La incorporació de la xocolata a la nostra dieta

Com sabem, la xocolata és un aliment provinent d’Amèrica. En el seu origen, la xocolata americana era una beguda escumosa, fluïda i amarga. Per aconseguir que fos més escumosa, se la batia i se l’abocava des d’una certa alçada, com es fa amb el txacolí. De vegades, s’hi afegia panís per espesseir-la i mel per endolcir-la.

En canvi, la xocolata catalana, tenia menys escuma, era més espesa i més dolça. Ja no se l’abocava des de dalt, encara que es continuava batent, s’espesseïa més, i s’hi afegia força sucre per endolcir-la.  Als segles XVI i XVII, la xocolata s’especiava molt. Conservant de la xocolata americana la vainilla i la bixa (per les seves propietats colorants), s’hi van afegir espècies com la canyella, el pebre i el gingebre, i fruita seca com ametlles, avellanes, i nous, i aromes com l’aigua de tarongina i l’anís, però, amb el transcurs del temps, va anar simplificant-se’n la recepta fins que, a finals del segle XVIII, portava només cacau, sucre i canyella i, al segle XIX, s’hi va tornar a afegir la vainilla. I aquesta darrera és, bàsicament, la recepta que ha arribat als nostres dies.

Font: L’alimentació a l’època moderna, de Maria dels Àngels Pérez Samper, treball publicat juntament amb els d’altres autors, dins del llibre La vida quotidiana a través dels segles (2002).

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
7 comments on “La incorporació de la xocolata a la nostra dieta
  1. Sophia Blasco ha dit:

    Delectar-nos amb la xocolata ja no ens ha de fer sentir culpables.
    Els flavonoides i altres potents antioxidants que conté la fan aspirant a formar part de la llista de superaliments, ara, tenim 10 delicioses raons per menjar xocolata negra.

  2. Joan ha dit:

    A mi, personalment, m’agrada molt la xocolata. A partir d’un percentatge de cacao del 70 ja m’escau.
    Havia llegit fa temps, que un poble americà, dels amos de la terra abans dels “ocupas” europeus, potser asteques o mayas, se la bevien mesclada amb chili, bitxo picant: pel que sembla, la barreja de l’amarg del cacao amb el picant dels bitxos, els deixava en un estat físico-mental molt inspirador.

    • Oriol López ha dit:

      A Catalunya, antigament, també se l’especiava molt. Potser es tracti d’un plaer perdut que cal recobrar. Jo també prefereixo la xocolata a partir del 70% de cacau. Deixar-la fondre a la boca, a poc a poc, és tot un plaer. Gràcies, Joan, per la teva aportació.

  3. Tomàs ha dit:

    Soc un entusiasta de la xocolata en totes les seves versions. Darrerament el sector xocolater i pastisser s’han posat les piles i han tret al mercat molts versions de xocolates diferents.

    Qualsevol moment és bo per menjar xocolata!

    He consultat això de la “bixa” perquè no en tenia referència anterior.

    • Oriol López ha dit:

      Sí, a mi també m’agrada molt i, com dius, ara n’hi ha de molts tipus per a poder triar.
      Jo tampoc, quan vaig llegir el treball de la Maria dels Àngels Pérez que he fet servir com a font per aquesta entrada, no sabia què era la bixa i per això vaig enllaçar la paraula quan apareix a l’entrada a la seva definició a la Viquipèdia per si algú més li passava el mateix que a mi. Gràcies pel teu comentari, Tomàs.

  4. […] la xocolata (de cacau), deixar-la fondre a poc a poc a la boca. Estic parlant de xocolata de debò, no de […]

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: