Arxiu del Blog

Sempre has escrit només en català?

Una de les preguntes que sovint li feien a Manuel de Pedrolo (1918-1990) a les entrevistes era: – Sempre has escrit només en català? I, invariablement, contestava: – A un escriptor en castellà li ho preguntaries, si sempre ha escrit

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí. Brots de migrades fulles

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Encara

Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà. Trepitjades terres que en el pas dels segles no heu trobat repòs. Encara cal obrir l’oracle de nostra història per a saber què som Encara esquinçades terres que

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

“Libre”

La cançó “Libre” de Nino Bravo (1944-1973), no tan sols és un clam a la llibertat; també és un homenatge a les víctimes de les fronteres arbitràries traçades per l’home. Nino Bravo ens diu del protagonista de la cançó que

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Campanades a morts

Campanades a morts fan un crit per la guerra dels tres fills que han perdut les tres campanes negres. I el poble es recull quan el lament s’acosta, ja són tres penes més que hem de dur a la memòria.

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Llibre de bons amonestaments

No et vulguis endur un bon càstic: no facis brega amb home ric si tu ets pobre i menic; el plet perdries. Diners de tort fan veritat i de jutge fan advocat; savi fan tornar l’home orat, com més en

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Aquell vaixell

No em cal per dir-te amor ni el bell estel ni una rosa ni oferir-te aquella flor que del jardí és la més roja. Vull l’amor silent que, segur i valent, trenca les cadenes per anar al ponent i no

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

L’heroi

Hi hagué un home que visqué setanta anys no gaire lluny de casa. Jo el vaig conèixer quan ja era molt vell, però puc dir que no s’havia mogut mai del poble. Del món n’havia vist quatre viles i escaig

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

“Informe de la comisión que ventilaba el caso”

I jo que em pensava que l’home era el centre del món, fet a imatge i semblança de Déu, i va i resulta que, segons ens explica Rafael Alcides en el seu poema “Informe de la comisión que ventilaba el

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat

La casa que vull

La casa que vull, que la mar la vegi i uns arbres amb fruit que me la festegin. Que hi dugui un camí lluent de rosada, no molt lluny dels pins que la pluja amainen. Per si em cal repòs

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat