La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.
Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.
Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.
Que al temps de l’estiu
níui l’oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.
Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.
Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.
Autor: Joan Salvat-Papasseit
El poema anterior, La casa que vull, de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), va ser musicat per Lluís Llach el 1974 i inclòs en el seu disc I si canto trist (1974); i, posteriorment, també en el disc Poetes (2004).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
I a qui no li vindria de gust un raconet com el descrit?
Certament, fa goig.