Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba,
que a la força ha d’arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m’arriba… vida, vida!
Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d’infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M’han dit les veus assenyades
que era inútil cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara… vida, vida!
Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l’enyorança
d’una veu que ja s’apaga.
Que a mi no m’ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no em farà cap pena… és vida, vida!
Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d’ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d’anar-me’n,
i si amb ella he d’anar-me’n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que cantin aquest signe… vida, vida!
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba… vida, vida!
Mentre tot això m’arriba… vida, vida!
Autor: Lluís Llach
La cançó anterior, Vida (1979), de Lluís Llach, va ser inclosa als seus discs Somniem (1979), Nu (1997) i Verges 2007 (2007).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Felicitats Oriol! Fas unes tries de poemes i cançons molt emotives. Continua amb aquesta gran tasca, que ens encoratga i emociona. Gràcies.
Gràcies, Francesca, m’agrada que t’agradin.
No el coneixia i m’ha encantat.
Això de “soc infant en la mirada” o com parlar de si la mort ve a buscar-lo, és d’un gran nivell, el que correspon al gran Lluis Llach.
Jo ja fa molts anys que la vaig escoltar per primera vegada, aleshores jo era un nen i, més enllà que m’agradava la seva melodia, no vaig ser capaç de copsar-ne bé el sentit; va ser uns anys després, en fer-me gran, que vaig poder-la entendre.