Jo també he dormit a l’alba sota una olivera i em creia a resguard. I he vist les nits fonent-se com tristes espelmes, dreceres enllà. He sentit els cants d’ocells a les branques i al vent, entre somnis i enganys.…
Arxiu del Blog
Jo també he dormit a l’alba
Tagged with: Ara i aquí, cançó, Jo també he dormit a l'alba, Lluís Llach, Lluís Llach a l'Olympia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
El primer submarí
[…] Monturiol explicita allò que vol: «Una nau que sigui capaç de descendir dintre del mar, d’aturar-se allà on vullgui, de moure’s en totes les direccions, de tornar a la superfície i navegar-hi, i que pugui restar indefinidament submergida, sense…
Tagged with: El segon "Ictíneo" de Narcís Monturiol, inventor, Narcís Monturiol, Santiago Riera, submarí
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Arxivat a Ciència i Tecnologia
Si parlo de la mort
Si parlo de la mort és perquè em moro i al capdavall més val parlar de coses que hom coneix intensament. La meva mort, per exemple, la tinc ben sabuda, fa molt de temps que convivim i encara conviurem molt…
Tagged with: Miquel Martí i Pol, mort, poesia, Quadern de vacances, Si parlo de la mort
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Decadència
“Cuando un pueblo guerrero habituado a vivir en una ruda simplicidad, conquista y ocupa una región civilizada, rápidamente se acostumbra a la comodidad y al lujo y cada vez se vuelve más renuente a complicarse la vida con las dificultades…
L’exercici de l’ofici de poeta
En Miquel Martí i Pol (1929-2003) ens parla, en els poemes següents, de les seves expectatives al respecte del lector i de la seva necessitat d’escriure poemes: Confio molt… Confio molt que sempre hi haurà algun desconegut que en llegir…
Tagged with: Capfoguer, Estimada Marta, Miquel Martí i Pol, poesia, poeta
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Ítaca
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg [….] Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi,…
Sempre has escrit només en català?
Una de les preguntes que sovint li feien a Manuel de Pedrolo (1918-1990) a les entrevistes era: – Sempre has escrit només en català? I, invariablement, contestava: – A un escriptor en castellà li ho preguntaries, si sempre ha escrit…
Desolació
Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí. Brots de migrades fulles…
Encara
Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà. Trepitjades terres que en el pas dels segles no heu trobat repòs. Encara cal obrir l’oracle de nostra història per a saber què som Encara esquinçades terres que…
Tagged with: cançó, Encara, identitat, llibertat, Lluís Llach, Països Catalans, Somniem
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 