Embolcallem en el silenci
la vella saviesa de les paraules,
la veritable història d’hiverns passats,
drames ja coneguts, la injustícia, la fam.Només el vent, de vegades,
ens llença al rostre cops de memòria,
mentre aus furioses picotegen les roques.Joaquim Horta
Al poema anterior, Homes sense memòria, pertanyent al seu llibre Home que espera, Joaquim Horta ens parla del pacte de silenci sobre un període fosc i recent de la nostra història: el franquisme.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
Si el poema es llegeix sense llegir la teva nota final, no té la mateixa força (al meu entendre).
Vaig creure necessari contextualitzar-lo perquè vaig pensar que sinó potser no s’entendria. Gràcies pel teu comentari.