Arxiu del Blog

Un dia qualsevol

Un dia qualsevol foradaré la terra i em faré un clot profund perquè la mort m’arreplegui dempeus, reptador, temerari. Suportaré tossudament la pluja i arrelaré en el fang de mi mateix. Quiti de mots, em bastarà l’alè per afirmar una

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Darrer pas de dansa

Estic segur que moriré un capvespre, hivern enllà, davant mateix de casa, no d’una mort ostentosa i terrible, ans d’una mort quotidiana i tendra, una mena de mort subsidiària, de pòtol, o de gos de casa rica. No cauré fulminat,

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Diré el que dic

Amb quatre mots es serva l’edifici. No els diré pas. Diré que és poc amè aquest bocí de temps que ens toca viure, que no hi ha ocell sense vesc a les ales ni home sense pèl a les aixelles.

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat