Darrer pas de dansa

Miquel Martí i Pol - Premi d'Honor, d'Òmnium Cultural, Flickr

Miquel Martí i Pol – Premi d’Honor, d’Òmnium Cultural, Flickr

Estic segur que moriré un capvespre,
hivern enllà, davant mateix de casa,
no d’una mort ostentosa i terrible,
ans d’una mort quotidiana i tendra,
una mena de mort subsidiària,
de pòtol, o de gos de casa rica.
No cauré fulminat, m’aclofaré
tan lentament i dignament com pugui
per preservar tant el cos com la roba
del fang que hi ha al carrer i de la mullena.
Estic segur de no decebre els qui
en vida m’atorgaren confiança
i sé que esperen que la meva mort
sigui tant presentable com la vida.
N’estic segur, i sé que l’endemà,
pels patis de la fàbrica, la gent
em mirarà amb orgull i alguns tal volta
s’aproparan per estrenye’m la mà
o em tustaran amicalment l’espatlla.
I tots, fins sense dir-ho, ens sentirem
més units, és a dir, més solidaris.

Miquel Martí i Pol

En el poema anterior, que porta per títol Darrer pas de dansa i que pertany a La pell del violí (1974), en Miquel Martí i Pol (1929-2003) ens parlava amb ironia de com preveia que seria la seva mort i de les reaccions que generaria.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: