L’oposició al ferrocarril Barcelona-Mataró

BCN-Mataró_built Jones&Potts-1848_Replica_MTM-1948_f, de Ventura2 (Bonaventura Leris), al Flickr, http://www.flickr.com/photos/ventura2/4068940750/in/photostream/El promotor de la primera línia fèrria de Catalunya, i de tota la península, que va unir, el 1848, Mataró amb Barcelona, va ser el mataroní Miquel Biada i Bunyol (1789-1848).

Tot i que en Miquel Biada ja tenia l’experiència de quan la Junta de Foment de l’Havana, de la qual formava part, va construir, el 1837, el ferrocarril que unia La Havana i Güines, les dificultats per a la construcció del ferrocarril a Catalunya van ser moltes.

En primer lloc, calia aconseguir el capital necessari, per la qual cosa, va haver de buscar i convèncer els possibles accionistes.

Es va haver de fer un túnel per travessar el Turó de Montgat, que va representar 3 mesos més de feina.

El projecte va comptar amb l’oposició de les empreses de diligències, per a les quals, el ferrocarril seria una important competència, i dels propietaris dels terrenys expropiats per construir el traçat de la via, i dels pescadors, perquè el traçat passava per la vora de la platja.

Corrien rumors sobre els danys que el tren comportaria:  el soroll del tren causaria danys al sistema nerviós, el fum de la locomotora de carbó danyaria els pulmons, les guspires provocarien incendis, etc.

Els actes de sabotatge no van trigar en aparèixer: s’arrencaven les vies per la nit, es va cremar un pont, etc.

Es va haver de posar vigilància i, fins i tot, el mateix Miquel Biada es va posar a passejar-se per la nit per les vies per vigilar-les.

Ja delicat de salut i, segurament a conseqüència dels seus recorreguts nocturns per les vies, en Miquel Biada va agafar una pulmonia, de la qual va morir, uns mesos abans de veure el seu projecte acabat.

Finalment, el 28 d’octubre de 1848, s’inaugurava la línia Barcelona-Mataró.

Oriol López

Font:  1001 curiositats de Catalunya (2011), de Lluïsa Montfort (pseudònim)

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
7 comments on “L’oposició al ferrocarril Barcelona-Mataró
  1. MadeByMiki ha dit:

    Home, doncs de danys n’ha fet uns quants, de moment separar un munt de pobles del seu mar… espero que ningú s’ho prengui malament…

    • Oriol López ha dit:

      En això tens tota la raó, moltes poblacions costaneres han quedat aïllades de la platja per les vies del tren i per la carretera.

  2. Tomàs ha dit:

    El que en el seu dia va ser una proeza, amb el pas del temps ha significat una barrerra no natural entre el mar i les poblacions costaneres.

    El Maresme pateix de la NII i del tren.

    Així i tot, donem-li valor al que en el seu dia va ser un bon pas endavant.

    • Oriol López ha dit:

      Cert, Tomàs, no hi ha cap canvi que tingui tots els avantatges i no tingui cap inconvenient. El ferrocarril era i és necessari; altra cosa és que ara, amb l’estat de l’art de la tecnologia i els mitjans actuals, potser podria anar, al seu pas per les poblacions, soterrat, o volat, com a Girona, per minimitzar-ne els inconvenients.

  3. Ferran Armengol ha dit:

    D’entrada, crec que, a aquestes alçades, seria hora d’actualitzar el relat sobre l’origen del ferrocarril de Mataró, en el que s’ha magnificat en excés la figura de Miquel Biada. El tren de Mataró va ser un projecte col·lectiu de diverses persones, de manera particular en Josep Maria Roca i Cabanes, que hi va implicar el capital anglès. Biada, captat per Roca, salvaria probablement l’empresa en un moment de crisi, però no va ser ni molt menys el promotor. Les històries sobre “promeses” fetes per Biada a L’Havana o a Barcelona, o Biada vigilant personalment les obres (ja feia mesos que era mort quan les obres es van acabar) són llegendes propiciades pels historiadors d’una època on primava el romanticisme sobre el rigor (i que mancava molta informació).

    I pel que dieu de les “molèsties”, sembla que no teniu present el gran servei que el ferrocarril ha prestat, i presta, a la comarca del Maresme al llarg de la seva història. Evidentment, res no és perfecte, però les solucions que proposeu, tampoc ho són. Si es soterra el tren del Maresme com s’ha fet en altres llocs, acabareu tenint un bunker a la costa que definitivament us taparà la vista i l’accés a la platja (us podria ensenyar llocs a Barcelona : Sants, la Meridiana, la Via Augusta…) . I una estructura elevada també us molestaria, com “molesta” a Girona, on la volen enderrocar. I fer passar el tren per una altra banda, deixaria aïllats els pobles del Maresme, que essencialment s’estructuren al costat de la costa (i de la carretera i el tren).
    La solució per a resoldre el problema de l’ “efecte barrera” del tren del Maresme passaria, al meu entendre, per una integració paisatgística de l’actual traçat, que el faci compatible amb l’entorn.

    • Oriol López ha dit:

      Moltes gràcies, Ferran, per les interessants i encertades puntualitzacions i aclariments que aportes al teu comentari.

      • Ferran Armengol ha dit:

        Gràcies a tu, per la teva tasca de divulgació, que ens permet debatre sobre aquests temes.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: