Arxiu del Blog

Els empèdocles moderns – L’element 24 (Cr) – crom (nilbiquadi, Nbq)

Clarence Irving Lewis ens deia a “Mind and the World Order” (1929) que “hi ha caràcters qualitatius recognoscibles dels fenòmens, que es poden repetir en experiències diferents, i que són així una mena d’universals; en dic ‘qualia’”. Lewis continuava: “encara

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Andrés Manuel del Río (1801) i l’element 23 (V) – vanadi (nilbitri, Nbt)

La definició actual d’element químic ens diu que és una “substància química pura consistent en un únic tipus d’àtom, distingit pel seu nombre atòmic, que és el nombre de protons del seu nucli atòmic”. Aquesta definició sembla plagada de circularitats,

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – William Gregor (1791) i l’element 22 (Ti) – titani (nilbibi, Nbb)

Per als astrofísics, són metalls tots aquells elements de nombre Z superior a 2, és a dir tots aquells elements que no són ni hidrogen ni heli. Per exemple, en el Sol, l’hidrogen suposa, en termes de massa, el 73%;

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Lars Fredrik Nilson (1879) i l’element 21 (Sc) – escandi (nilbiuni, Nbu)

Entre els quatre elements clàssics, la terra (γῆ) és el més heterogeni. El mot grec γῆ o γαια el podem identificar, en aquesta accepció amb la “fase sòlida”, l’estat d’agregació de la matèria que ofereix rigidesa estructural i resistència a

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Humphry Davy (1808) i l’element 20 (Ca) – calci (nilbinili, Nbn)

La Magnum opus, l’Obra Gran de l’Alquímia, s’identificava amb la creació de la pedra filosofal, la transmutació dels metalls en metalls més nobles i la transmutació personal contra la malaltia i la senectut. La idea dels quatre elements i dels

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Humphry Davy (1807) i l’element 19 (K) – potassi (nilunenni, Nue)

En parlar de Berzelius vam comentar la teoria del dualisme electroquímic, que derivava directament de l’ús de les tècniques elèctriques (galvàniques) per a la descomposició de substàncies químiques en les seves arrels o elements fonamentals. Humphry Davy, a partir del

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – John William Strutt, Lord Rayleigh (1894) i l’element 18 (Ar) – argó (nilunocti, Nuo)

Dels quatre elements empedoclians, l’aire (ἀήρ), identificat amb l’Hera vivificadora, amb l’Esperit, amb l’Al•lè (πνεῦμα), pot ésser entès com la fase caòtica (gas) o vaporosa (ἀτμός) de l’existència. El mot “atmosphaera”, encunyat en el segle XVII, en seria un dels

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Carl Wilhelm Scheele (1774) i l’element 17 (Cl) – clor (nilunsepti, Nus)

Ja vam comentar en el seu moment que Jöns Jacob Berzelius proposà, molt a començament del segle XIX, el “dualisme electroquímic” per explicar la natura de les sals. D’acord amb aquesta teoria, una molècula de sal és composta de dues

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – L’element 16 (S) – sofre (nilunhexi, Nuh)

El vincle entre les tradicions alquímiques i les pitagòriques es manifesta en la importància del nombre. Els grans principis alquímics orientaven els treballs dels alquimistes, en una línia molt més deductiva que no pas en la química moderna. De la

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Els empèdocles moderns – Hennig Brand (1669) i l’element 15 (P) – fòsfor (nilunpenti, Nup)

En certa manera, les quatre arrels o elements empedoclians sobreviuen en els nostres dies, de forma bastant directa, en els anomenats “quatre estats fonamentals d’agregació de la matèria”. De major a menor agregació, aquests estats són el sòlid (identificat amb

Arxivat a Ciència i Tecnologia

Subscriviu-vos-hi gratuïtament i rebreu els nous articles al vostre correu!

RSS
RSS