Dieta i prevenció de la demència: vint anys de seguiment de la cohort MDCS (Nutrició mediterrània, 40/2022)

Ara fa uns mesos parlàvem d’estudis sobre l’associació entre patrons alimentaris i risc de demència (02/2022). Darrera d’aquests estudis hi ha la preocupació per les projeccions demogràfiques, que anuncien que l’envelliment de la població conduirà a triplicar els casos de demència en els propers 30 anys. Trobar factors de risc modificables per a la demència pot ajudar a reduir aquestes projeccions. És il·lustratiu que una cohort nascuda per estudiar l’associació entre dieta i incidència de càncer, el Malmö Diet and Cancer Study (MDCS), serveixi ara a Isabelle Glans, de la Unitat de Recerca Clínica en Memòria de la Universitat de Lund, i als seus col·laboradors. En un article a la revista Neurology, Glans et al. investiguen si l’adhesió a recomanacions nutricionals convencionals o a una dieta mediterrània modificada s’associen a un menor risc de desenvolupar demència, bé sigui deguda a la malaltia d’Alzheimer o a la demència vascular. La línia de base de MDSC tingué lloc entre el 1991 i el 1996, i se’n feu un seguiment fins el 2014. En el seu moment totes les persones residents a Malmö nascudes entre el 1923 i el 1950 que no tinguessin símptomes de demència, foren cridats a participar en el MDSC. De tots els elegibles, el 41% foren finalment recrutats, un total de 30.446 persones. D’aquestes persones, hi ha dades alimentàries de 28.025, que són els que Glans et al. inclouen en el seu estudi. Els hàbits alimentaris foren registrats amb un diari d’aliments consumits en una setmana, un qüestionari detallat de freqüència alimentària, i una entrevista d’una hora. A banda de considerar l’aparició de demència (Alzheimer o vascular), en 738 participants es prengueren mesures d’acumulació de beta-amiloide en mostres de fluid cerebrospinal. L’associació entre dieta i demència fou ajustada a variables demogràfiques, co-morbiditats, consum de tabac, nivell d’activitat física i consum d’alcohol. Dels participants, el 61% eren dones i l’edat era de 58,1 ± 7,6 anys. En el decurs d’un seguiment medià de 19,8 anys, el 6,9% (un total de 1.943) foren diagnosticats amb demència. Glans et al. no troben que l’adhesió a recomanacions alimentàries convencionals o a una dieta mediterrània redueixin la incidència de demència, de malaltia d’Alzheimer o de demència vascular. Tampoc no troben associació quan s’exclouen els participants que desenvoluparen una demència primerenca (en els primers 5 anys del seguiment) o els participants amb diabetis. Tampoc no troben associació entre la dieta seguida i l’acumulació de beta-amiloide en el líquid cefalorraquidi.

Malmö

El seguiment de la demència en la cohort MDCS

Aquesta recerca fou concebuda i dissenyada per Sebastian Palmqvist i Oskar Hansson (professors de la Unitat de Recerca en Memòria Clínica del Departament de Ciències Clíniques de Malmö, de la Universitat de Lund, i de la Clínica de Memòria de l’Hospital Universitari de Skåne, amb seu a Malmö). En l’adquisició dades participaren especialment Emily Sonestedt (de la Unitat d’Epidemiologia Nutricional d’aquests mateixos centres), Katarina Nägga (de la Unitat de Memòria Clínica de Lund i del Departament de Medicina Interna Aguda i Geriatria de la Universitat de Linköping), Anna-Märta Gustavsson (Memòria, de Lund), Esther González-Padilla (Epidemiologia, de Lund), Yan Borné (Epidemiologia, de Lund), Erik Stomrud (Memòria, de Lund), Olle Melander (del Departament de Ciències Clíniques, de Lund) i Peter Nilsson (de Ciències Clíniques, de Lund). Isabelle Glans fa la tesi doctoral a la Unitat de Recerca en Memòria Clínica del Departament de Ciències Clíniques de Malmö, de la Universitat de Lund, alhora que és membre de la Clínica de Memòria de l’Hospital Universitari de Skåne, amb seu a Malmö.

Els autors agraeixen a Për Wandell la discussió inicial que donà lloc al present estudi. També tenen paraules d’agraïment per als participants i personal de recerca del MDCS. Els investigadors han rebut finançament del Consell Suec de Recerca, la Fundació Knut i Alice Wallenberg, la Fundació Marianne i Marcus Wallenberg, la Fundació Sueca de l’Alzheimer, la Fundació del Parkinson de Suècia, la Konung Gustaf V:s och Drottning Victorias Frimurarestiftelse, la Fundació de l’Hospital Universitat d’Escània, el Regionalt Forskningsstöd i el govern federal suec. Palmqvist declara que ha estat assessor en simposis de F. Hoffmann-La Roche, Biogen i Geras Solutions; Hansson declara les seves col·laboracions amb diverses companyies farmacèutiques.

Vora 50 milions de persones pateixen demència al món, i aquesta xifra es triplicarà en els propers 30 anys. No hi ha cap tractament efectiu, i d’ací l’esforç de recerca que es fa en la prevenció a través de factors de risc modificables. Alguns estudis epidemiològics consideren que el 40% dels casos de demència es podrien evitar a través d’aquests factors de risc, amb el consegüent estalvi de 400.000 milions de dòlars anuals.

Val a dir, però, que no queda clar quins són aquests factors modificables. No hi ha resultats coherents en la literatura, per exemple, pel que fa a la influència de factors alimentaris en el risc de la demència. Glans et al. consideren que són necessaris estudis amb un període de seguiment prou estès, amb participants relativament joves, i amb una distinció dels diferents tipus de demència. La malaltia d’Alzheimer és al darrera del 60-70% de casos de demència. La segona causa més freqüent és la deguda a la malaltia cerebrovascular. Aquests dos tipus de demència difereixen quant a la base patològica, que en el cas de l’Alzheimer s’atribueix a l’acumulació de proteïna beta-amiloide en el cervell.

Glans et al. ofereixen un estudi observacional prospectiu de més de 28.000 persones, amb dades alimentàries detallades recollides a la mitjana edat. Entre aquestes 28.000 persones, hi ha 738 de les quals hi ha dades sobre els nivells de beta-amiloide en el líquid cefalorraquidi.

Entre el 1991 i el 1996 foren cridats a participar en l’estudi Malmö Diet and Cancer (MDCS) els residents de la ciutat que complien una sèrie de condicions. Els homes havien d’haver nascut entre el 1923 i el 1945, i les dones entre el 1923 i el 1950. Eren criteris d’exclusió els problemes lingüístics i la incapacitat mental. En total, 30.446 persones assistiren a l’exam de base (el 40,8% de la població cridada), que incloïa qüestionaris sobre educació, ocupació, activitat física, xarxa social, ús de tabac i alcohol, estat de salut, historial mèdic, medicació, historial de malalties en parents estrets i patrons alimentaris. També en aquesta visita se’ls prenien dades antropomètriques.

En el curs del seguiment, les persones que desenvolupaven signes clínics de problemes cognitius eren convocades a la Clínica de Memòria de l’Hospital Universitari d’Escània, on se’ls feia una punció lumbar per analitzar en el líquid cefalorraquidi els nivells d’Aβ42.

La informació alimentària constava de tres elements: 1) un diari d’alimentació en el que anotaven durant una setmana els àpats, begudes, medicaments, remeis naturals i suplements alimentaris que prenien; 2) un qüestionari de freqüència alimentària amb 168 punts i referits al darrer any; i 3) una entrevista de 45-60 minuts amb personal format.

D’aquestes dades es pot deduir la ingesta alimentària diària, la ingesta energètica i la ingesta per cada nutrient. D’acord amb les recomanacions nutricionals sueques se’n dedueix una puntuació SDGS, basada en cinc àrees (fibra alimentària, sucre afegit, peix i marisc, fruita i verdura, carn vermella i processada). D’acord amb estudis com PREDIMED se’n dedueix una puntuació de mMDS que avalua l’adhesió a la dieta mediterrània amb 14 punts (oli vegetal, verdura, fruita, carn vermella i processada, mantega-margarina-nata, refrescos, vi, peix i marisc, rebosteria, fruits secs).

Com a covariables es tenien en compte factors sociodemogràfics (edat, sexe i educació), d’activitat física, etc.

Resultats sobre 28.098 individus

Foren inclosos en aquest estudi 28.098 individus, recrutats entre el 1991 i el 1994. S’exclogueren 71 individus per mancar dades sobre el nivell educatiu. També foren exclosos 2 individus amb demència. Així resulten 28.025 individus per a l’anàlisi principal. D’aquests 28.025 individus, 1.943 (el 6,9%) desenvoluparen demència al cap de 19,8 anys de mediana (4,8 anys de rang interquartílic).

Els individus que desenvoluparen demència eren significativament més grans que els que no la desenvoluparen. Tenien també un nivell inferior d’educació. No hi havia, però, diferència pel que fa al sexe (el 61% eren dones en tots dos casos). Tampoc no diferien en la puntuació SDGS i mMDS. El temps medià des de la primera visita al diagnòstic de demència era de 15,5 anys (amb un rang interquartílic de 6,7 anys).

La puntuació SDGS no s’associa amb una reducció del risc de demència. Tampoc no hi havia associació amb la puntuació mMDS. Els mateixos resultats negatius s’obtenia si hom es fixava en la malaltia d’Alzheimer o en la demència vascular.

L’exclusió dels participants que havien desenvolupat demència en cinc anys després de la primera visita, o dels participants diabètics, no modificava aquests resultats. Tampoc no ho feia excloure els participants que havien fet un canvi substancial dels hàbits alimentaris abans de la primera visita. Tampoc no ho canviava excloure els participants no diagnosticats en la Clínica de la Memòria de Malmö.

Glans et al. no troben una interacció significativa entre les puntuacions SDGS i mMDS i el genotip de risc de malaltia d’Alzheimer APOE ε4.

Dels 777 participants dels quals es prengué una punció lumbar, hi havia dades de Aβ42 per a 738. La punció lumbar s’havia extret a 12,9 anys de mediana (7,4 any de rang interquartílic) des de la primera visita. No hi havia associació entre els nivells de proteïna beta-amiloide en el líquid cefalorraquidi i les puntuacions SDGS i mMDS.

La conclusió a partir d’un resultat negatiu

Glans et al., doncs, no troben una associació entre la qualitat de la dieta auto-reportada a mitjana edat i el risc subsegüent de desenvolupar demència, malaltia d’Alzheimer, o demència vascular. Tampoc no troben associació entre la qualitat de la dieta i la presència de proteïna beta-amiloide en el líquid cefalorraquidi.

És un estudi prospectiu, de mida prou elevada i de seguiment perllongat. Les dades dels qüestionaris foren validades amb el complement de l’entrevista personal. El diagnòstic de demència fou realitzat a la pròpia Clínica de Memòria. Altres estudis semblants no havien trobat tampoc associació. Els que sí ho havien fet tenien un disseny que no discriminava en la causalitat inversa: que els primers estadis de deteriorament cognitiu condueixen a un empitjorament de la qualitat de la dieta.

Glans et al. són conscients de la necessitat d’assaigs controlats i aleatoritzats per aconseguir una evidència més robusta sobre el rol potencial de la dieta en la patologia associada a la malaltia d’Alzheimer i a d’altres demències. Però és, sens dubte, difícil conduir un assaig clínic amb dietes ben definides durant 20 anys.

Lligams:

Association Between Dietary Habits in Midlife With Dementia Incidence Over a 20-Year Period. Isabelle Glans, Emily Sonestedt, Katarina Nägga, Anna-Märta Gustavsson, Esther González-Padilla, Yan Borne, Erik Stomrud, Olle Melander, View ORCID ProfilePeter Nilsson, Sebastian Palmqvist, Oskar Hansson. Neurology (2022).

Advertisement
Arxivat a Ciència i Tecnologia
A %d bloguers els agrada això: