Arxiu del Blog

Balada del mariner

Asseguda en un bancal hi ha una dona que m’espera. Un dia la vaig deixar perquè em cridaven les veles i la nau blanca i la mar encesa com una verge. Un dia la vaig deixar sota els pins de

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Altres

Cançó amorosa

Voldria ser mariner i dur-te a la meva vora; la vela iria pel mar com un cavall blanc que corre, el vent posaria olor de fonoll entre les cordes i l’ona es faria enllà deixant el camí a la proa.

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Altres

Cançó de la nit d’agost

Si tu volguessis donar-me la mà i caminéssim plegats per la clina, els corriols s’obririen, els recs i la boscúria i l’ocell cantarien. Si tu volguessis donar-me la mà jo et donaria la vida. I la carena voldríem seguir i

Tagged with: , , ,
Arxivat a Altres

Cançó de grumet

A Jaume Maurici. Ai, mare meva, veiéssiu el mar ara que hi baten el vent i la pluja! Ran de coberta s’apaga el fanal i se’ns esquitxa la cara d’escuma. Boires endins el navili es fa pas, la vinya verda

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Altres

La casa

In memoriam Pablo Neruda Esventraven la casa, esqueixaven els llibres, esquinçaven les teles. Però tu ja no hi eres. Potser voles pels Andes, còndor d’ala vermella. O pels rius et perdies, o per platges desertes. (Esbatanen les portes. Però tu

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Altres

Balada

He fugit amunt, amunt, amb la meva enamorada. Quan la mort vindrà a trucar el silenci li dirà: ja són fora. Alçarà, vençuda, els ulls cap a la muntanya esquerpa. Un mantell el sol ponent teixirà, de roig ardent, per

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Altres

Rondalla

Cinc cargolets pel senderó, cap al país dels pobres. La casa a coll és ben feixuc, tot just els deixa moure’s. En arribar-hi veuen l’erm i el regueró sense aigua, la pal·lidesa dels infants, els corbs a la teulada. Els

Tagged with: , , ,
Arxivat a Altres

Impromptu dels ocells

Al capdamunt de l’arbre cantaven els ocells. Els uns eren ben joves, els altres eren vells. El cant els ajuntava, cantaven xics i vells. Fill meu, les mans allarga i salta als meus genolls. Ets l’ocellet de casa i encara

Tagged with: , ,
Arxivat a Altres