Arxiu del Blog

La noia

Amb el vaivé dels malucs, la llum de l’alba espurneja damunt el cos de la noia. Els seus pits, tendres i frescos com un formatge de cabra, perfumen de vida la calma tensa del ventre. El poema anterior,  La noia,

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Cançó d’una mare al seu nadó

Oh, fill d’una mare d’ulls clars que sempre mires lluny, de gran seràs caçador! Els teus braços fornits tibaran l’arc i dispararàs segur. Oh, fill d’un pare ben plantat, amb la força de les teves cuixes domaràs els braus més

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Cançó de Bressol

Desitjaria que fossis seu però ets el meu fill. Que vestissis robes elegants, però ets el meu fill. Que t’abriguessis amb mantes de camell, però ets el meu fill i he de criar-te en una estora vella! Desitjaria que fossis

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat