A Jaume Maurici.
Ai, mare meva, veiéssiu el mar
ara que hi baten el vent i la pluja!
Ran de coberta s’apaga el fanal
i se’ns esquitxa la cara d’escuma.
Boires endins el navili es fa pas,
la vinya verda no es lluca.
Adéu-siau, feixes vora del mar,
Adéu-siau, el xiprer i l’olivera.
Sant Elm ens guardi de l’aigua i del llamp
mentre s’esqueixen els pals i les veles.
Vell timoner, qui pogués berenar
sota la fina pineda!
Que boti l’ona i es perdi el velam
i el vent llisquent esgarrapi el cordatge!
Prou coneixem els perills de la mar,
altres tempestes havíem tastades.
Mes, qui tingués un caliu abrandat
prop de la taula parada!
Autor: Tomàs Garcés
El poema anterior, Cançó de grumet, de Tomàs Garcés (1901-1993), pertany al seu llibre de poemes Vint cançons (1922).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 