Quan la senyoreta hindú que cobrava a la caixa de l’Esclat em va prendre de les mans el paquet d’oferta de croquetes de lluç congelades que la meva dona havia agafat feia un moment al taulell de collonades marítimes i,…
Arxiu del Blog
Veig en cinemascop les idees brillants de l’oblit
Cada pocs minuts em passa pel cap una idea brillant, fascinant i sorprenent que intento retenir sense èxit amb tota una sèrie d’artilugis mentals d’un curs de memòria ràpida que en varen vendre ara fa una pila d’anys a l’Abat…
El pollo
Fa dos Nadals, els meus fills ens varen regalar una jove carolina aerodinàmica de cresta prominent que ens malmirava mentre jo provava d’agafar-la i treure-la, sense massa èxit, de la seva gàbia després del fer cagar el tió. Malgrat que…
25 000 Newtons a la collada de Terradelles
Pocs minuts abans de les sis de la matinada del dilluns vint de febrer del mil nou-cents setanta-vuit, a Ripoll hi feia un fred de collons, la collada de Terradelles era fosca com deia la meva iaia Pepeta que la…
Els prestatges del saber o la digitalització del vàter
Tinc l’hàbit de la lectura tan arrelat que ja des de petit he aprofitat cada instant lliure que he tingut per llegir o rellegir els textos que m’han caigut a les mans i com que la lectura requereix unes condicions…
Als morenos magrebins i a mi ens sua la polla la ITV (amb perdó)
Quan ara fa uns tres anys l’amable funcionari de l’ITV del Ripollès li va demanar al conductor d’un Mercedes atrotinat que feia cua davant meu que engegués els eixugavidres no es va imaginar que li caurien tots dos sobre el…
Arxivat a Cultura i Societat
El meu amic del nitrogen
L’última vegada que vaig canviar els pneumàtics del cotxe en un d’aquests tallers ràpids tant de moda darrerament, em volien cobrar un plus per inflar-me’ls, els pneumàtics, amb nitrogen en lloc d’aire. L’argument era que el nitrogen pesa menys que…
La màquina d’escriure paraules
Sempre he sentit una fascinació extraordinària i inexplicable per les màquines, aquella colla de cargols, palanques, engranatges, olis lubricants, juntes, lleves i manetes de control destinades a fer coses inversemblants en una harmonia rarament apreciada pels seus usuaris. Quan jo…
Arxivat a Cultura i Societat
L’Elton o el passat remorós
No voldria despertar-te, però m’agradaria dir-te que t’estimo diu el primer vers la cançó Pinky d’Elton John. Recordo a la perfecció i amb tot detall el dia de pluja remot que la vaig escoltar per primera vegada sense entendre’n res de res,…
Mànegues de cautxú i electrons clarament independents
Tinc l’hàbit de la lectura tan arrelat que ja des de petit he aprofitat cada instant lliure que he tingut per llegir (o rellegir) els textos que m’han caigut a les mans i com que la lectura requereix unes condicions…
Des de la Mediterrània 