Si per les albes veieu passar un vaixell besant les aigües del mar bressol dels déus, feu-li senyal, que pugui veure on som i caminar amb nosaltres cap al nord. Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó, no penseu…
Si arribeu en la vida més lluny d’on pugui arribar, moriré molt gelós del que m’hàgiu avançat, que no em sabré resignar a no ser el millor vianant, l’atleta més fornit i el més frondós amant. I no em vulgueu…
La casa que vull, que la mar la vegi i uns arbres amb fruit que me la festegin. Que hi dugui un camí lluent de rosada, no molt lluny dels pins que la pluja amainen. Per si em cal repòs…