Elogi del viatge

Signe d'aire, d'Albert Ràfols-CasamadaL’art només interessa, surt del propi clos, quan és expressió d’una poètica personal.
Poètica personal que es produeix sempre en un lloc i un temps determinats.
Les poètiques són múltiples. Tantes com possibilitats de saltar, de pas, d’allò incidental a allò que perdura -o vol perdurar-.
Però aquest salt no és possible sense un lloc on, primer, els peus s’afermin.
El salt no és possible en el buit. Però podem saltar des de llocs diferents.
D’aquí la importància dels viatges, dels desplaçaments (des-plaça-ments), dels canvis d’horitzó.
Prendre -emprendre- els viatges com un exercici creatiu.
Descobrir què hi ha de nou en les coses semblants, què apropa les coses allunyades.
Ser sensible a les petites diferències -les diferències significatives.
Sentir-se sacsejat. Córrer el risc i l’aventura d’enfrontar-se a allò que no coneixes. Trencar les habituds, les rutines.
Deixar-se sorprendre per les coses exòtiques. Valorar el viatge com un estímul de la capacitat de sorpresa. Captar i transmetre aquesta sorpresa.
El viatge ensenya a relativitzar, a valorar. A descobrir corrents de pensament o de gust. A distingir allò que és coincidència d’època d’allò que és només mimetisme de moda.
El viatge és un moviment no sols enfora, sinó endins. Ens fa passar enllà de les fronteres -de les pròpies fronteres-.
Poètiques possibles vol dir poètiques obertes, poètiques sense fronteres.

Albert Ràfols-Casamada

El poema en prosa anterior, Elogi del viatge, d’Albert Ràfols-Casamada, està recollit al llibre Albert Ràfols-Casamada. Signe d’aire. Obra poètica, 1939-1999 (2000).

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: