“A quien no escucha el mar en este viernes por la mañana, a quien adentro de algo, casa, oficina, fábrica o mujer, o calle o mina o seco calabozo: a éste yo acudo y sin hablar ni ver llego y…
Arxiu del Blog
“Deber del poeta”
Tagged with: compromís, Deber de Poeta, Pablo Neruda, Plenos poderes, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Els meus ulls aquí
Quan el vent és l’antic amic que davalla muntanyes per poder-te dur el seu bes i en l’amor és brau i en el joc fidel penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí. Quan el mar…
Tagged with: 25 anys en directe, Ara, cançó, Els meus ulls aquí, Lluís Llach, Verges 50
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“Elegido por aclamación”
“Sí, fue un malentendido. Gritaron: ¡a las urnas! y él entendió: ¡a las armas! -dijo luego. Era pundonoroso y mató mucho. Con pistolas, con rifles, con decretos. Cuando envainó la espada dijo, dice: La democracia es lo perfecto. El público…
Tagged with: Ángel González, Elegido por aclamación, genocidi, Guerra Civil Espanyola, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Flors en un pitxer
L’aigua quieta de fons no dissimula la mort decorativa. Només sustenta el fast de les despulles. Enric Sòria El poema anterior, Flors en un pitxer, d’Enric Sòria Parra, pertany al seu llibre de poemes L‘instant etern (1999). Oriol López
Tagged with: Enric Sòria, flors, Flors en un pitxer, L‘instant etern, mort, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Nova oració del Parenostre
Pare nostre que esteu en el cel, Sia augmentat sovint el nostre sou, vingui a nosaltres la jornada de set hores, faci’s un xic la nostra voluntat així com la d’aquells que sempre manen. [….] perdoneu els nostres pecats així…
Tagged with: La fàbrica, Miquel Martí i Pol, Nova oració del Parenostre, poesia, treball
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
La poesia compromesa molesta determinats estaments…
“Cuando yo escribía versos de amor, que me brotaban por todas partes, y me moría de tristeza, errante, abandonado, royendo el alfabeto, me decían: «Qué grande eres, oh Teócrito!». Yo no soy Teócrito: tomé a la vida, me puse frente…
Tagged with: compromís, en Caracas, Los ríos del canto. Carta a Miguel Otero Silva, Pablo Neruda, poesia
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“Before Sunset “
De cua d’ull, t’he vist al passadís de la biblioteca. Furtiva, recolzada en un prestatge, amb la poca llum natural que encara entrava de fora, llegies la pàgina mig en blanc del poema que escric. En adonar-me’n, em paralitzaven el…
Tagged with: Amadeu Vidal i Bonafont, Before Sunset, poesia, Projeccions
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Vist des de dalt
En un camí veïnal jeu mort, un escarabat. Els tres parells de potes, els ha doblegat amb cura sobre el ventre. En comptes del desordre de la mort: pulcritud i endreç. L’horror d’aquest espectacle és moderat; el seu domini, estrictament…
Tagged with: escarabat, Josep M. de Sagarra, mort, poesia, Vist des de dalt, Vista amb un gra de sorra, Wislawa Szymborska
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Des de la Mediterrània 