Vida

Lluís Llach, d'Anna

Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba,
que a la força ha d’arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m’arriba… vida, vida!

Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d’infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M’han dit les veus assenyades
que era inútil cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara… vida, vida!

Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l’enyorança
d’una veu que ja s’apaga.
Que a mi no m’ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no em farà cap pena… és vida, vida!

Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d’ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d’anar-me’n,
i si amb ella he d’anar-me’n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que cantin aquest signe… vida, vida!

Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba… vida, vida!
Mentre tot això m’arriba… vida, vida!

Autor: Lluís Llach

La cançó anterior, Vida (1979), de Lluís Llach, va ser inclosa als seus discs Somniem (1979), Nu (1997) i Verges 2007 (2007).

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Vida
  1. Francesca Sorolla ha dit:

    Felicitats Oriol! Fas unes tries de poemes i cançons molt emotives. Continua amb aquesta gran tasca, que ens encoratga i emociona. Gràcies.

  2. Tomàs ha dit:

    No el coneixia i m’ha encantat.

    Això de “soc infant en la mirada” o com parlar de si la mort ve a buscar-lo, és d’un gran nivell, el que correspon al gran Lluis Llach.

    • Oriol López ha dit:

      Jo ja fa molts anys que la vaig escoltar per primera vegada, aleshores jo era un nen i, més enllà que m’agradava la seva melodia, no vaig ser capaç de copsar-ne bé el sentit; va ser uns anys després, en fer-me gran, que vaig poder-la entendre.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: