Avui, uns 2.000 anys després que foren escrites De la brevetat de la vida i De la vida benaurada de Sèneca, per les matèries que s’hi tracten, no han perdut pas la seva vigència i per al lector actual encara fan de…
Arxiu del Blog
De la brevetat de la vida
Tagged with: aprofitar el temps, De la brevetat de la vida, De la vida benaurada, filòsofs, les possessions, savis, Sèneca, Vida
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
“El viaje”, d’Eduardo Galeano
“Oriol Valls, que se ocupa de los recién nacidos en un hospital de Barcelona, dice que el primer gesto humano es el abrazo. Después de salir al mundo, al principio de sus días, los bebés manotean, como buscando a alguien.…
Tagged with: abraçada, Bocas del tiempo, Eduardo Galeano, El viaje, mort, naixement, viatge, Vida
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Els oasis
Els oasis són l’ànima del desert; sense ells, la vida al desert seria impensable. Paul Bowles Llegeixo la cita anterior de Paul Bowles (1910-1999) al llibre Seduccions de Marràqueix (1996) d’en Josep Piera i em fa pensar en el miracle…
Tagged with: desert, Josep Piera, oasi, Paul Bowles, Seduccions de Marràqueix, Vida
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Tic, tac, tic, tac…
El rellotge no s’atura. No s’atura mai. Tic, tac, tic, tac…i així passen: segons, minuts, hores. I de les hores se’n fan dies i dels dies se’n fan anys. Els humans, sempre tan pendents del rellotge. I el rellotge, tan…
Si arribeu
Si arribeu en la vida més lluny d’on pugui arribar, moriré molt gelós del que m’hàgiu avançat, que no em sabré resignar a no ser el millor vianant, l’atleta més fornit i el més frondós amant. I no em vulgueu…
Tagged with: cançó, I si canto trist, Lluís Llach, Nu, Si arribeu, Vida
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Vida
Potser em deixin les paraules o potser em deixeu vosaltres o només els anys em posin a mercè d’alguna onada, a mercè d’alguna onada. Mentre tot això m’arriba, que a la força ha d’arribar-me, potser tingui temps encara de robar-li…
Tagged with: declivi, Lluís Llach, Nu, poesia, Somniem, vellesa, Verges 2007, Vida
Arxivat a Cultura i Societat
Arxivat a Cultura i Societat
Quan salpes…
Quan salpes, l’aire salobre t’omple els narius, el vent infla les veles i comences el viatge. Potser no saps encara ben bé quin camí faràs per arribar a port, si et trobaràs tempesta o calma, o si els vents bufaran…
Des de la Mediterrània 