Segons la llegenda, Sargon (2334-2279 aC), rei d’Accad i de Sumer, fill d’una sacerdotessa i de pare desconegut, va néixer en una ciutat a la vora del riu Eufrates, i va ser dipositat en una cistella de joncs i abandonat…
Segons la llegenda, Sargon (2334-2279 aC), rei d’Accad i de Sumer, fill d’una sacerdotessa i de pare desconegut, va néixer en una ciutat a la vora del riu Eufrates, i va ser dipositat en una cistella de joncs i abandonat…
Els llençols blancs parlen al vent i s’assolellen, tot recordant la teva pell. Esperen, amarats de blancor i olor d’espígol, libat per les abelles, fregar el teu cos de nou, helíacs i embriacs testimonis d’amor. M. Victòria Secall i De…
Ets qui m’ha fet més petons a la vida. I m’agrada que subtilment tinguis aquest sentit de competitivitat, que mai no deixis atrapar-te, que tothora lluitis per una victòria que tens segura per endavant. Amadeu Vidal i Bonafont El poema…
Als cafès dels barris alts, bevent whisky, si són joves, prenent te, si són madures, s’avorreixen les senyores. Per la lluita contra el càncer i els tuberculosos pobres, reparteixen banderetes, fan col·lectes les senyores. Fan visites al suburbi, van a…
Quan els blancs varen venir a l’Àfrica nosaltres teníem la terra i ells la Bíblia. Ells ens van ensenyar a resar amb els ulls tancats. Quan els vàrem obrir, els blancs tenien la terra i nosaltres la Bíblia. Jomo Kenyatta…
Lassa, mais m’hagra valgut que fos maridada, o cortès amic hagut que quan sui monjada. Monjada fui a mon dan, pecat gran han fait, segons mon albir; mas cells qui mesa m’hi han, en mal an los meta Déus e…
El meu amor ha d’ésser lliure com lliures són les ales de l’àliga quan plana damunt la terra i el mar i pertot. No vull entenebrir el meu esguard dins d’aquest teu recer, no vull abandonar el meu cel ni…
L’esmorzar típic dels maies era unes “tortillas” de panís i una tassa de cacau. Aquest cacau es preparava com una beguda freda, amb cacau i aigua, a la qual es podien afegir alguns grans de panís, i fins i tot,…
Em llencen als lleons. Els dic, no tastareu la carn de poeta, que no és feta de greix ni de tendrums, sinó que és plena de rimes i de mètrica. El públic s’impacienta. Un lleó rugeix. Aviat sabré si m’han…
La noia rossa que treballa als aspis espera un fill per la tardor. Passeja un ventre heroic i té els peus tan inflats que s’ha hagut d’estripar les espardenyes. Ara treballa amb pena i cada tarda se sent mig defallir…