Asseguda en un bancal hi ha una dona que m’espera. Un dia la vaig deixar perquè em cridaven les veles i la nau blanca i la mar encesa com una verge. Un dia la vaig deixar sota els pins de…
Arxiu del Blog
Balada del mariner
Tagged with: Balada del mariner, dona, espera, mar, mariner, poesia, Tomàs Garcés, Vint cançons
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Cançó amorosa
Voldria ser mariner i dur-te a la meva vora; la vela iria pel mar com un cavall blanc que corre, el vent posaria olor de fonoll entre les cordes i l’ona es faria enllà deixant el camí a la proa.…
Tagged with: amor, Cançó amorosa, mar, poesia, Tomàs Garcés, vaixell, Vint cançons
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Cançó de la nit d’agost
Si tu volguessis donar-me la mà i caminéssim plegats per la clina, els corriols s’obririen, els recs i la boscúria i l’ocell cantarien. Si tu volguessis donar-me la mà jo et donaria la vida. I la carena voldríem seguir i…
Tagged with: Cançó de la nit d'agost, poesia, Tomàs Garcés, Vint cançons
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Cançó de grumet
A Jaume Maurici. Ai, mare meva, veiéssiu el mar ara que hi baten el vent i la pluja! Ran de coberta s’apaga el fanal i se’ns esquitxa la cara d’escuma. Boires endins el navili es fa pas, la vinya verda…
Tagged with: Cançó de grumet, mar, navegar, poesia, Tomàs Garcés, vaixell, Vint cançons
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
La casa
In memoriam Pablo Neruda Esventraven la casa, esqueixaven els llibres, esquinçaven les teles. Però tu ja no hi eres. Potser voles pels Andes, còndor d’ala vermella. O pels rius et perdies, o per platges desertes. (Esbatanen les portes. Però tu…
Tagged with: Escrit a terra, González Videla, homenatge, La casa, Pablo Neruda, poesia, repressió, Tomàs Garcés, Xile
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Balada
He fugit amunt, amunt, amb la meva enamorada. Quan la mort vindrà a trucar el silenci li dirà: ja són fora. Alçarà, vençuda, els ulls cap a la muntanya esquerpa. Un mantell el sol ponent teixirà, de roig ardent, per…
Rondalla
Cinc cargolets pel senderó, cap al país dels pobres. La casa a coll és ben feixuc, tot just els deixa moure’s. En arribar-hi veuen l’erm i el regueró sense aigua, la pal·lidesa dels infants, els corbs a la teulada. Els…
Impromptu dels ocells
Al capdamunt de l’arbre cantaven els ocells. Els uns eren ben joves, els altres eren vells. El cant els ajuntava, cantaven xics i vells. Fill meu, les mans allarga i salta als meus genolls. Ets l’ocellet de casa i encara…
Des de la Mediterrània 