Desitjaria que fossis seu
però ets el meu fill.
Que vestissis robes elegants,
però ets el meu fill.
Que t’abriguessis amb mantes de camell,
però ets el meu fill
i he de criar-te en una estora vella!
Desitjaria que fossis seu
però ets el meu fill!
L’anterior és la versió catalana de Josep-Ramon Bach, del seu llibre Ploma blanca. Poesia oral africana (1999), d’una cançó de bressol pertanyent a la tradició oral del poble àkan, una denúncia de com es fan sentir, des del moment de la naixença, les desigualtats entre rics i pobres.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 