El meu poble i jo
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo.La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.Inici de càntic en el temple
Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.Salvador Espriu
Els poemes anteriors pertanyen al llibre Les cançons d’Ariadna (1949), del poeta Salvador Espriu (1913-1985).
Ens hi explica que van fer del salvament de la llengua, prohibida durant la dictadura franquista, una raó per viure, “hem viscut per salvar-vos els mots”, i ens passa el relleu perquè mantinguem viva la seva flama.
Podeu escoltar el segon poema cantat per en Raimon al vídeo següent, que correspon a un concert de l’11 de maig de 1997 a Xàtiva:
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 