tercer i quart estan dedicats als cometes (origen, natura, impactes, missions i riscos associats als cometes de període curt). És particularment interessant l’epígraf dedicat a l’esdeveniment de Tunguska, que va tenir lloc el 30 de juny del 1908, quan se sospita que un fragment del cometa Encke, d’uns 50 metres de diàmetre, es va desintegrar a la remota regió de Tunguska, a Sibèria. Tant si va ser produït per un asteroide com per un cometa, aquell esdeveniment meteòric va devastar una taigà amb una extensió d’uns 2.200 km² i va destruir 80 milions d’arbres (per això l’Organització de les Nacions Unides ha designat el 30 de juny Dia de l’Asteroide). El llibre explica com, per una diferència horària de poques hores, aquell esdeveniment podia haver canviat per sempre la nostra visió contemporània del perill d’impacte per asteroides, ja que hauria pogut devastar la ciutat de Sant Petersburg.

El cinquè capítol del llibre està destinat a les diferents etapes que permeten la quantificació de la natura i la magnitud del perill d’impacte per asteroides: la identificació de les fonts de perill, els programes de seguiment, l’escala de Torí, el perill actual d’impacte d’asteroides i un interessant epígraf dedicat a la missió DART, la primera missió de defensa planetària que té per finalitat desviar asteroides mitjançant una tècnica anomenada l’impactador cinètic.

Finalment, el darrer capítol de l’obra («Cràters i extincions en el registre geològic») fa una compilació de les innombrables col·lisions amb altres cossos que ha patit la Terra al llarg de la història, des de la trobada fa 4.500 milions d’anys de la proto Terra amb un altre embrió planetari que s’ha acordat anomenar Teia (el resultat de la qual donaria lloc a la Lluna) fins a l’impacte de l’asteroide que va provocar el cràter de Chicxulub, al golf de Mèxic, ara fa 65 milions d’anys, responsable de l’extinció dels dinosaures, o el de l’asteroide Eltanin, a l’oceà Pacífic Sud, «només» fa 2,5 milions d’anys.

Cal esmentar que, al final de cada capítol, l’autor formula tot un seguit de qüestions que poden ser de gran interès per reflexionar i per reforçar els coneixements adquirits al llarg de la lectura. De fet, aquestes activitats són un colofó d’un llibre escrit en un to molt pedagògic i que pot resultar francament útil per a estudiants de física i astronomia. Una exhaustiva bibliografia desagregada per capítols completa aquesta obra, de gran interès per als amants dels asteroides, els cometes i la ciència en general, a més d’una molt recomanable lectura divulgativa. També s’ha publicat en castellà (Edicions UB) i en anglès, amb el títol Asteroid Impact Risk (Springer).

La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes
Trigo Rodríguez, J. Maria
Edicions UB, 2022
202 pàgines
ISBN: 9788491687887

(Aquest article ha estat publicat en el butlletí Novetats documentals de recerca i universitats. Us hi podeu subscriure des d’aquí.)

Xavier Lasauca i Cisa
Blog L’ase quàntic

Altres entrades relacionades amb ressenyes de llibres i el món de la lectura:

“Los secretos del bosón de Higgs”, d’Antonio Pich
50 coses que cal saber sobre física
Sobre supercordes, Feynman i un llibre de Brian Greene
“Química”, de Weike Wang, o la dura vida del doctorand
8 estratègies per llegir més llibres
Poesia 2.0 al TERMCAT
Sant Jordi 2015: tres recomanacions i 32 piulades de poesia
Sant Jordi 2013: tres recomanacions
Logicomix, una recerca èpica dels fonaments de les matemàtiques
Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia

Podeu escriure el vostre comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: